VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXXV)

Ens detinguérem parlant de l’hormona estrògena que actua sobre el coll uterí. Continuarem dient que segrega un moc molt abundant i fluid. I en la vagina la mucosa que la entapissa es fa més grossa i s’enriqueix amb glucogen (compost de sucres).

            En la segona fase del cicle menstrual, la quantitat d’hormona estrogènica en la sang va reduint-se lentament, mentre que la hipòfisi posa en marxa la secreció de la gonadotropina B u hormona luteostimulant (L.H.) que provoca la formació de cossos grocs o luteinització; el cos groc és el fol·licle ovàric modificat després del seu rompiment; se li dona aquest nom perquè posseeix un pigment que apareix sols quan el fol·licle degenera. La vida del cos groc és limitada, perquè al cap de 8 o 10 dies de l’ovulació comença a degenerar; al final de la segona setmana la degeneració és completa i es transforma en una estructura de color blanquinós; posteriorment queda substituïda per una cicatriu fibrosa. La tercera gonadotropina u hormona galactropa té una acció estimulant de la lactació; per altra banda, posseeix una acció mantenidora del cos groc per la qual se la denomina també hormona luteotròfica o L.T.H. La seua acció en el cicle menstrual és molt breu, per la que se manté durant els 8 o 10 dies en què el cos groc no ha degenerat encara. En el cos groc de l’ovari es forma la progesterona, que és l’hormona ovàrica característica de la segona meitat del cicle menstrual. La progesterona actua sobre la mucosa de l’úter en la qual, després de l’acció de l’hormona estrogènica descrita, provoca una dilatació de les glàndules, i el farciment d’elles per productes nutritius. La progesterona se segrega durant uns 10 dies, és a dir, des d’un poc després de l’ovulació fins uns dies abans de la menstruació.

EL COMPLEX MECÀNIC DE LES HORMONES

            El cicle de l’ovari i el de l’úter estan, doncs, en relació intima. En la primera setmana després de l’inici de la regla, madura un fol·licle ovàric i al final de la segona setmana es trenca, essent expulsat un òvul; al mateix temps, per l’acció de l’hormona estrògena, l’úter experimenta una proliferació, és a dir, un creixement de la seua mucosa. Al trencar-se el fol·licle es forma un cos groc en l’ovari, aquesta estructura experimenta una fase d’apogeu i després decau, tenint lloc esta decadència uns dies abans de la regla; en aquest període del cicle, la mucosa de l’úter entra en estat de secreció. Mentrestant els estrògens desenvolupen en longitud les glàndules de la mucosa uterina o endemetrio, la progesterona les fa segregar. En el moment de la decadència del cos groc, al no ser fecundat l’òvul, es produeix la menstruació que és l’eliminació de la mucosa de l’úter. En altres termes, les regles periòdiques de la dona no són més que l’expulsió de la mucosa uterina preparada de bestreta per rebre l’òvul fecundat i que no ha sigut utilitzada. Esta expulsió és el signe més segur per poder afirmar l’absència d’embaràs.

            Després d’un cicle com el que hem descrit recomença el complex joc de les coordinacions entre les hormones hipofisàries i ovàriques que, al seu temps, es veuen també influenciades pel sistema nerviós, com vorem més endavant. Aquest joc s’interromp en presentar-se un embaràs o bé quan arriba, amb l’edat, la menopausa, que suposa la interrupció definitiva de les menstruacions.

            Normalment el flux menstrual és líquid i de color roig obscur. Un o dos dies abans de començar la seua avaluació, i a vegades alguns dies després de finalitzada, conté mucositats la secreció de les quals impedeix la coagulació sanguínia que presta el seu olor característic.

DURACIÓ DE LES REGLES I PSIQUISME

            La duració de les regles és variable, oscil·lant per terme mig entre quatre sis dies. Però existeixen regles curtes, d’uns dos dies, i altres llargues de vora vuit o deu dies. La sang evacuada durant el període és de 30 a 80 grams per terme mitjà, notant-se que les persones de forta constitució i bon estat de salut perden menys que les dèbils. El mateix, les dones que viuen en la ciutat en bones condicions de vida solen tenir pèrdues més abundants que les camperoles.

            En la dona normalment constituïda i en bon estat de salut, la menstruació no falta al llarg de la seua vida sexual més que en cas d’embaràs. Però, com ha demostrat Stieve en treballs molt importants, pot deixar de presentar-se amb ocasió de desordres psíquics de caràcter greu o en circumstàncies especials. Així, per exemple, l’examen de dones mortes durant els bombardejos aeris o en altres accions de guerra, ha revelat l’absència d’evolució de la mucosa uterina. Estes observacions demostren i confirmen que sota la influència d’una “angoixa extrema” es produeixen alteracions i desordres funcionals de la vida sexual. També és conegut el fet que les refugiades de guerra comproven que no apareixen les seues regles durant varis mesos i això sense embaràs; estos trastorns són l’expressió d’una acció psíquica consecutiva a les al·ludides situacions d’angoixa, però que molt rars en la vida normal.

            Els exemples exposats provaran la influència del psíquic femení sobre el cicle menstrual, que no obeeix únicament a lleis d’ordre físic. La influència psíquica és capaç, segons veiem, de suscitar i mantenir nombrosos trastorns i irregularitats, existint interrupcions o retards de la funció, motivats moltes vegades tan sols per un temor a l’existència de gravidesa. Tampoc havem d’oblidar que, per altra banda, el procés físic de la menstruació actua també sobre el psiquisme individual.

            És justament d’importància fonamental esta interacció entre el psiquisme i el cicle, perquè sense el seu coneixement és difícil arribar a entendre l’actitud i a vegades el drama de l’adolescència en el moment de la pubertat. A la primera menstruació, pot ser tan violenta la reacció psíquica, que d’ella resulte un veritable conflicte; és aleshores quan l’actitud dels parents més arrimats és d’una importància bàsica. La jove púber és, amb freqüència, difícil de comprendre i és precís evitar a tota costa qualsevol mesura obligatòria o coercitiva, obtenint-se els millors resultats únicament amb una comprensió afectuosa.

LA FECUNDACIÓ. ÒVUL I ESPERMATOZOIDE

            L’òvul, la major de les cèl·lules humanes (arriba a medir 0, 1-0, 3 mm.) visible a simples vista, encara que amb dificultats, és un cos esfèric que conté nombroses substàncies; és també portador dels caràcters hereditaris de les generacions precedents -pares, avis i avantpassats-. Els gens, al seu temps fixes sobre els cromosomes, són el suport d’aquests caracters. L’espermatozoide es moltíssim més petit que l’òvul, i en un d’estos crepuscles podrien tenir cabuda varis milers de gamets masculins, diferència de volum que troba la seua explicació en què l’òvul està provist de les “reserves” necessàries per alimentar l’ou fins la seua nidació en la mucosa uterina, on més avant trobarà substàncies per a la seua evolució. Continuarem.