VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXXIV)

Ens detinguérem la darrera setmana parlant dels caràcters primaris sotmesos al decisiu influx hormonal. Continuarem tot dient que els ovaris i els testicles existeixen des d’abans del naixement de l’individu, però no comencen la seua activitat fins una edat determinada que és deguda a l’actuació d’altra glàndula endocrina que els governa; la hipòfisis que està situada a l’interior del crani, adherida al cervell i que té el tamany aproximat a una cirera. Fins el moment s’han descobert més de vint substàncies produïdes per aquest òrgan, però és possible que n’existisquen encara més. De totes formes aquí ens referirem a les que exerceixen alguna influència sobre l’aparell genital, masculí o femení.

            Els molts experiments duts a terme amb animals joves han determinat que amb l’extirpació de la hipòfisi, s’inhibeix la producció de les hormones que desencadenen l’aparició dels caràcters sexuals secundaris i donen inici a la pubertat. En canvi, si s’administra hormona hipofisària a animals no púbers, els testicles o els ovaris entren immediatament en activitat, inicien la seua producció hormonal i aconsegueixen ràpidament la seua maduresa.

            En els xiquets, un procés massa avançat de maduració física o psíquica pot ser símptoma d’una activitat anormal de la hipòfisi.

            Ja hem apuntat que les glàndules sexuals masculines produïen una hormona de la que ara consignarem el seu nom: la testosterona. L’hormona segregada per les glàndules sexuals de la femella es designa com la fol·liculina. Pel contrari, les produïdes per la hipòfisi no presenten diferències específiques de gènere, essent les mateixes per ambdós sexes, perquè provoquen indistintament la iniciació del procés maduratiu d’ambdues classes de glàndules i estimulen la producció individual d’hormones específiques.

            Com ja diguérem, les hormones cobren tota la seua importància, en la determinació del ritme de les menstruacions, o millot dit, de l’ovulació -causa desencadenant d’elles- posant en marxa o inhibint automàticament si deixem que actue la Naturalesa, o bé la voluntat, com passa en alguns procediments modernament aplicats al control de la natalitat. Com veurem en l’epígraf següent i en el dedicat a la “píndola” anticonceptiva, les glàndules de secreció interna i el seu producte principal, les hormones, constitueixen la clau de tot l’enigma.

LA MENSTRUACIÓ. CICLE MENSTRUAL

            El cicle menstrual és com hem dit fruit de l’acció coordinada d’una sèrie d’hormones que influeixen sobre certes estructures de l’aparell genital femení que són així preparades per rebre l’òvul fecundat; si durant el cicle la fecundació no es produeix, té lloc una repetició dels fenòmens que es realitza amb una periodicitat fins a cert punt matemàtica.

            El cicle menstrual es repeteix al voltant de cada quatre setmanes, encara que no amb una regularitat absoluta. La duració mitja del cicle és de 28 dies, la qual cosa significa, tractant-se d’una mitjana, que els valors extrems oscil·len entre els 26 i els 30 o més dies en les diverses dones,i fins i tot en una mateixa dona poden donar-se dos o més cicles, és a dir, un de 28 i un altre de 30 dies, per exemple, que van alternant-se; això explica que no puga mai predir-se amb exactitud la data de la pròxima regla en una dona determinada.

            En tots els pobles i països està molt generalitzada l’opinió de que les fases lunars i el cicle menstrual tinguen una íntima i estreta correlació, perquè la duració del cicle menstrual és semblant a la del cicle lunar.

            En 1898, Svante Arrenius, que va ser Premi Nobel de Química en 1903, estava convençut de posseir les proves matemàtiques irrefutables que establien la dependència entre ambdues fenòmens, però Arrenius no era metge sinó matemàtic. G. W. Horner, cèlebre especialista de les funcions de les glàndules endocrines, va fer notar que si l’anterior hipòtesi fora certa totes les dones del planeta tindrien les regles el mateix dia, la qual cosa està molt lluny de la realitat.

LA HIPÒFISI

            El cicle menstrual ve precedit per la hipòfisi. Des de 1926 se sap, gràcies als treballs de Zondek, Smith i Engle, que la hipòfisi segrega dues substàncies estimuladores de l’ovari (i també del testicle) que es denominaren gonadotropines o hormones gonadotropes; més tard, en 1933, Riddle i els seus col·laboradors, aïllaren altra hormona de la hipòfisi que actuava sobre la secreció de la llet. És la hormona galactrotropa que també té acció gonadotropa, per la qual cosa últimament se la considera com una tercera gonadotropina.

            La hipòfisi és una glàndula de secreció interna, que regeix la funció de les altres, té la grandària d’un cigró i es troba suspesa a la part mitja de la cara inferior del cervell. La part o lòbul anterior produeix les gonadotropines.

LES GONADOTROPINES

            La primera de les gonadotropines, anomenada també gonadotropina o hormona fol·liculoestimulant (F.S.H.) produeix la maduració d’un folícul ovàric en el interior del qual es desenvolupa i madura la cèl·lula precursora de l’òvul, anomenada ovocito; el folícul activa el seu creixement apartant els teixits del seu entorn i progressa amb tanta rapidesa que duplica en poques hores el seu volum, cobrint amb els seus 12 o 15 mil·límetres la quarta part de la superfície de l’ovari; al si d’aquesta bossa que és el fulícul hi ha un líquid salí en el qual es banys l’ovocito. Sota la pressió del líquid contés, l’envoltura del folícul va posant-se cada vegada més tensa fins que cap a la meitat del cicle menstrual, és a dir, a l’entorn del dia 14 després del començament de la regla anterior, es rasga la coberta fol·licular,lliurant la cèl·lula reproductora femenina que és recollida per la trompa que, poc abans de l’ovulació es disposa a l’entorn de l’ovari; la trompa té un pavelló que actua com un embut on cau l’òvul una vegada trencat el folícul.

Però durant la primera meitat del cicle, és a dir, durant els primers 14 dies, el folícul ovàric produeix una hormona peculiar coneguda amb el nom de fuliculina, hormona estrògena. En realitat, l’ovari produeix estrògens de manera continuada, des de la pubertat a la menopàusia, però en la primera meitat del cicle menstrual, augmenta la producció hormonal. Aquesta hormona queda reduïda a una etapa molt prima, després de la menstruació; a continuació d’ella la capa basal comença a proliferar, augmenta progressivament d’espessor i es fa rica en glàndules que van augmentant progressivament d’espessor de manera que a la meitat del cicle menstrual, la mucosa uterina és espessa i rica en glàndules constituent el llit ideal per a que allí faça niu un embrió. Continuarem.