VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXXIX)

La darrera setmana ens vàrem detenir en uns raonaments sobre la maduració, bàsicament, dels òvuls i altres petites reflexions.

            Continuant amb la cita de Knaus direm que ell va considerar que havia de formular la seua observació de la manera següent:

            Fos com fos la seua duració del cicle menstrual, pensar que l’ovulació s’efectua sempre quinze dies abans de la següent menstruació, la qual cosa facilita, finalment, les respostes a les preguntes en un principi plantejades:

            1- L’ovari allibera un gàmet per a ser fecundat quinze dies abans del primer de la menstruació següent.

            2- Aquest òvul sols pot ser fecundat durant un terme de vint-i-quatre hores.

            3- Els espermatozoides introduïts en els òrgans sexuals femenins 48 hores abans de la degeneració ovular poden dur encara a terme la fertilització.

            Aclarim amb un exemple estos conceptes. Suposem que el dia 30 de setembre és el primer d’una menstruació. En eixa mateixa data la hipòfisi pot recuperar la direcció de les activitats uterines en haver interromput les seues funcions el cos groc, el qual les ha estat exercint durant els catorze dies que precediren al del començament de les regles, del qual fet deduïm que 24 hores abans tingué lloc el naixement de l’òvul, el qual, per consegüent, s’ha després del fol·licle de Graat al 16 de setembre.

            La dona del nostre cas hauria pogut concebre exclusivament de resultes d’un coit practicat en els dies 14, 15 o 16 del mateix mes, amb exclusió de qualsevol altra dada del període intermenstrual.

            Com a mesura de seguretat i amb la finalitat de previndré una eventual causa d’error, Kanaus aconsella afegir als dies fecunds mencionats un abans i altre després considerats com possibles, el que en el nostre exemple correspondria al 13 i 17 de setembre, considerats com a dates extremes.

            Aquestes observacions demostren que és impossible calcular els dies fecunds contant des d’una menstruació que ja havia tingut lloc, sinó que la dona haurà de calcular la data exacta del començament de la seua regla vinent, i recolzant-se en aquest suposat descomptar 18 dies cap arrere, el primer dels quals ho serà també del període d’altres cinc consecutius cap avant, durant els quals estarà disposada per a concebre.

            Així sabrà que, si desitja evitar l’embaràs, tindrà que abstenir-se de practicar contactes sexuals en eixe lapse de temps o, al contrari, triar els susdits cinc dies si pretén ser mare.

EL MÈTODE DE LA CONTINÈNCIA PERIÒDICA

            A primera vista, els càlculs iniciats pareixen mostrar certa complicació, sobre tot perquè la dona quasi mai està segura de la data dels seus pròxims menstrus, que dificulten el conte, perquè la majoria de les dones són capaces d’expressar amb absoluta certesa la duració del seu cicle menstrual. I si es constaten les seues observacions es descobrirà que el seu cicle és un o dos més llarg o més curt, això sense comptar les possibles irregularitats que encara poden fer-lo variar en altre parell de dies en més o en menys.

            En conseqüència, per a obtenir algun benefici pràctic dels descobriments de Knaus és indispensable que la dona s’observe minuciosament en el que es refereix a les seues regles i al cicle menstrual al llarg d’un període de nou mesos, millor encara de dotze, anotant cuidadosament en cada un la data exacta de l’inici del flux, fins i tot, si és possible, l’hora.

            Amb l’ajuda d’estes observacions (fetes a més a més per escrit, perquè la memòria no és de fiar) s’arribarà a establir unes conclusions, sobre poc més o menys, com les següents:

            En determinats casos la periodicitat del cicle serà sempre la mateixa, comprenent entre els 24 i els 30 dies, o més, però, insistim, contant-se en totes les ocasions les mateixes dates exactament entre el primer i l’últim del cicle menstrual.

            Suposem que una d’estes dones ha determinat, després de deu mesos d’observacions, que les seues regles tenen lloc en complir-se els 31 dies, per exemple, amb el qual no tindrà dificultats per a fixar la data de la seua pròxima menstruació.

            Continuem suposant que aquesta dona va començar un dels seus períodes (caracteritzat per la iniciació del flux sanguini) el dia 1º de maig. Sabrà aleshores, sense lloc a dubtes, que la seua pròxima regla se presentarà el 31 del mateix mes, la següent el 30 de juny, la tercera el 30 de juliol, la quarta el 29 d’agost i així sucessivament.

            De cadascun d’aquests dies extrems (la data límit no compresa) descomptarà cap enrere quinze dies, que fixaran exactament el moment de la seua ovulació. O siga, que si la seua pròxima regla ha d’iniciar-se el 31 de maig, retrocedirà quinze dies sense comptar el susdit 31 de maig. Aleshores la seua ovulació tindrà lloc el dia 16. I d’aquesta forma calcular de bestreta i a molts mesos d’avanç (salvant contingències especials, com ara malalties, viatges, xocs emocionals, etc., que podrien fer-la variar) els dies precisos en els que realitzarà la seua posta ovular.

            En conseqüència, estarà en condicions d’elegir l’instant precís de les seues còpules, sabent que es trobarà disposada per a la concepció el mateix dia del trencament fol·licular, un més tard i els tres que precedeixen a l’esdeveniment.

            Respecte a les dones que el cercle menstrual els és irregular, les circumstàncies i els càlculs són més complicats. Malgrat açò en eixos casos quasi sempre es pot comprovar una regularitat relativa, que consisteix en què el cicle es desenvoluparà en lapses compresos entre dues dates límit, volent dir que tindran lloc, per exemple, cada 27, 28 o 29 dies, podem dir, però mai cada 25, 26 o 30.

            Estes dones no poden calcular amb exactitud la data de la pròxima funció menstrual, però sí assegurar que es produirà passats 27 o 29 dies. I si una menstruació es produeix el 1º de maig, la següent podrà començar el 28, el 29 o el 30. En qualsevol cas la seua ovulació s’efectuarà durant una de les dades compreses entre el 13 i el 15 de maig, ambdues incloses.

            D’aquesta manera vindrà obligada a comptar amb la possibilitat d’una fecundació durant qualsevol d’estos tres dies, als que haurà d’afegir altres tres abans del primer de la possible posta i un després de l’últim, per si és el 15 quan esta es produeix.

            Així, doncs, els dies fecunds se situaran entre el 10 i el 16 de maig, ambdós, un i altre, si no afegim, segons recomana Knaus, una data anterior i altra posterior a les calculades, que aleshores abastarien a més a més els dies 9 i 17 de maig, comprenent l’època de possible, i probable, fecunditat. Continuarem.