VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXXVIII)

La darrera setmana ens detinguérem raonant entorn de la maduració dels òvuls i altres detalls.

            Les observacions que aleshores fèiem careixerIen de valor en quant no sapiguérem el moment precís en què el gàmet femení aconsegueix la ruptura fol·licular. És aleshores quan es podran fixar les dades justes en què la dona estarà preparada per concebre.

            Examinem, per tant, aquest important problema de l’instant de l’ovulació. Segurament, el fol·licle que conté l’òvul arriba a esclatar com a conseqüència de la hipertensió passiva a la que es veu sotmesa durant la maduració, encara que sembla que també, i al mateix temps, contribueixen a la seua “dehiscència” en determinats ferments.

            Quan l’òvul abandona l’ovari, en la cavitat buida que deixa es forma el cos groc, i la seua primera tasca consisteix en enviar a l’úter una espècie de “missatge” hormonal anunciant que un gàmet acaba de ser alliberat i que ha de preparar-se per a rebre’l. Durant un lapse de temps menor de deu dies, l’“ouet” realitzarà el seu desplaçament ovari-matriu per intentar la seua nidació amb aquesta única finalitat, finalitat que sols pot aconseguir-se si les contraccions uterines provocades per la hipòfisi es troben interruptes, o siga, quan les hormones del “cos groc” detenen la producció dels estímuls hormonals hipofisaris que governen el múscul uterí.

            Aquesta actitud fisiològica provoca un equilibri diferent en la morfologia genital de la dona que permet la nidació de l’òvul en la paret interna de la matriu, esdeveniment que, depenent d’altres que descrivírem, pot o no tenir lloc. Veure cóm: Durant aquest interval, l’òvul progressa cap l’úter ajudant-se dels moviments ondulatoris de les trompes, fins arribar al seu destí, però ho fa en qualitat de cèl·lula independent de l’orgasme femení, amb la qual no té cap connexió, ni tan sols circulatòria. Esta sols s’estableix quan s’implanta en la paret, una vegada que ha sigut fecundat, i de la seua circumstància informa a la resta dels òrgans a través de la sang i per mitjà de missatges hormonals, principalment al cos groc, que té al seua càrrec la tasca de seguir paralitzant l’acció de les hormones de la hipòfisi, amb la finalitat de que les fibres musculars de la matriu persistisquen en el seu repós funcional i l’embrió puga començar el seu desenvolupament en el sí matern.

            Pel contrari, si l’òvul no ha sigut fecundat, el cos groc no rep l’estímul i comença la seua degeneració atròfica, al temps que les hormones hipofisàries recobren la direcció activa de la musculatura uterina, que es contrau i provoca l’expulsió del contingut de la matriu, mucosa inclosa, començant l’evacuació dels “menstruos”. Així, doncs, l’úter està governat per la influència alternada de la hipòfisi i del cos groc. Les dues glàndules exerceixen una acció reguladora polivalent, que permet el desenvolupament harmoniós del procés, sobre l’observació del qual es basen les teories de Knaus, edificades sobre la hipòtesi de que si l’úter es troba reposant, és a dir, en no donar proves de cap activitat muscular, és perquè es troba sotmès a l’ influx del cos luti.

            Ara bé, donat que aquest últim no pot evolucionar més que a condició de què l’òvul, madur, haja abandonat el fol·licle de De Graaf, l’absència de contradiccions uterines condueix a la deducció de què la alliberació de l’òvul ja ha tingut lloc. A aquest respecte, Knaus va reconstruir un instrument molt perfeccionat destinat a introduir-lo en la matriu de nombrosos animals amb la finalitat de controlar els moviments d’aquest òrgan i que, finalment, fou també utilitzat amb dones.

            Els cicles menstruals de les dones examinades per Knaus amb l’ajuda del seu instrument eren de duració variable, oscil·lant entre els 24, 25, 26, 27 i fins 36 dies.

            La primera observació comú a tots els casos estudiats era peremptòria i confirmava que poc temps abans dels inicis de cada nova menstruació la matriu experimentava enèrgiques contraccions musculars, que devien interpretar-se com la senyal de que l’òrgan s’havia substragut a la influència “luteínica”.

            Després, comparant totes les observacions sobre els moviments uterins, es va poder arribar a establir que qualsevol que fora la duració del cercle menstrual, el cos groc inhibia sempre les contraccions musculars durant catorze dies. Per conseqüent, descomptant este temps, a partir del primer dia de les regles s’arriba a determinar la data exacta en la que el cos luti començà la seua activitat.

            Però sabent que la seua formació té lloc a l’entorn de 24 hores després de què s’ haja produït l’expulsió de l’òvul madurat, Knaus va considerar que devia formular la seua observació del cicle menstrual, l’ovulació s’efectua sempre quinze dies abans de la següent menstruació. La qual cosa ens facilita, finalment, les respostes a les preguntes plantejades en un principi:

            1- L’ovari allibera un gàmet per a ser fecundat quinze dies abans del primer de la menstruació següent.

            2- Aquest òvul sols pot ser fecundat durant un terme de 24 hores.

            3- Els espermatozoides introduïts en els òrgans sexuals femenins 48 hores abans de la degeneració ovular, poden portar encara a cap la fertilització.

            Aclarirem amb un exemple estos conceptes.

            Suposem que el dia 30 de setembre és el primer d’una menstruació. En esta mateixa data, la hipòfisi pot recuperar la direcció de les activitats uterines en haver interromput les seues funcions el cos groc, el qual les ha estat exercint durant els catorze dies que precediren al de la iniciació de les regles, del qual fet deduïm que 24 hores abans va tenir lloc el naixement de l’òvul, el qual, per consegüent, s’ha després del folícul de De Graaf el 16 de setembre.

            La dona del nostre cas hauria pogut concebre exclusivament de resultes d’un coit practicat en els dies 14, 15 o 16 del mateix mes, amb exclusió de qualsevol altra data del període intermenstrual.

            Com a mesura de seguretat i amb la intenció de prevenir una eventual causa d’error, Knaus aconsella afegir als dies fecunds mencionats un abans i un altre després considerats com possibles, el que en el nostre exemple correspondria al 13 i 17 de setembre, considerats com dates extremes. Continuarem.