VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXII)

Ens havíem quedat la darrera setmana parlant de l’orgasme, de com i quan es produeix, de les diverses causes. Continuarem ara.

            El mecanisme físic de la seua gènesi i del seu desenvolupament és, sobretot, viscut psíquicament i la intensitat de la sensació depèn, principalment, de la capacitat de sentiment, de la predisposició amb referència a “l’esdeveniment viscut”, el qual comunica als protagonistes la sensació de no formar més que un sol cos.

            La susdita impressió subjectiva sols tindrà existència real i es veurà “incorporada” al ser en eixe precís instant. Després, descarregada la tensió, cada objecte recaurà en el seu aïllament psíquic.

            Estudiarem el procés d’excitació sexual, començant pel de la dona.

            Determinada sensació, resultat d’un estímul sensorial qualsevol, arribat del medi ambient, es transmet fins el cervell, on (si sexualment està bastant accentuat) desperta l’impulso sexual pur, que es comunica al seu temps als òrgans específics; estos, per transmissió nerviosa, reben una violenta corrent de sang i el clítoris es dilata i endureix, fent-se sensible al tacte.

            Les zones erògenes locals arriben a poc a poc a un elevat grau d’excitació, començant la seua activitat les glàndules de Bartholino, que aboquen el seu producte en el vestíbul. Mentre, s’augmenten els muscles de la vagina amb la finalitat de facilitar la intromissió del penis, que renoven contactes amb el clítoris i provoquen cada vegada una reiterada excitació que augmenta les sensacions voluptuoses.

            Des del moment de la penetració tornen a contraure’s els muscles de la vagina, el conducte de la qual s’estreta per oprimir el membre. La sensació plaent experimentada en el canal s’estén a l’orifici d’entrada i posteriorment al coll de l’úter, degut als seus encontres amb el gland, contribuint a crear altres o a intensificar les existents, al temps que augmenten la secreció de les glàndules especialitzades.

            Mentre perdura l’excitació sexual, el cervell es tanca a quasi tota impressió procedent de l’exterior i, finalment, caracteritzant el moment culminant de la voluptuositat sexual, se presenta l’orgasme. Totes les glàndules i muscles de l’aparell genital femení es contrauen al mateix temps.

            El tap mucós que serveix per a obturar el musell (“hocico”) de tenca s’aglutina amb l’esperma masculí abocat i és absorbit fins l’interior de la cavitat uterina per una espècie d’efecte aspiratiu realitzat pel muscle quan l’orgasme femení s’aconsegueix al mateix temps que l’ejaculació de l’home, que constitueix a la perfecció de l’acte sexual.

L’ORGASME SIMULTANI

            Aquesta activitat física i psíquica ve seguida per un estat de satisfacció, relaxament i descans que dura bastant temps en la dona, anant acompanyada d’un característic benestar típicament “femení”.

            Aquesta hauria de ser la regla general, però existeixen excepcions. Ocorre, per exemple, que en algunes dones les glàndules entren en activitat a la menor excitació, en altres no es posen en acció en absolut; les hi ha que en el curs d’un sol acte sexual arriben repetides voltes a l’orgasme i algunes ho aconsegueixen una sola vegada o no arriben a ell.

            Eixes variacions en la dona depenen de diverses circumstàncies, entre les quals figuren la seua constitució física i temperamental, la seua postura emocional respecte a la parella, les condicions ambientals, el període que porta d’abstinència, el cicle menstrual i altres factors.

            En el transcurs de les relacions sexuals tenen efecte moltes i importants activitats en la totalitat de l’aparell genital femení, pel qual des dels punts de vista anatòmic i fisiològic resulta inexacte pretendre que la dona no desenvolupa més paper que el passiu.

            Els òrgans femenins no romanen en passivitat més que en absència de la voluptuositat sexual o quan la protagonista no arriba a experimentar l’orgasme.

            Eixa manifestació final pot presentar-se sota diversos aspectes, el més evident i violent dels quals consisteix en varis moviments musculars rítmics i simultanis que afecten tota la regió genital femenina, ampliant-se a vegades fins afegir altres grups musculars allunyats com, per exemple, els de la cara. En principi, són els situats a l’orifici d’entrada de la vagina i zona de clítoris, per a estendre’s a l’orifici de la uretra i, successivament, l’anus i porció vaginal de l’úter, les contraccions del qual compassades solen extendre’s eventualment després fins la totalitat del cos de la matriu.

            Contraccions i relaxaments es succeeixen a cadència alternativa, unes vegades ràpida i lenta les següents, i són tan involuntàries com les del membre viril o de l’esfínter anal en l’home durant l’ejaculació.

            Quan més violent és l’orgasme, més rítmica i simultània és la contracció d’aquests feixos musculars, que també poden arribar a actuar per separat. Quan l’espasme afecta a més a més al cos de l’úter, la dona pot apreciar-lo en forma de lleugers moviments ondulatoris del baix ventre.

            També els vertix del si poden prendre part activa al paroxisme final, i de fet generalment la prenen fins i tot, contribuint a la presentació de l’orgasme com a resultat de la seua sensibilitat tàctil.

            La contractura reflexa dels muscles vaginals és, en ocasions, tan intensa que en el moment de l’orgasme el penis és, per dir-ho així, atragut cap a l’interior i rebutjat en la fase de relaxament, del que resulta un contacte més estret i reiterat amb la mucosa vaginal que té per resultat un augment de la mútua excitació. Malgrat la simultaneïtat de les contraccions de tots els muscles que intervenen, i fins i tot encara que les diferents parts del cos també prenguen part confonent-se en una espècie de borratxera, la intuïció i sensibilitat femenina és capaç de distingir unes d’altres separant-les entre elles. Continuarem.