VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXI)

La darrera setmana ens quedàrem parlant sobre el desig sexual de la dona. Continuant amb eixa reflexió direm que la inquietud moral constitueix una altra forma d’obstacle psíquic. I que existeixen homes normalment “complidors” en el seu matrimoni que són impotents quan intenten un acte “extraconjugal”, com inconscient repulsa del que consideren en el seu “fuero” intern una immoralitat del gest. A punt de cometre una infidelitat, es converteixen al mateix temps en “reu i jutge” donant el seu veredicte condemnatori en forma de deficiència sexual.

            El mateix escrúpol, amb anàlegs resultats, pot aparèixer en tractar de seduir una joveneta, sent la consciència del “castigador” la que impedeix l’erecció.

            Quasi totes les dificultats d’ejaculació i orgasme poden atribuir-se a les citades abans causes o altres paregudes. A vegades es produeix l’ejaculació moments abans d’introduir el penis en la vagina (ejaculació extravaginal) i en altres als pocs instants d’haver-la penetrat (ejaculació precoç).

            Aquestes varietats d’emissió prematura del semen son degudes habitualment a trastorns neuròtic i tenen per origen una intensa sobreexcitació prèvia. Algunes vegades quan l’home ha vingut desitjant molt de temps a la dona, abans d’aconseguir-la; aleshores, en el primer encontre, és quasi inevitable. L’emoció psíquica que acompanya a l’excitació fisiològica natural és tan potent que el més lleuger contacte provoca l’orgasme en l’interessat.

            També es dona el cas de l’individu que en les seues relacions sexuals amb prostitutes, a les que ha d’anar el preu del seu treball, pateix una ejaculació precoç, mentre que quan es tracta d’una “conquesta”, una dona que se li entrega desinteressadament, sense intervenir “transacció comercial”, es comporta amb una normalitat, dominant el desencadenament del seu orgasme i emparellant-lo amb el d’ella.

            Un home de 25 anys, amb atracció normal cap a les dones, practica amb freqüència el coit amb prostitutes, en cases de lenocini o amb professionals sense controls. Malgrat els seus esforços, als primers “desmadres sexuals”, a vegades fins i tot en el moment en què la parella comença a despullar-se, sobreviu l’ejaculació. En altres ocasions, esta es produeix a vegades abans d’entrar en l’habitació. Això, junt a la burla, la “mofa” que sol provocar el cas a l’eventual companya, manté l’individu en un estat d’inferioritat i de preocupació. Quan té qualsevol aventura amb alguna ballarina o xicota de servei, o altra mena de dona, realitza la seua comesa amb absoluta tranquil·litat, controla plenament les seues reaccions i satisfà la seua companya. Més endavant, contrau matrimoni i sempre realitza el coit amb tota regularitat. Indubtablement, la raó d’eixa diferent manera de comportar-se, segons existeixen o no acords “comercials” amb remuneració convinguda, és fonamentalment psicològica.

            Per últim hi ha que citar la por i els drames de consciència, sense oblidar que el coit interromput ocasiona trastorns i origina pertorbacions susceptibles de provocar la impotència.

            La gallardia del sexe depèn, doncs, d’un considerable nombre de factors psíquics, i els pocs exemples citats es podrien multiplicar encara més, essent equivocat pretendre la curació d’eixos símptomes mitjançant una terapèutica hormonal.

            Per una altra banda, és lamentable que gran part dels sers amb trastorns en la seua potència genètica no s’atrevisca a consultar al metge i confien en el poder miraculós de píndoles, les “excel·lents qualitats” de les quals saben per les pàgines d’anuncis de determinades publicacions.

            Es pot afirmar categòricament que cap “estimulant sexual”, qualsevol que siga la seua composició, pot per ell sol disminuir aquests efectes; en el millor dels cassos no donaran resultat i en els altres, perjudicaran. Les preparacions a base d’hormones sols són útils quan existeix una manifesta disfunció glandular endocrina, i fins i tot així és precís dosificar-les exactament per previndré un possible desequilibri funcional. Per altra part, allò més freqüent és que els trastorns del poder sexual, almenys en els seus inicis, no depenga quasi mai d’un mal funcionament glandular.

            És comú que homes que mai posseïren una intensa virilitat consulten al metge en aproximar-se a la quarentena, i a la pregunta de per què no es decidiren abans al pas que donen... generalment la seua resposta sol ser que per vergonya, per fals pudor, “per orgull masculí”.

            Quan el pacient ha sobrepassat els quaranta, és indispensable fer-li admetre que els seus trastorns, imaginaris o reals, no tenen res que veure amb l’edat, i que les relacions sexuals no apunten a altres objectius ni reconeixen més raons que la satisfacció de la libido, perquè la quantitat de coits no determina el valor intrínsec de l’individu. Si la libido existeix i no pot ser satisfeta degut a trastorns del poder sexual, de res serviran les píndoles.

            En qualsevol cas, les pertorbacions procedeixen d’un conflicte psíquic, que no pot ser curat amb medicaments miraculosos, o bé provenen d’una afecció orgànica, tributària d’un tractament mèdic adequat.

CAUSES ORGÀNIQUES

            En quant a les causes orgàniques dels contratemps que analitzem, poden classificar-se en dos grups; el primer compren els fenòmens consecutius a una malaltia general, qualsevol que siga; el segon, les anormalitats de l’aparell genital.

            El malalt haurà de dirigir-se sempre a un bon especialista i sols este podrà decidir sobre la malaltia i revelar la seua causa primària, que pot ser tan variada que es facen impossible enumerar-les aquí totes.

            En canvi, examinarem alguns casos en relació a les anomalies de l’aparell genital, però abans farem nous aclariments prèvies.

            Si la libido, és a dir, el desig, constitueix la primera condició de l’erecció, l’absència dels seus impulsos la impedeix, impossibilitant-la totalment. De manera general, l’home física i mentalment sa mai es troba totalment desproveït d’inclinació sexual; en uns, l’impuls, el desig, pot tenir dèbils exigències, ser secundari o superficial, però, allò inversemblant és que no existisca; en altres, en canvi, l’instint pot veure’s més o menys disminuït durant un temps, habitualment un temps, habitualment després d’un esgotament físic o psíquic o una desgana general de l’equilibri psicosomàtic. Però si no existeixen causes patològiques mai faltarà sencer. Continuarem.