VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXVI)

L’esterilitat. Causes psíquiques:

            Amb aquesta temàtica iniciàvem la darrera setmana les nostres reflexions. Una de les causes més freqüents resideix no en una anomalia de qualsevol dels actors, sinó en la naturalesa de les seues relacions sexuals.

            La raó efectiva de l’esterilitat és aleshores psíquica i en eixos cases es vol invocar la “incompatibilitat de temperaments” o es pretén justificar com una falta d’amor entre els cònjuges, oblidant que els sentiments d’aversió entre home i dona no constitueixen, en principi, causa d’esterilitat.

            Així i tot, no es pot descartar que després de varis anys de relacions conjugals normals, però estèrils, la dona es trobe de prompte embarassada després d’uns contactes sexuals.

            Sabem que la fecundació és possible (i de fet freqüent) sense orgasme femení. Així i tot, nombrosos psicoanalistes, ginecòlegs i anatòmics afirmen que en casos precisos l’orgasme pareix constituir un element indispensable per a la concepció, adduint que en semblants circumstàncies les contraccions espasmòdiques uterines poden determinar l’alliberament del tapó mucós que obtura el musell de tenca, facilitant així la penetració dels espermatozoides.

            Entre els obstacles psíquics que motiven l’esterilitat, hem de mencionar en primer terme el vaginisme, tipus clàssic de pertorbació psíquica amb repercussions orgàniques. El seu tractament és més psicoteràpic que ginecòleg, el qual no pot contribuir més que a ajudar, mitjançant la dilatació operatòria dels muscles constrictors de la vagina, l’acció de les mesures psicoteràpiques.

            De qualsevol forma, si apareixen els espasmes vaginals de naturalesa no orgàsmica, els cònjuges han de consultar a un especialista abans que siga massa tard per a un tractament ràpid i eficaç.

            Tampoc un penis curt o una vagina llarga constitueixen motius d’esterilitat, perquè una tècnica senzilla i adequada en la pràctica del coit remeia aquest inconvenient.

            El coit interromput: El coit interromput sí que pot, eventualment i a fi de contes, desembocar en l’esterilitat femenina.

            La interrupció brusca de l’acte en el moment en què la dona s’aproxima al orgasme, sense que arribe a efectuar-se conseqüentment, condueix a la llarga a una congestió dels genitals femenins, en especial dels ovaris, i finalment a una afecció permanent deguda a un reflex condicionat.

            Esta asseveració no és unànimement admesa per tots els especialistes; molts ginecòlegs creuen que els fibromes interins uterins (o miomes) que impedeixen a vegades l’embaràs han sigut, de tant en tant, provocats pel coit interromput.

            Els preservatius, siguen pessaris u altres sistemes, són susceptibles de provocar infeccions genitals que condueixen a l’esterilitat, el que igualment pot dir-se de les dutxes vaginals, la pràctica exigeix molta cura i una minuciosa neteja de l’aparell per evitar infeccions.

            L’experiència ha provat repetides voltes que moltes dones que portaven a cap contactes regulars i fins i tot freqüents de caràcter sexual patien rarament dolències infeccioses del baix ventre, el que s’ha intentat justificar amb la presumpció de què l’esperma masculina conté substàncies antiinfeccioses tal vegada tan eficaces o poc menys que la penicil·lina.

            El fet de reiniciar massa prompte les relacions sexuals després d’un part pot donar ocasió a trastorns que, indirectament, acaben amb esterilitat, perquè en eixes circumstàncies els òrgans genitals són molt vulnerables i difícilment es defensen contra la infecció.

            Encara que discutida, sembla que existeix una altra causa d’esterilitat per la que algunes vegades un matrimoni que ja ha aconseguit un fill no pot tenir el segon, malgrat que cap dels conjugues siga aparentment estèril. En eixos cassos se suposa que entre els òvuls i els espermatozoides s’estableix cert antagonisme fisiològic que provoca una sort d’immunitat semblant a la que s’obté amb les vacunes. En eixe cas, els espermatozoides van sent destruïts en la mesura que penetren en la matriu, pels anticossos elaborats en l’organisme femení, circumstància que es dona com un col·laborador eventual.

            Causes funcionals: Anem a examinar successivament els casos d’esterilitat funcional en la dona i en l’home.

            En la primera hi ha que distingir dues possibilitats; que ho siga per raons purament anatòmiques que impedisquen la fecundació, o bé que siga apta per a concebre però incapaç de mantenir el fet a terme, succeint-se els avortaments com a seqüeles de qualsevol afecció greu.

            Pel comú, quan l’avortament es produeix en un estat avançat de l’embaràs el metge pot diagnosticar la causa amb certa facilitat, però ocorre que moltes dones pateixen avortaments precoços fins i tot sense adonar-se, perquè semblen unes menstruacions més abundants, arribades amb uns dies de retràs.

            Una altra anomalia bastant comuna, encara que per fortuna passatgera, és la coneguda amb el nom d’infantilisme genital, forma d’esterilitat que sol desaparèixer (a vegades després d’una a dues interrupcions successives de la gravidesa) en concloure el desenvolupament de la matriu en el transcurs del matrimoni. Aquest retard fisiològic deu sospitar-se quan malgrat tots els esforços una joveneta de divuit a vint anys no queda fecundada en el seu matrimoni, sense que per això haja de presumir-se la seua esterilitat, perquè en eixa edat la presència normal de les regles no constitueix encara un signe segur de maduresa sexual.

            Per a la dona, el gènere de vida i sobretot l’alimentació són de capital importància en el seu desenvolupament, produint-se en eixe sentit molts errors malgrat de què ningú ignore que un règim equilibrat exerceix influència decisiva sobre l’orgasme i, naturalment, sobre l’aparell genital.

            A més de les vitamines B i C, l’organisme femení requereix la vitamina E (específica de la fecunditat), essent possible remeiar l’esterilitat amb un règim alimentari adequat. Continuarem.