VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXC)

Ens detinguérem amb la recomanació de Knaus sobre la fecunditat. Continuarem ara parlant també de les excepcions que es donen en la dona en les que té les seues regles de manera irregular. En eixe cas es pot fixar igualment amb bastant seguretat el període de l’ovulació, però depenent de molt variades causes, moltes vegades patològiques, el càlcul és més complicat i ha de ser efectuat pel metge, després d’una sèrie d’observacions en les que no és la menys important la rigorosa anotació de les dates de cada regla durant més d’un any. En exposar el problema de tan minuciosa manera hem pensat sobre tot en aquelles que estan desitjant tenir un fill; però aquelles altres que per raons personals el refusen també trobaran útils coneixements d’aplicació pràctica, si bé hem de confessar que la determinació exacta dels dies estèrils, per senzilla que sembla, no ofereix infalible certitud, perquè determinades particularitats naturals es poden afegir a les dades del problema i falsejar la solució.

LA TEMPERATURA BASAL

            La maternitat conscient desempenyora un important paper en els països protestants com Anglaterra, Escandinàvia i, sobretot, Estats Units. Per això el mètode de Ogino-knaus, que permetia calcular el moment de l’ovulació, és a dir, els dies en què la fecundació era possible, va ser tan favorable, fou tan favorablement acollit. Però en comprovar que no oferia garanties absolutes, la decepció fou tan viva com abans havia sigut l’entusiasme, i donà motiu a la cerca de mitjans més segurs.

            Així, s’elaboraren tres mètodes que permeten calcular certament el moment precís de l’ovulació, però tots ells presenten el mateix inconvenient bàsic; són inaplicables per al profà. I això els inutilitza pràcticament per al control de naixements. El més senzill es funda en l’examen microscòpic d’un fragment de la mucosa vaginal. Aquest procediment es basa en què les cèl·lules de la capa superior de la mucosa de la vagina pateixen certes alteracions durant el cicle menstrual, fàcils d’observar al microscopi.

            El segon mètode consisteix en l’observació també diària de l’orina de la dona, ja que per la quantitat d’hormones en ella contingudes -procedents del cos groc de la hipòfisi- és fàcil fixar amb suficient aproximació la data de la posta ovular. I el tercer mètode és l’anomenada “biòpsia de l’endometri”, mètode que consisteix en l’examen d’un fragment de la mucosa uterina, la variable morfològica de la qual dona ocasió per a establir amb certesa la imminència de la ruptura fol·licular.

            Existeix també un quart procediment posat en pràctica des de fa un temps i que ofereix enorme interès en funció de la “maternitat conscient”, que a més a més, pot ser utilitzat pel profà sense massa inconvenients. Este mètode es fonamenta en que baix la influència de les hormones sexuals, la dona acusa durant el cicle menstrual determinades fluctuacions de la temperatura basal, així anomenada perquè és presa en el recte, a la matinada, encara abans d’efectuada cap activitat dinàmica ni digestiva. Anotada sempre a la mateixa hora aproximadament facilita determinar, amb mínim marge d’error, l’alliberament de l’“ovocito”.

            Des de principis del segle XX se sabia que la temperatura d’una dona sana i en plena maduresa sexual es trobava en correlació amb els processos del seu cicle menstrual, però fins fa menys anys no s’havia aconseguit descobrir la naturalesa del fenomen i extraure d’ell una conseqüència pràctica.

            Si durant tot un cicle menstrual es pren diàriament a les primeres hores del matí i abans d’alçar-se, sense prendre cap activitat, la temperatura rectal del cos, es podrà comprovar aquestes fluctuacions:

            En iniciar-se les regles (i per tant, el cicle) la temperatura és relativament baixa i reman estacionària (amb insignificants variacions) fins, aproximadament, la meitat del cicle menstrual, i en un moment descendeix de manera brusca per a, súbitament, elevar-se després de forma brusca i elevar-se de manera considerable fins un nivell en el que se situarà també persistentment, per a recuperar al final del cicle un valor pròxim al primitiu, coincident amb un nou inici d’hemorràgia menstrual.

            Per consegüent, es pot admetre amb un màxim de probabilitats d’encert, que en el moment de l’ascensió violenta de la temperatura un òvul fou alliberat, i que en eixos moments el coit d’una parella normalment constituïda té totes les probabilitats d’acabar amb un embaràs.

            Malgrat que les normes preconitzades per Ogino-knaus no oferiren absoluta seguretat, foren prompta i prematurament posades a l’abast del gran públic que va generalitzar el seu ús amb els consegüents lògics fracassos. En efecte, amb les seues normes es pot calcular la data en la que l’evolució hauria de tenir lloc, però mai facilitarà endevinar si eixe dia ha patit algun avanç o retard com a conseqüència de factors físics o psíquics.

            Pel contrari, les directrius basades en les fluctuacions de la temperatura basal permeten saber certament (dins de certs límits) si l’ovulació va tenir lloc i en cas afirmatiu en quin dia. El que vol dir que si el primer mètode situa els seus fonaments damunt d’un hipòtesi, el segon se bassa en objectius verificats gràcies a l’examen de la gràfica de temperatures.

            La seua significació i la seua importància en relació amb el problema de la “maternitat conscient” salta a la vista.

            Com se suposa amb bastant fonament que l’aptitud de l’òvul per ser fecundat no excedeix de les 24 hores des de la seua alliberació pel fol·licle, els esposos que desitgen un fill hauran de practicar el coit des de què comença la pujada de la temperatura basal. I no farà falta dir que les persones que vulguen evitar la concepció hauran de fer el contrari.

            Fem constar, també, que l’Església no oposa el menor repàs a aquesta forma de regulació dels naixements. Examinarem ara l’aspecte pràctic de la qüestió. Molt senzill en teoria, el mètode ofereix certes dificultats per a la seua aplicació, malgrat açò, són susceptibles de superar-se amb una execució minuciosa.

            La primera d’elles consisteix en què les variacions extremes de la temperatura basal oscil·len des de 0.5 a 1ºC de diferència, fluctuació relativament feble que pot ser provocada per un menjar copiós de la nit anterior, un excés d’alcohol, una disputa o altre motiu de tensió nerviosa (per exemple, una excitació sexual que precedisca a l’orgia) o, fins i tot, un simple catarro. Per tant, és indispensable dins del possible eliminar este gènere d’ “accidents” en el moment de l’experiència, i per això es recomana l’anotació de la “temperatura basal” perquè els seus valors són més estables i menys fluids per les circumstàncies exteriors en prendre’l pel matí i en eixe cas les variacions sobrevivint en el curs del cicle quedaran registrades amb un màxim de garanties. Continuarem.