L’Entrevista: Cristina Pedrós: “La ceràmica i el menjar van de la mà i els cuiners no busquen sols un plat sinó un suport”

DÍDAC VENGUT

Cristina Pedrós va estudiar ceràmica a Manises i des de fa un parell d’anys es dedica professionalment a la seua gran passió. I ho fa en un taller obert, espaiós amb grans finestres que li donen llum natural en un lloc privilegiat, a Jesús Pobre, tot just davant del riurau que s’ha convertit en el punt neuràlgic del poble. Allí dona solta a la seua creativitat i, a més, imparteix classes per adults on diu que ensenya i, alhora, aprèn. El seu treball, assegura Pedrós, evoluciona a mesura que ho fa ella mateix “perquè ningú és igual que quan tenia 30 o 20 anys”. Ara està en un etapa molt positiva on no li manquen els projectes i la vaixella que ha fet per al D*NA Festival n’és una mostra.

PREGUNTA: En quin moment es troba ara com a creadora?

            PREGUNTA: Estic contenta amb allò que faig. Tothom evoluciona i canvia coses que no ens agraden. En el treball ocorre el mateix i l’experiència et dona més seguretat i ara, abans de fer una peça, ja la veus, ja la dibuixes en el cap, ja saps quina tècnica i quin fang és el millor per a fer-la realitat. És cert allò que diuen i l’experiència és un gran, i tant.

            P: Per a qui no sabem res de ceràmica, diu que hi ha diferents tipus de fang?

            R: Sí, normalment utilitze un fang d’alta temperatura que es diu gres. Hi ha un més bàsic i un altre blanc que, a vegades, té més pedreta, més fineta o més grosseta, que es diu xamota. Cal fer proves i veure el resultat com queda a l’hora de posar els diferents esmalts. Es posen fins a tres capes i has d’experimentar abans per tindre clar si s’ajusta a allò que vols fer. Hi ha una part tècnica de saber com fer els esmalts, dels minerals que pots utilitzar, etc. Saps quin tipus de coses no pots posar, el tipus de cuita que has de fer per lligar els materials, etc.

            P: Estem parlant d’un art mil·lenari, en tot cas.

            R: Sí, s’ha fet des de sempre. El fang que s’ha gastat ha canviat perquè abans era de baixa temperatura, terres que agafaven de la vora del riu i es coïen al foc. Ara, però, hi ha terres amb color, els esmalts i tenim fangs d’alta temperatura que els coem a 1.280 graus.

            P: Un material que li serveix tant per a fer ceràmica utilitària com decorativa, no és cert?

            R: Sí, però en el cas de la utilitària ha de ser d’altes temperatures perquè no hi haja porus, res tòxic ni es forme cap residu o bacteri. Si és decorativa, tens més mànega ampla i, en el meu cas, utilitze molt una pita que es diu  raku que és oriental.

            P: I com juga amb la fragilitat d’un material com el fang?

            R: El moment de major fragilitat és quan està sec i encara no has fet la primera de les dos cuites que es fan. Després ja depén de com treballe cadascú. A mi m’agrada treballar amb la paret molt fineta, tot i que hi ha peces que necessiten d’una més rústica.

            P: Tinc entès que hi ha diferents tècniques, cert?

            R: Sí. Hi ha peces que es fan a xurros que vas muntant una damunt de l’altra. Necessita moltes hores però m’agrada molt. També treballe en planxes, amb el torn, per pessic, etc. Depén de la peça que vulgues fer. Per a mi és molt important que quan agafe una peça no pese i tinga gust d’agarrar-la. Que begues i a l’endemà vulgues beure amb el mateix got. O que tinga una ergonomia fàcil.

            P: Quina és la seua font d’inspiració?

            R: La natura és la base central de tot. La mar i la muntanya perquè és perfecta. M’inspira molt, des d’una fulla de garrofer fins a una de pi a l’hora de fer textures, per exemple.

            P: La capital de la comarca pel que fa al fang és Orba, correcte?

            R: I tant perquè hi havia molts terrissers. Hi ha més referències, però. Ací a La Rana es va descobrir un taller de ceràmica i també a la Granadella de Xàbia. És cert que el punt més important de comerç va ser Orba.

            P: Fa algun tipus d’activitat fora del taller?

            R: Sí, faig alguna que altra exposició i l’estiu de l’any  passat vaig participar en el concurs de gàrgoles d’Altea, que després es pengen per tot el casc antic, en les façanes de les cases, i queda molt xulo. Vaig fer un cap d’un peix i unes polperes i vaig utilitzar un esmalt de cendres de sarments.

            P: Ara ha fet una vaixella per al D*NA Festival. Com ha estat l’experiència?

            R: Va vindre el xef Quique Dacosta i vam visitar tres dones, Mara, Aurora i Vero, que ens van mostrar diferents tipus de terra a fi de provar-les. Vam fer una vaixella per a la nit que Quique ens va preparar un sopar ací al riurau de Jesús Pobre. Ell va participar en tot el procés d’elaboració del fang i va ser una experiència molt positiva, la veritat.

            P: Ha col·laborat amb cuiners de la comarca?

            R: Sí, he fet coses per a Ismael, de Samaruc de Dénia, per a Miquel Ruiz, del Baret de Miquel, per a Peix i Brases, etc.

            P: Fa anys que reivindica que la ceràmica té molt a veure amb la cuina, amb el menjar. Per què?

            R: Perquè van de la mà. La ceràmica no és només un plat. Un cuiner no busca un plat sinó un suport i això és una altra història perquè s’obri un ventall de possibilitats molt més ample. Fins i tot, ells ens donen idees i tu després crees el que ells volen o necessiten. O al contrari, a vegades veig coses que fan ells i els done idees. El menjar és el protagonista, és clar, però tot acompanya. Quique va fer de postres una creació amb garrofa que es va servir en un plat fet amb fang roig i quedava molt bonic. Em sabia mal, fins i tot, menjar-me’l. Les dos coses conjuntaven a la perfecció.

            P: Es pot viure exercint de ceramista?

            R: Sí, treballes molt perquè són moltes hores. Però com que m’agrada tant, no em sap greu. Per a fer una peça gran puc tardar fins a tres setmanes. Tot suma amb la venta directa, els encàrrecs i les classes que done.

            P: A més, comenta que també dona classes. Li agrada la vessant didàctica?

            R: Tinc classes continues, una vegada a la setmana, per a adults. I dissabtes al matí faig un taller per a la gent que vulga aprendre i provar alguna tècnica. I m’agrada molt, tot i que al principi no ho tenia massa clar perquè desconfiava i no estava segura de poder ensenyar res.

            P: I què li ha fet canviar de pensament?

            R. El fet que m’he adonat que és una activitat en la qual no només ensenye jo sinó que, alhora, aprenc molt de l’alumnat. Sobretot a com explicar perquè a vegades el teu missatge no arriba a la persona i el company que està al costat li ho explica d’un altra manera i ho entén. I prenc nota de tot i això fa que m’ensenye moltes coses. I també perquè hi ha molt bon ambient, la gent està molt atenta i això fa molt.

            P: Té algun projecte de futur que ens puga avançar?

            R: De moment, el meu projecte és sostindre’m i anar millorant. Este cap de setmana estaré al D*NA Festival i faré una exposició a veure com va.

Molt personal

            P: Un lloc per a viure?

            R: Si poguera, viuria a Jesús Pobre perquè és un poble molt tranquil.

            P: Li agraden les tradicions?

            R: Sí, molt. El riurau, el mercat de la terra, l’escaldà, la llata i molt més.

            P: I què fa quan té temps lliure?

            R: M’agrada molt anar al cinema. Vaig al Jayan de Xàbia a veure pel·lícules en versió original.

            P: Quina pel·lícula ens recomanaria?

            R: La comèdia i les pelis que ens diuen alguna cosa són les que més m’agraden. Si he de recomanar alguna, qualsevol de dibuixos de Murasaki.

            P: De dibuixos?

            R: Sí perquè tenen una imaginació brutal. Les veig de forma repetitiva perquè tenen molt de fons i uns detalls increïbles. Serà perquè m’agrada molt la cultura japonesa.

            P: Ha estat de viatge per Japó?

            R: No però m’agradaria molt. Però no pels llocs més turístics sinó pels mercats i pels carrers i llocs quotidians.

            P: És el seu viatge somiat?

            R: Sí, sens dubte.

            P: Seguix l’actualitat política o no l’interessa?

            R: És important però ho centre al meu espai més proper, no més enllà.

            P: Algun dels fills ha eixit artista?

            R: No, es dediquen a altres coses. Quan eren menuts sí que tornejaven molt i feien platets.

            P: Compartir eixos moments no es paga amb diners.

            R: I tant. Ells ho han viscut sempre a casa i parlen de la ceràmica com una cosa normal.

            P: Utilitza les xarxes socials com a via de promoció?

            R: Ho faig però poc. No vull pegar la xapa tots els dies i intente no saturar-me i tindre eixa obligació.