VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXVII)

Continuem parlant de “fetitxisme”. Respecte de la seua forma, la de l’objecte elegit, la que excita sensualment a l’individu que forma part principalment d’un tot harmònic haurem de dir que en el subjecte fetitxista les relacions afectives manquen d’importància o no existeixen. Eixos sers, eixos personatges afectius manquen d’importància o no existeixen. Eixos sers, eixos personatges no se senten ni es troben en relació amb entitats humanes vives, sinó exclusivament amb objectes, encara que pertanyen anatòmicament a uns personatges vius.

            La veritat és que ens resulta bastant difícil definir el “fetitxisme” en termes generals. Podríem dividir-lo en tres grups: parts del cos femení, parts de la vestimenta femenina i teles o objectes determinats. El primer grup inclou parts que podrien considerar-se d’atracció normal: pits, malucs, peus, mans, cabells... És proverbial l’extraordinària importància que els donen a les “pantorrilles” molts homes, per als quals unes cuixes enfundades de les dones amb calces fines i calçades amb sabates de tacó alt constituïen el súmmum de la seua admiració. Un “fetitxe” relativament corrent era, i és, el cabell de la dona. Sabuda és la importància que donaven els amants, sobretot en el passat segle, per un “metxó” del cabell de la persona estimada, que conservaven fins i tot en una espècie de reliquiari conegut per “guardapelo” o cosa pareguda.

            L’atractiu que exerceix el cabell femení en l’home normal és poc menys que llegendari. En Les Metamofosis, Apuleyo ja diu: “Me agradan tanto los cabellos que en público no se apartar la mirada de ellos y pienso en gozarlos en privado”; “la cabeza y los cabellos es la principal parte y hermosura de las mujeres por dos razones: porque es lo primero que nos viene a los ojos y porque lo que vestidura y ropas de colores adorna en los otros miembros y los alegra, esto hace en la cabeza el resplandor natural de los cabellos”. “¿Qué color pueda igualar ni agradar tanto como el lustre natural de los cabellos, que contra el resplandor del sol relumbra y varía el color en diversas gracias? Ahora, de una parte, resplandece como oro, de la otra de color apagado; ahora parece verde oscuro imitando las plumas y el fleco de las palomas o el cuervo que luce el color negro”. Quan elles es pentinen i fan la partitura amb ungüent aràbic, des rés que s’ajunten els seus cabells i els trencen a les esquenes, si les veuen els seus amadors es miren com en un espill; especialment si el cabells, essent molts i espessos, estan solts i estesos per les esquenes.

            “El cabell té totes les condicions per agradar en els contactes sexuals; és apte per a modelar i acariciar; per raons psicològiques; en tractar-se d’un factor diferencial evident, l’home se sent atret per ell en major o menor grau.

            El gust pels cabells femenins pot revestir diverses formes: des de la normal fins la que pot considerar-se pròpiament fetitxista; i dins d’aquesta cap l’obsessió pel cabell com complement de la dona o pel cabell en sí, prescindint de la seua propietària. Així doncs, encara que tots són “fetitxismes”, el primer s’aparta poc d’allò normal, mentre que el segon representa una tota anormalitat”.

            Vegem un cas representatiu.

            “P. escriptor, de quaranta-cinc anys, casat i pare de dos xiquets, persona completament normal, si bé obsessionat pels cabells femenins. Sent gran atracció per ells, sobre tot si estan pentinats amb ratlla al mig, tirats sobre les orelles i recollits amb un gran monyo sobre la nuca. En les aglomeracions -transports públics, grans magatzems- fa tot el possible per arrimar la seua cara als cabells femenins, arrimar els llavis amb ells i fins arribar a mossegar-los. Si es veu pel carrer alguna dona pentinada amb un gran monyo, pega mitja volta i la persegueix, mirant detalladament el seu pentinat, per tal de retenir-lo en la memòria i imaginar-se després els més atrevits contactes amb la massa capil·lar. Quan practica el coit amb la seua dona -que porta el monyo curt- per arribar a l’orgasme imagina un monyo ben pentinat, olorós i suau, bé siga d’una persona concreta o totalment imaginari. Per res del món renunciaria a tal fetitxisme; ell creu que es basa en una gran impressió que tingué en la seua infància. “Quan tenia quatre anys -conta ell- em varen regalar un cavall de joguet de bona grandària, pell vellutada, amb llarga cua de sedoses crineres. M’agradava molt acariciar el seu cos, sobretot la gropa i la cua. Simultàniament, m’extasiava amb els cavalls de carn i os, sobretot els de circ, d’amples gropes i ben pentinades crineres. En el llit, abans de dormir-me, deixava córrer la meua imaginació i somniava despert, sempre amb cavalls, als quals acariciava i besava en la gropa, recreant-me amb les cues. Tenia uns set anys quan va entrar a servir a casa una xica, de procedència aldeana, que lluïa una esplèndida cabellera, recollida en un gran monyo que li produïa una extraordinària i inexplicable impressió. Sempre que podia, jugant furgava en el seu monyo, li llevava i posava les forquetes amb estranys pretextes, li furgava el seu monyo, l’apretava, el succionava... La xica, sense donar importància a aquells actes, em deixava fer, deixant que m’entretingués i no donara nosa. Allò li produïa una gran sensació de plaer. La xica se’n va anar poc després. Primer la vaig notar en falta, després la vaig oblidar totalment. Passaren els anys, quan tingué dotze anys mantenia una inquietud davant un monyo abundant. Per altra banda sentia una gran repugnància davant qualsevol relació amb els cabells, fins i tot amb objectes de la meua família relacionada amb ells. En el col·legi, a les hores d’estudi, imaginava dones nues a les quals havia vist al museu, i amb llargues cabelleres soltes. Un dia vaig notar una sensació estranya i plaent al temps que la primera ejaculació. A partir d’aleshores començava la masturbació sense tocaments del penis, sols a base d’imaginació. Em seguien obsessionant els monyos, fins el punt d’arribar a abordar un dia a una criada que anava a buscar a un xiquet del col·legi. L’ejaculació precoç em va privar de la duració del plaer, però ja en sa casa em vaig masturbar amb el record d’aquella cabellera”. Continua recordant aquella jove: “Els monyos que podia localitzar, foren de prostitutes o no, devien acabar en les meues mans, exposant-me a perillosos incidents. Retallava totes les fotografies de diaris i revistes en les quals apareixien dones pentinades amb monyo. En una ocasió vaig tenir un gran desengany. Vaig conèixer una xica que lluïa un “monyo” bellíssim. Vaig concertar una cita amb ella i va concórrer amb el cabell curtet i ondulat, creient complaure’m. Sense dir-li una sola paraula, vaig pegar mitja volta i la vaig deixar plantada”. Durant varis dies (P.) va sentir un gran pesar. I aquí tanquem la llarga història del personatge (P), com un model del fetitxisme al llarg de la història.