Els 4 cantons: "El Dia Internacional de les Muntanyes" i l'"altra cara" (II)

A la darrera croniqueta ens quedàrem recordant el "Día Mundial del Árbol" a Dénia per l'abril de 1978, quan el moviment ecologista local i comarcal estava prenent consciència tot reivindicant la defensa del Montgó. Dissabte 29, a les 11 del matí, començava la Marxa Juvenil amb bicicleta per Dénia. A les tres de la vesprada es realitzava la Marxa Verda per tota la comarca, amb aquest itinierari: Dénia, Els Poblets, El Verger, Ondara, Orba, Pedreguer, Gara, Xàbia, La Xara i Dénia. A les 7 de la vesprada del dissabte tingué lloc la "Gran Mesa Rodona" a la Casa de Cultura de Dénia, amb la intervenció de Josep Vicent Marqués (sociòleg), Amando Garcia (físic), Carmen Aranegui (arqueòloga), Justo Ramírez (arquitecte), Ángeles Ull (biòloga) i Miguel Ángel Sánchiz (físic). Diumenge següent, al migdia i el camp de futbol El Rodat de Dénia tenia lloc l'anunciada "Gran Festa Ecològica de la Marina Alta" per a decidir els assistents si hauria "Gran Final Sorpresa" o manifestació. El mateix diumenge, a les cinc de la vesprada, s'exposaven al carrer Campo els treballs manuals relacionats amb la Natura i fets pel xiquets. En la reunió mantinguda per la comissió de l'Assemblea Ecologista de Dénia amb l'alcalde José Sastre, l'anterior dilluns aquest els va manifestar -segons la crònica del setmanari CAFALI MARINA ALTA- que decidiria objectivament sobre el problema, és a dir, que considerara tant la part interessada en que no es construisca una carretera sobre el Montgó com als partidariss del regidor Monllor que ha elevat un escrit "como simple ciudadano" a l'Ajuntament, tot demanant que sí que s'acabe la carretera. Els defensors mediambientals i arqueològics consideraven que aquella situació era una cosa un tant estranya. Per iniciativa -sempre segons el nostre setmanari- es manifestava que desitgen una carretera del Montgó, respectant els poblats ibèric, clar, amb la justificació que volen veure el segon canal de RTVE, com si això fos l'única manera de què l'UHF arribés als televisors de la comarca. També s'havien presentat a l'Ajuntament de Dénia varis centenars de firmes amb una postura similar a la de Monllor. Cal citar alguns enfrontaments haguts en locals públics amb motiu de ser presentats per a que els veïns els signassen. La crònica citada deia que aquells documents recolzant de manera clara el paper de l'Ajuntament de Dénia en defensa de la carretera circulaven a nivell de fàbriques i llocs de treball. Davant d'açò l'alcalde Sastre va manifestar per telèfon: "yo no he promovido nada, aunque pudiera haberlo hecho, y aunque tengo mi opinión sobre el asunto, quiero decidir con absoluta ecuanimidad. Vicente Monllor, como ciudadano, es muy libre de hacerlo, claro". La crònica acabava dient que l'alcalde els havia promès que la propera setmana els enviaria un informe escrit "sobre el repetidor de TV en el Montgó".

Cal recordar que encara no s'havia aprovat la Constitució i que els Ajuntament estaven encara regits -fins 1979- per l'anterior Llei de Règim Local. Continuem informant. CANFALI MARINA ALTA opinava en portada del 7 de maig del citat 1978; dient que, pocs dies després de celebrar-se la Setmana Ecològica a Dénia, exigint la paralització definitiva de la carretera d'accés al Montgó, l'Ajuntament de Dénia havia decidit continuar aquelles obres. Tots els membres de la Corporació signaven un escrit, sense data visible de la seua determinació. I el periòdic deia que no sabien si la reunió que obligatòriament haurien hagut de celebrar els membres de la Corporació havia sigut pública. El que era segur és que s'havia desenvolupat molt secretament. Publicaven al setmanari l'escrit municipal, extensíssim, que procuràrem sintetitzar. Tot coincidint amb els remors de què "la batalla estava perduda" per als defensors de la muntanya, havien aparegut nombroses pintades pels carrers demanant la dimissió de l'alcalde. A la porta de l'Institut Roc Chabás, al carrer Magallanes, carrer Sant Josep i altres. Consideraven que la postura de la Corporació sobre la polèmica carretera havia sigut certament ambigua i fosca fins el document referit. Encara que, inicialment, la decisió estava clara. Si desitjava i estava a favor del projecte, un exemple clar havia estat la iniciativa municipal de 1976 firmant el projecte inicial, que més tard l'enginyer en cap de la Diputació va considerar modificar oportunament. Quan l'oposició pública començà a manifestar-se en contra i demanar responsabilitats indirectes els representants del municipi han anat adoptant la postura de no saber res de res sobre les obres i inhibir-se així, inicialment, del problema, en opinió del setmanari. Però firmaren el document de continuació, de pura demagògia. És molt llarg, com hem dit, i citarem sols un trocet. Com a justificació no li dolen cites d'Enric Llobragat ni del Doctor Fletcher i parla de la notable acceptació dels veïns, entre altres raons. Diu que es tracta d'un pla conjunt de la Direcció General de Radiodifusió i Televisió i la Diputació. I que el reemissor del Montgó és el de més ampla cobertura: Beniarbeig, Benidoleig, Benichembla, Benisa, Benitatchell, Calpe (parcialemnte), Dénia, Gata de Gorgos, Jalón, Jávea, Mirafor, Ondara, Pedreguer, Rafol de Almunia, Sagra, Sanet y Negrals, Senija, Teurala, Tormos y Vergel. (Copiat literalment del comunicat).

El mateix 7 de maig de 1978 aparegueren dos comunicats al CANFALI MARINA ALTA. Un titulat "L'Ajuntament contra el poble", que deia així: "L'Assemblea Ecològica de Dénia vol fer la més enèrgica protesta ante l'actitud de l'Ajuntament de Dénia, que ha convocat un Ple extraordinari, a on anava a tractar-se, i s'ha tractat, problema tan important com el de la carretera del Montgó. Tot això amb la major mala fe per haver aplegat a l'opinió pública que tal ple anava a celebrar-se. M'hos trobem davant d'un Ajuntament que actua d'esquenes al poble, seguint la trista tònica del règim franquista. Ajuntament, dimissió!". I signava ASSAMBLEA ECOLÒGICA. Aquest escrit l'hem reproduït textualment.

També es va publicar un manifest, que tractarem en una propera croniqueta. Les coses anaven encara amb els mateixos tics de la Dictadura, quan faltaven uns mesos per a arribar a la proclamació de la Constitució. Continuarem.