VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCIV)

Ens havíem detingut en la darrera setmana amb el comentari referit a l’ús del preservatiu per part de l’home en el sentit de què disminueix la capacitat d’erecció. Bé, continuarem parlant de tot un poc.

            A pesar de tots els seus defectes, s’ha de reconèixer que el preservatiu constitueix en orde a la seua seguretat, un dels millors mètodes per aquells que per unes u altres raons es veuen obligats a evitar els embarassos, perquè no existeix possibilitat d’error, com passa amb el càlcul dels períodes agenèsics de la dona (Ogino-Knaus, temperatura basal), no perjudica ni causa lesions en els delicats òrgans femenins com pot ocórrer amb els pesaris, diafragmes i caputxons uterins o amb les pomades i cremes espermicides, ni sotmès a la rigorosa disciplina dels contraceptius orals, que els seus efectes a llarg termini són, per altra banda, objecte encara de discussió i estudi.

            Deixant a banda tota consideració d’orde moral, que no és objecte d’este llibre, i que incompleix sobre tot a les creences religioses, tant del marit com de l’esposa i que, en cas de forts dubtes i vacil·lacions, faran bé en resoldre d’acord amb la consciència o aconsellant-se amb el seu director espiritual si són catòlics practicants. Ens ocuparem aquí solament d’exposar la tècnica d’utilització del preservatiu, no sempre ben coneguda i apreciada en el matrimoni, a l’objecte de pal·liar on siga possible els efectes negatius o simplement desagradables que pot comportar el seu ús, i a garantir la seua finalitat, quan s’utilitza exclusivament com a mitjà contraceptiu.

            No es fa necessari dir que el preservatiu ha de ser, davant de tot, de bona qualitat. A hores d’ara, i deixant a una banda tots els tipus més econòmics, es pot afirmar que totes les marques ofereixen bones garanties, que tots els fabricants sotmeten tots els seus productes a diverses proves durant el procés d’elaboració. Per una altra banda, res impedeix que l’usuari realitze pel seu conte algunes proves de resistència i estanquitat abans d’emprar-los.

            Les proves a les quals poden sotmetre’s són les següents:

            a) Prova de resistència a la tracció. Agarrant-la amb l’índex i el polze de cada mà per ambdós extrems, i estirant d’ell en el sentit de la seua llargària deu admetre una extensió de 40 a 60 cm., segons la talla, sense trencar-se.

            b) Prova de dilatació. El volum d’un preservatiu normal, no dilatat, és de 200 cc., aproximadament. Ple d’aigua deu admetre una capacitat 10 voltes superior, és a dir dos litres com a mínim, sense esclatar, ni gotejar per cap lloc.

            c) Prova de resistència a la pressió. Unflat d’aire com si fos un globus fins que obtinga un diàmetre doble al normal, deu poder estrangular-se amb la mà, obligant que tot l’aire contingut s’acumule en el terç de la seua llargària que correspon a l’extrem tancat, sense que es produisca cap “hèrnia” ni s’advertisca cap punt dèbil, on la goma sembla tenir menys grossària.

            Superades aquestes proves, que suposen un esforç molt superior al que haurien de patir en la pràctica, els preservatius es sequen acuradament, s’espolsen amb “polvos de talco”, l’excés produït es lleva després d’assegurar-se que s’ha absorbit tota mostra d’humitat, i s’envolupen acuradament entre el dit índex i anular de la mà esquerra, deixant-los llests per al seu ús.

            ¿Que s’entén per correcte ús del preservatiu? En primer lloc, recordem que amb preservatiu o sense ell, la introducció del membre viril no ha de tenir lloc mai sense que la vulva o la vagina es troben lubricats pel desig de la dona, bé que es tracte d’un desig espontani o ajudat per carícies directa o indirectament humectants.

            Ara bé, a falta d’una secreció natural suficient, cap el recurs d’una lubricació artificial amb algunes substàncies grasses. Aquesta lubricació exterior del preservatiu resulta especialment adequada per a la dona, però amb la finalitat de que el seu ús no resulte molest per a l’home, convé també que éste se lubrique prèviament al penis. Per això pot utilitzar-se la vaselina neutra o una bona crema per a les mans sempre que no produisca al·lèrgies. D’esta manera, lubricada per dalt i per baix, la goma fina resulta un excel·lent conductor del calor, i amb això millora la sensibilitat i s’oblida prompte la seua presència.

            A més a més, la lubricació no sols és un factor de qualitat, sinó també de seguretat. Un preservatiu en bon estat no es trenca mai per l’esforç normal al que és sotmès, ni molt menys per la pressió que pot exercir sobre les seues parets l’ejaculació; si es rasca a vegades és senzillament perquè, privat d’un suau lliscament, s’enganxa en algun punt, a l’entrada de la vagina, i el penis el desfondra.

            Una última advertència sobre l’ús del preservatiu: no és precís deixar molt d’espai lliure entre l’extrem tancat i la punta del glande, amb el pretext, de que càpiga el semen ejaculat, segons aconsellen alguns autors. Una “borsa” exagerada pot provocar un trencament, en quedar doblada cap enrere, accident que també produir-se amb els preservatius que ja d’origen venen previstos d’una espècie de tetilla en l’extrem. Un o dos mil·límetres de separació entre la goma i el “meato” són suficients.

            Altra precaució imprescindible; no deixar el penis en la vagina fins la seua total flaccidesa; al prendre adherència les parets del preservatiu poden permetre el refluxe de l’esperma i arribar fins la vulva o la vagina. O el que seria pitjor encara: desprendre’s per complet al retirar el penis. Això, i els esquinzaments produïts en la goma amb les ungles, són quasi les úniques causes possibles en fracàs.

            Des del punt de vista psicològic, potser el que més s’oposa a l’ús del preservatiu en el matrimoni és la idea pejorativa que sobre el mateix s’ha format en gran número d’homes i dones, que el consideren un objecte de luxúria, apte sols per al comerç amb prostitutes i rameres. És precís descartar aquesta idea equivocada i no confondre estos dos aspectes tan distints com ho són la lluita antivenèria i el simple control de la natalitat.

PROCEDIMENTS PER A LA DONA

            Els procediments descrits són comunament els utilitzats per l’home per impedir la projecció de l’esperma en la vagina.

            Entre els d’us privatiu de la dona, existeixen uns susceptibles de ser aplicats per ella mateixa i altres que són tributaris de l’auxili de l’especialista.

            Entre els primers, compten els productes químics anomenats anticoncepcionals, preparats en forma de pomades, gelatines i òvuls solubles, que s’introdueixen en la vagina amb l’objecte de destruir els espermatozoides dipositats. Continuarem.