VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXI)

Parlàvem la darrera setmana sobre les conseqüències del climateri femení. Continuem ara parlant d’aquest tema. Pel que és comú, les idees apareixen i desapareixen sense causa desencadenant que les provoque. Però en ocasions poden tractar-se d’autèntiques psicosis més o menys greus, amb les quals és inútil qualsevol raonament.

            En eixes ocasions, les parentes que rodegen la malalta no se n’adonen de la gravetat de la seua afecció, creient que els seus ploriquejos són simple conseqüència de l’estat en què es troba i es liciten a aconsellar-li que oblide eixes “manies”, quan seria preferible consultar amb un especialista.

            Així doncs, durant la menopausa no és necessari quasi mai un tractament mèdic però és molt convenient una “vigilància tècnica”.

            Per altra part, una dona casada, amb fills, ocupacions i preocupacions, té molt guanyat per acusar menys les inquietuds i contratemps de la menopausa. En canvi, la dona molt acomodada que no porta personalment o directament els queviures de la casa, deixant-ho tot en mans d’institutrius i serveis domèstics, que viuen una vida frívola o insubstancial, que va des de les festes “benèfiques”a les partides de canasta, és una excel·lent matèria prima per a les crisis emocionals degudes a la menopausa.

            Allò més corrent, és que arribe el climateri i passe de forma senzilla i natural, i que la sèrie de trastorns secundaris siguen atenuats per la medicina per a que el canvi resulta més suportable.

UN CAMI A L’ESPERANÇA

            Però els moderns estudis i les noves terapèutiques no es contenten amb això i aspiren a una total prolongació de la capacitat sexual de la dona, evitant al mateix temps els trastorns secundaris.

            Recentment el ginecòleg R.A. Wilson ha arribat a afirmar que la menopausa ni tan sols és un fenomen inevitable i això ho diu després de tractar a més de deu mil cassos.

            Sustenta que la menopausa ni tan sols és un fenomen inevitable que es tracta d’una malaltia d’una carència hormonal, ovàrica, i així com el diabètic -del que l’organisme no produeix la insulina, hormona que no produeix l’hormona necessària per a la transformació i assimilació del sucre- se li administra regular i periòdicament eixa hormona per a que deixe d’experimentar els afectes de la seua malaltia, a la dona menopàusica se li poden administrar les hormones adequades.

            De les seues experiències, el doctor Wilson ha deduït les conclusions de què, almenys, l’administració d’hormones faria desaparèixer els símptomes desagradables d’aquest períod, i, iniciant a temps el tractament, tal vegada aconseguira que desaparegués la menopausa.

            Com és natural, l’administració d’hormones hauria de ser controlada per l’especialista per evitar qualsevol contraindicació.

            El tractament consisteix en administrar un estrogen; el metge dirà quin és el preparat aconsellable i la dosi convenient. Si existeix irregularitat en les regles, a més dels estrògens s’administrarà l’hormona complementària, luteïna o progesterona. L’associació estrògena-progesterona permet suplir tot el cicle i regularitzar el flux menstrual total o parcialment.

            Aquest tractament bloqueja la ja deficient evolució; les famoses píndoles anovulatòries es basen en este fenomen.

CONTRACCIÓ ORAL - ELS ANOVULATORIS. COM VA NÀIXER LA PÍNDOLA

            La posta ovular es produeix tots els mesos. Sense òvul no hi hauria fecundació, i per conseqüent, l’embaràs seria impossible. Ara bé; Hi ha algun mig per mantenir en repós l’ovari i impedir que es produïsca l’ovulació?

            Des de fa molt de temps se sap que existeix, en efecte, un estat natural durant el qual s’inhibeix la posta ovular, la dona no pot esser fecundada. Eixe estat natural el constitueix el propi embaràs.

            Durant els nou mesos que abasta el període de gestació, cap òvul és lliberat. La naturalesa ho ha previst així, precisament per evitar que es produïsquen varis embarassos superposats i que diversos fetus, d’edat escalonada, pogueren desenvolupar-se simultàniament, amb evident risc per a tots ells.

            Aquest ensopiment de l’ovari durant l’embaràs és degut principalment a una hormona, la progesterona o luteïna, elaborada en grans quantitats per l’organisme de l’embarassada.

            La síntesi de la progesterona no és cap secret per a la indústria química, que pot obtenir-la artificialment. Així i tot per detenir l’ovulació d’una dona no embarassada seria precís administrar-li tal quantitat d’aquest producte que d’utilització de la progesterona amb fins merament contraceptius resulta del tot impossible portar-lo a la pràctica.

            El veritable mèrit dels científics dedicats a aquesta fase de la investigació consisteix, doncs, en haver descobert, cap l’any 1954, certes substàncies sintètiques, els progestàgens, químicament pròxims a la progesterona, però molt més eficaços per a detenir l’ovulació, administrats en quantitats ínfimes. La primera de las susdites substàncies fou registrada amb el nom de Enovid.

            L’Enovid, fabricat pels laboratoris Searle, és un derivat de la A-5 (10) estronolona, que en la seua constitució química no difereix de la 19-nortestosternona més que pel desdoblament d’un doble enllaç. Químicament es va aconseguir pal·liar l’acció virilitzant d’aquesta hormona masculina, afegint-li un estrògen, el derivat 3-metoxi de 17-etinilestradiol o mestranol.

            Els estrògens són esteroides d’acció feminitzant elaborats per l’ovari. Avui en dia s’han sintetitzat químicament, essent els principals l’estradiol, el etinilestradiol, l’estrona, el pregnandiol, l’esilbestrol, etc. La seua activitat és semblant a la de la fol·liculina, hormona femenina per excel·lència, secretada per l’ovari durant la primera meitat del cicle menstrual. La fol·liculina és indispensable per a la salut de la dona i per mantenir en bon estat les mucoses vaginal i uterina. Privada de fol·liculina, una jove perd la seua frescor i en cert grau s’envelleix. Com els progestàgens de síntesis deixen en repòs l’ovari, les dones sotmeses a la seua administració durant cert temps manquen molt prompte de suficient fol·liculina. Per això, i per contrarestar l’acció nociva sobre la mucosa uterina dels progestagen administrats exclusivament, en la composició de tots els anovulatoris orals, a base de progestàgens, entra sempre una petita quantitat d’estrògens, que s’administren simultàniament o durant uns dies dels cicles, segons la marca del producte. Molt carregat d’anovulatori, no? Continuarem.