L'anàlisi / Entretinguda vespra d’investidura a Pedreguer: del xec en blanc dels populars als socialistes, al retorn de Ferrús a l’institut

El període pre-investidura, que abraça des de la jornada post-electoral fins al nomenament del nou alcalde o alcaldessa, ha tingut sobretot un últim tram d’allò més entretingut a Pedreguer, amb tota mena de rumors, filtracions i comentaris interessats que s’han colat per tot arreu instaurant la intranquil·litat i la incertesa en l’escena política. Cada partit ha jugat, legítimament, les seues cartes, amb estratègies que, o be no han agradat, o be han aplegat fins i tot a molestar als seus adversaris.

Tot comença quan el Partit Popular, renegant de sigles i ideologies, li ofereix un xec en blanc al PSOE perquè la seua candidata, Celia Mas, puga ser investida alcaldessa sumant els vots populars (4 regidors) als socialistes (3 regidors). Tot allò, assegura el candidat del PP, Juan Gayá, des de l’autonomia que li atorga el seu partit i amb la intenció de fer “política de poble”, justificant així una maniobra que no sabem com l’hagueren digerit els seus votants i incondicionals, o el mateix líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, per allò d’afavorir tan descaradament als socialistes del “feminisme, socialisme i república” que proposen des de Pedreguer. Els mateixos que representa Pedro Sánchez, els mateixos que pacten amb els independentistes, Bildu o extremistes d’esquerra. Sens dubte una atrevida proposta amb la qual el PP de Pedreguer ha navegat descaradament contra corrent en les aigües del seu propi partit, i més quan els populars valencians han tancat un pacte amb Vox.

I a tot això l’entorn de Gayá la considera d’allò més encertada, la maniobra, i fins i tot no sols la justifiquen, sinó que a més l’aplaudeixen. “Tot siga pel be del poble”, i per tal de desbancar un Sergi Ferrús que ni tan mal ho haurà fet quan ha tornat a guanyar les eleccions municipals amb una ampla majoria, que no absoluta (ja ho saben, que d’això s’encarrega el PSPV de recordar-ho a tot hora). Un Compromís per Pedreguer que just ha pagat a un preu simbòlic el desgast de govern, amb la pèrdua només d’un grapat de vots, i que ha tancat uns comicis amb uns registres que s’equiparen als millors resultats que han obtingut mai els populars a Pedreguer (quan en el 2007 el popular Andrés Ferrer va ser nomenat alcalde, també amb sis regidors). Ni tan sols la “revolta de la bassura” sembla haver-los passat factura al govern de Ferrús, a pesar de la toxicitat amb la que s’ha intentat tractar aquest assumpte, i en contra de les apocalíptiques conseqüències que vaticinaven la colla d’endevins més insolvents.

Mentrestant, els socialistes de Celia Mas, com no podia ser d’una altra manera, rebutjaren des del primer dia l’opció de “festejar” amb el PP, i li donaren ben prompte carabasses a Gayá, però ho feren tan sols de portes en dins. En cap moment d’eixe període pre-investidura feren pública la seua negativa a la proposta popular, per tant deixant créixer les suspicàcies a partir de què es va filtrar les intencions des del PP. “Qui ho dubtava, i per què?” es qüestionava la candidata socialista desprès haver-se abstingut en la investidura i afavorir que el candidat de Compromís, Sergi Ferrús, fora reelegit alcalde. Precisament eixe és el joc que va proposar l’agrupació socialista, el de sembrar i regar eixos dubtes durant quasi tres setmanes. Quan allò fàcil haguera sigut fer públic el primer dia el seu no a l’oferta popular i soterrar els dubtes i les incerteses al respecte, ho deixaren córrer, tal volta amb la intenció de posar dels nervis als de Compromís.

Pot ser ho aconseguiren, perquè a només unes hores de la investidura, Ferrús s’apunta a la festa deixant caure en les xarxes que tenia les maletes a punt per tornar a la docència com a professor d’institut. Quasi res.

Ara queda per veure si el flirteig del PP i PSOE que ha animat aquesta pre-investidura acabarà en festeig o s’esvairà com el fum, per allò que venen per davant els primers plenaris en els que s’hauran de tractar i aprovar temes de rellevància, com pot ser les dedicacions i els sous dels regidors del govern. Prompte veurem que vota cadascú. De moment la líder socialista va repetir de nou durant l’acte d’investidura allò tant recurrent i premonitori de què “s’ha acabat la majoria absoluta a Pedreguer”. Tal volta ens haurem d’acostumar a que cada vegada que Celia Mas utilitza la sentència pot passar alguna cosa d'allò més transcendent en la política local.