Els 4 cantons: 1936: Cop d'Estat/ Guerra Civil

El cop d'Estat que va conduir a la guerra civil de 1936-1939 s'ha commemorat enguany amb gran confusió de cites, tant en premsa com en ràdio i televisió, que han anat desvetllant algunes dades que fins ara no havien aparegut massa clares. Entre elles el complot, l'obscurantisme de la tramoia, que el franquisme guanyador havia volgut vendre més bé con una reacció espontània davant alguns fets violents, com ara el de l'assassinat de Calvo Sotelo, etc. ha sigut un plantejament molt simplista perquè, com ara comença a reconèixer-se, ja a partir del triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, els militars i les forces regressives civils i de l'Església ja anaven barruntant el moviment sediciós.

Bé, nosaltres no volem entrar en la reflexió d'aquest tema a nivell estatal, però sí que estem interessats en aportar la informació que disposem després de moltes lectures i interpretacions sobre algun personatge que va resultar un dels més importants en aconseguir l'ajuda estrangera en favor dels sublevats, i després es mantingueren a Dénia en una aparent vida apacible, com un turista més dels que començaven -especialment de nacionalitat alemanya- a arribar aquí, lliures de tota sospita. Parle dels primers anys de la postguerra i he pensat referir-me, en principi, a un súbdit d'Alemanya més desconegut per a la gent, perquè va passar per Dénia amb discreció, sense mamprendre cap activitat empresarial de tipus turístic. No, no es tracta del qui tots penseu, que apareixeria uns anys després i que ha estat considerat un dels pioners en el món del turisme, del qual ja hem biografiat la seua figura en el meu llibre Dénia: personatges populars.

Anem a referir-nos a Johannes Franz Bernhardt, del que res sabien d'aquella etapa (1940/1951). La primera referència al nostre abast va ser la que el desaparegut historiador denier Emilio Oliver Sanz de Bremond, en el seu llibre La guerra civil española 1936-1939, publicat el 1974, de Berhanrdt deia: "La cantidad y calidad de armamento que tanto influyó en el desenlace final de dicha batalla, debióse a la directa intervención de un alemán que residió al término de la guerra y durante más de diez años en Dénia. Su nombre era Juan Bernhardt, que posiblemente muchos habrán conocido al igual que yo. Fue enlace de ventas de armamentos entre el gobierno de Berlín y el de Burgos, desde los mismos comienzos de la contienda Civil. En trances difíciles en la guerra, su ayuda hacia la España nacionalista (parla de la de Franco) fue de un valor inestimable. En la finca "El Tosalet" residió hasta 1953, en que marchó a la Argentina. Ninguna de las historias que tratan de aquel período omite su nombre. Fue en parte decisiva su actuación y al existir una relación entre aquella batalla y su nombre que residió luego en Dénia y que fue amigo personal de los máximos dirigentes del III Reich, es por lo que me he detenido más de lo usual en puntos de aquella operación militar distante de nuestra ciudad".

Posteriorment he pogut trobar una extensíssima informació sobre aquest personatge. Puntualment en el llibre La Lista Negra: los espías nazis protegidos por Franco y la Iglesia. L'autor és José María Irujo Amatria i ha sigut publicat, en segona edició, pel febrer de 2003. I ell parla dels nostre personatge, sense citar que vivia durant el període 1940-1953 -és a dir, a la postguerra- en una espaciosa i noble casa de camp de Dénia, anomenada el "Tosalet de Girona", coneguda popularment com la "casa dels alemans". Eixa era la manera de definir-la pels veïns quan Bernhardt, la seua dona Hellen i els seus fills Marion, Rafael i Jorge vivien allí, gaudint de la finca altament amurallada i fent bona cura dels bancals, sense cap tipus de pressions ni ingerències. En un reportatge de Levante del 5 de novembre de 2006, es reflexen algunes memòries del veí Joan i de Maria, l'àvia de la qual, deia, havia fet construir el "Tossalet de Girona" al seu dia. I que l'alemany havia rebut aquella villa a Dénia de l'Estat Espanyol, com un regal i reconeixement pels seus serveis quan la guerra civil. En aquells papers també es manifestava que el cunyat de Franco, Ramón Serrano Suñer, hauria firmat de manera personal l'escriptura de compravenda de la finca comprada per l'Estat a l'avi de Maria per 125.000 pessetes. Tant de mèrit tenia la participació de Bernardt en l'afer del "Alzamiento Nacional"? Si teniu la paciència de continuar llegint aquesta croniqueta, ho sabreu.

L'autor de La Lista Negra, periodista d'investigació, defineix físicament Bernhardt com "un alemán bajito tocado con u sombrero y envuelto en un largo abrigo que recorría las montañas en un coche oficial, subía hasta las minas con maletines de dinero y pagaba excelentes sumas por aquel mineral de color ébano, el wolframio, que se utilizaba para reformar el acero de los cañones y carros de combate". Bé, això ho situava a l'etapa de la II Guerra Mundial. Però ell, durant la Primera Guerra Mundial, ja havia guanyat la Creu de Ferro en combatre en els fronts francés i rus, al front dels seu país, Alemanya. Però situem-nos al juliol de 1936. es deia d'ell que el seu caràcter empresarial l'havia fet ficar-se en negocis, amb gran passió heretada de son pare i als 25 anys ja era milionari. Però quasi tot ho va perdre amb la crisi del Divendres Negre de 1929, al seu país. Ben prompte, aniria recuperant el seu poder econòmic.

Havia nascut el 1897 a Osterodeen, la Prusia oriental. Els seus raonaments i els seus sentiments es trobaven al costat de Hitler; se sentia incondicionalment amb el nazisme. Als 33 anys es dirigeix a Larache, amb la dona i la filla, treballant amb una empresa d'exportació i importació que s'extenia fins a Tànger. A poc d'arribar a Tetuán la seua habilitat li obria les portes de l'administració civil i militar del protectorat. Subministra material divers a la Legión i els Regulars i es fa amic dels comandaments. Manté contacte amb el general Mola, el coronel Eduardo Saenz de Buruaga i altres militars espanyols importants a Morroc que es trobaven ja coent la conspiració contra la República. Però, si ens ho permeteu, d'això continuarem parlant en el proper número. Gràcies.