VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXXV)

La importància del període de la pubertat

La producció d’hormones sexuals, a partir dels ovaris sexuals –de les estrones i la fol·liculina, etc. Aquesta actua en la formació i desenvolupament dels caràcters (primaris i secundaris) de la dona: (úter, vagina, llavis i glàndules mamaries en primer terme, i després sobre els caràcters externs, com la pilositat d’aixelles i pubis, viscositat del greix, etc. i provoca l’evolució de la mucosa uterina cap a la fase de proliferació.

            Així i tot, no sembla ser que la masculinitat o la feminitat de l’individu depenguen únicament de l’acció hormonal, la pertinència sexual està determinada des d’abans del naixement, això és, molt anteriorment a la producció d’hormones sexuals. És, per tant, evident, que mentre els ovaris no comencen a segregar fol·liculines, la feminitat de l’individuo serà més que potencial, convertint-se en virtual a partir de l’instant en què l’òvul puga ser fecundat i el fruit portat a terme. En eixe estricte sentit, és l’hormona de la feminitat.

            Però si, com a conseqüència d’una pertorbació qualsevol, o d’una intervenció quirúrgica, els ovaris no poden desenvolupar-se o han de ser extirpats, la jove es converteix en dona de totes maneres. No podrà concebre i fins i tot és possible que presente una aparença externa més o menys infantil, potser fins i tot, més o menys, viriloide, però no deixarà de ser dona i no tindrà cap paregut amb un organisme hemafrodita o intersesexual.

            La progesterona és l’hormona del “cuerpo amarillo”, Després de l’ovulació, el fol·licle de Graff, la ruptura del qual ha alliberat l’òvul, es transforma en una glàndula de secreció interna. Esta glàndula i la placenta segreguen la progesterona. La tasca de la qual consisteix en secundar l’úter en l’evolució de l’embrió, és a dir, afavorir l’embaràs, preparar les glàndules mamàries per a la producció de llet i desenvolupar un paper eficaç en la segona fase del cicle menstrual, essent causa de la transformació de la mucosa uterina en el seua període de secreció.

            Existeix encara altra important hormona femenina, la prolactina, hormona de la lactància, també segregada per l’òvul anterior de la hipòfisis, que provoca la formació i secreció de la llet materna i que, segons Abderhalden, és indispensable per a l’evolució de l’instint maternal; a més, és possible que coadjugue a la formació de progesterona pel cos groc.

            El gran nombre d’hormones sexuals femenines explica i caracteritza el complicat mecanisme de la funció sexual en la dona. Les glàndules no deuen produir més que la limitada quantitat d’hormones que la seua tasca exigeix, perquè d’altra manera l’equilibri funcional que regenta la hipòfisi es desajusta. El pes de la fol·liculina segregada pels ovaris al llarg de dos-cents dies a penes aconsegueix el pes d’un segell de correus. Per tant, la producció diària és mínima i la seua més lleu producció pot destruir l’equilibri orgànic. En els començaments de la pubertat, esta coordinació, este equilibri de les glàndules, no està aconseguit encara, i es veu influït per altres glàndules que no tenen a veure amb la sexualitat, cap de les quals té des del primer moment regularitzada la seua respectiva secreció, la qual cosa explica les variants en el creixement i evolució física, que es fa per brusques etapes, creixent per exemple desproporcionadament els membres en relació al cap o el tronc, donant lloc a un tipus d’adolescent que no sap que fer amb les seues grans mans i que quan es mou ho fa de manera brusca i poc harmoniosa.

L’EDAT DEL PAVO

            El desficaci físic de la pubertat va acompanyat del mateix desficaci psíquic. És l’edat de la transició, “l’edat del pavo”. Físicament el jove púber és capaç de procrear, però el seu psiquisme no té encara la maduresa que el seua desenvolupament físic exigiria. La capacitat de diferenciació pròpia de la maduresa encara no es manifesta i aquesta realitat es veu sobre tot en les relacions de tipus sexuals en les quals l’adolescent no sap trobar l’actitud que convé adoptar.

            Les seues amistats entre companys del mateix sexe persisteixen i freqüentment augmenten i reforcen de manera paral·lela a l’augment de l’impuls sexual, sense que això signifique necessàriament una tendència homosexual, sinó una fase normal de l’evolució. La forma d’expressió de la sexualitat dels adolescents respecte al sexe contrari és variable; en primer lloc el jove intenta semblar viril als ulls de la xica, però li resulta difícil mostrar la seua virilitat en la mateixa porció donat que davant de la seua presència sent una profunda timidesa. Moltes vegades davant del temor de semblar ridícul no s’atreveix a confessar el que sent.

            En el cas que arribe a establir una relació normal, ràpidament adquireix confiança en si mateix, però si no aconsegueix vèncer la seua falta de decisió, el desig sexual pot conduir-li a cercar dones més fàcils i així es dona lloc a una separació de l’evolució de la sexualitat física que es separa de l’evolució psíquica i difícilment s’aconsegueix l’uníson altra vegada.