El primer dels Encontres a Beniarbeig contextualitza les Germanies en el marc de les revoltes europees
Els encontres a Beniarbeig s’ha estrenat amb molta força, amb la primera de les cites que va protagonitzar Pablo Pérez Garcia, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València, i que va convocar a púlbic molt nodrit i interessat. Els Encontres a Beniarbeig estan dedicats a a commemorar el 500è aniversari de la Guerra de les Germanies, un fet cabdal en la història del País Valencià que, segons lamentaren l'escriptor beniarbegí i presentador de l'acte Tomàs Llopis, i el mateix conferenciant, no han merescut gens d'atenció per part de les intitucions valencianes i especialment del govern per causes difícils d'explicar.
El professor va iniciar la seua xerrada, baix el títol de "La Germania de València a la llum de la conflictivitat europea del Renaixement”, remarcant la intencionalitat de la paraula "llum" en el títol de la conferència. "La llum il·lumina però no explica", va advertir. I tot seguit, amb una gran capacitat comunicadora, va recordar que a Europa, en aquell final del segle XV i començament del XVI, hi hagué aproximadament una vintena d'episodis semblants a la Germania Valenciana. Similars en alguns aspectes, alhora diferents en altres, va matisar.
Pérez va establir tres tipus diferents de conflictivitat. El primer relacionat amb el canvi dinàstic i la vinguda al poder de l'emperador Carles V, que va encetar a Castella i Aragó la dinastia dels Àustria, una volta desapareguda la dels Trastàmara. Un canvi que va cristal·litzar en la guerra dels Comuneros de Castella i les Germanies de València i Mallorca. El segon tipus de conflicte va tindre com a escenari l'Europa central i va derivar de l'anomenada crisi de la Baixa Edat Mitjana. En tercer lloc hi va haver una sèrie de conflictes motivats per la consciència popular de manca de justícia, i la necessitat de restaurar-la, tant pel que fa a la igualtat dels individus davant la llei com pel que fa al dret de tothom a participar en el govern.
LA REVOLTA DELS HOMES COMUNS
És allò que l'historiador alemany Peter Blickle -va afirmar Pérez Garcia- anomenava la revolta dels "homes comuns", és a dir, d'aquells que independentment de la riquesa tenien vetada la capacitat de governar. En aquest sentit, va citar els casos del Vicent Peris, un paraire sense grans recursos econòmics, i Joan Caro, sucrer i comerciant ric, que van saber entendre's en alguns punts i participar activament, cadascun des de la seua condició i ideologia, en defensa de la Germania. Va ser, doncs, aquesta capacitat d'associar-se, d'"agermanar-se" per uns interessos compartits, allò que va fer possible aquests tipus de revoltes.
El professor Pérez Garcia va aprofundir encara més fins a subratllar la natura religiosa d'aquestes revoltes, en tant que podia procedir ideològicament de la tradició mil·lenarista, que va provocar a València l'encobertisme o de la conflictivitat religiosa al voltant de la reforma luterana i de la consideració de la Bíblia com a única font de doctrina.
La trobada va concloure amb un col·loqui viu i suggeridor, amb el qual el públic va mostar l’interès en la conferència inaugural dels Encontres a Beniarbeig 2023.
La propera sessió tindrà lloc el 2 de febrer, i hi intervindrà el professor Rafael Narbona, que parlarà de La Germania a la ciutat de València. Totes les xerrades comencen a les 19.30 hores a la Biblioteca Municipal