La nebulosa del silenci sobre el Territorium de Dianium

Què està passant en el món rural? El Territorium de Dianium, on les troballes arqueològiques han sigut abundants i han permés fer un dibuix aproximat de la vida en temps de la romanització, ha estat pràcticament orfe de noves aportacions en els últims trenta anys. Des de finals de la dècada dels huitanta fins ara hi ha hagut poques descobertes i les troballes han sigut molt escadusseres. A diferència del que calia esperar quan van començar les primeres prospeccions arqueològiques al nord del Montgó allà pels anys 80, com les que es dugueren a terme a la partida Vinyals d’Ondara, a Les Plantaes de Benidoleig o a l’Almadrava d’Els Poblets, “la protecció del patrimoni no ha millorat”, afirma l’arqueòleg Josep A. Gisbert. Sobre tot al món rural, on les agressions són més greus “i on només sonen notícies de destrucció o projectes que pretenen sepultar la llum de la romanitat”, afegeix.

Aprofitant la seua participació hui dissabte en unes jornades de difusió del patrimoni arquitectònic i arqueològic de la comarca a Beniarbeig, el director del Museu Arqueològic de Dénia fa una reflexió sobre un panorama arqueològic empobrit per la manca d’aportacions dels darrers anys i per les greus agressions que està experimentant el patrimoni.

Josep A. Gisbert recorda com a primeries dels anys 80 es feren les primeres intervencions arqueològiques a l’entorn de Beniarbeig. Han passat quaranta anys d’aquelles visites i inspeccions de recull de dades i alguns d’aquells jaciments estan “sepultats en la incertesa” o “clarament morts”, assegura. Aleshores, explica l’arqueòleg, l’estat del patrimoni no era el més encoratjador “però tampoc ara”. No existia la Llei de del Patrimoni Històric Espanyol (que data de 1985) ni tampoc les lleis autonòmiques. “Hi havia un control menys potent sobre les obres públiques sota gestió del govern central”, precisa.

Amb altres entesos i interessants en l’arqueologia romana en l’entorn de Dianium, ell mateix va visitar les viles de Les Bovetes-Marjal, on ara hi ha documentat un jaciment arqueològic de més de 2 hectàrees, i la de l’Estanyó, en els terrenys on estava l’antic càmping Diana i ara en procés d’urbanització, amb un projecte que comporta la conservació i posada en valor dels vestigis que es conserven vora mar.

L’any 1982, acompanyat per Salvador Climent Mañó, un dels autors de la Carta Arqueològica de la Safor, Gisbert comprovà la destrucció d’unes sitges prehistòriques en el morro de Segària provocada pels treballs de l’A-7, que havien fet un tall dràstic en la roca. Les mateixes obres havien destruït cinc jaciments ibèrics i romans en el tram de la Safor. Més tard s’adonarien que havien afectat i destruït bona part de la que fou gran vila romana de Vinyals. En el talús del camí de servei, a l’oest de la intervenció, havien tallat vàries sepultures de la necròpolis de Vinyals. A l’est, junt a la prolongació del Camí de la Cremadella, en una parcel·la adjunta a Cerámicas San Jorge, en el tall de l’antic camí romà, es trobaren les restes de la cambra de foc de dos forns de ceràmica romans idèntics als de l’Almadrava.

A Nadal de 1983, i durant tres mesos, es realitzà una intervenció d’urgència sobre el talús trencat –per allò de “o ara o mai”, subratlla Gisbert- amb el suport de l’Ajuntament d’Ondara. Ell era un jove arqueòleg que no havia excavat mai encara cap sepultura. Recorda que s’exhumaren 22 tombes en  un estat de conservació perfecte i es documentaren 4 tipus de sepultura distints. Algunes amb un olpe o botella d’un ansa com a part de l’aixovar que acompanyava el difunt, datades en el segle II. Dos inhumacions en àmfora -pràctica habitual per soterraments infantils- evidenciaven que havia estat en actiu entre els segles I i IV.

Des de l’Escola Taller Castell de Dénia, cap a l’any 1989, es faria el sondeig dels dos forns apareguts arran les obres de l’autopista i es trauria el registre arqueològic que donava a conéixer la seua producció, molt semblant a la de l’Almadrava: àmfores de vi i ceràmiques comunes. Sort d’haver fet l’excavació. Anys després, la construcció d’un mur de formigó durant unes obres provocà la destrucció completa dels forns de Vinyals.

El 1986, durant els treballs de rabassat d’un hort a Les Plantaes de Benidoleig, es trobaren de forma fortuïta unes restes romanes. Amb facilitats per part del propietari, s’inicià unaa intervenció que permeté documentar el lacus d’una cella vinaria ,el dipòsit d’un cup de vi que es dataria a primeries del segle V. En els darrers anys 80, es recuperaria a Beniarbeig, integrat en una casa del  nucli urbà, un bloc de pedra ben tallat amb un escaquer o damer esculpit en una de les cares. Pertanyia sens dubte, afirma l’arqueòleg, a un monument funerari romà que podria provenir d’allí o d’altra vila romana del voltant, com Vinayls, Benicadim o el Molí de Sant i els Negrals.

Josep A. Gisbert remarca que les excavacions realitzades des del  Museu Arqueològic de Dénia, com les de l’Hort de Morand o l’Almadrava, i les intervencions d’emergència d’aquells anys 80 assentaven les bases per al coneixement del Territorium de Dianium al nord del Montgó, on es constatà l’existència d’importants tallers ceràmics o figlinae. Només en la Marina Alta i la Safor hi ha 15 figlinae d’àmfores documentades.

Els 80 foren anys de molta aportació d’informació, de prospeccions, troballes i documentació, com hem comprovat en este vade retro. Després, a poc a poc, es feu el buit. I seguim sumits en eixa boirina.