VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCIX)

Ens havíem detingut la darrera setmana amb la cita d’un fragment d’un discurs de S.S Pablo VI al Congrés de Ginecologia. Continuarem ara amb el tema. Es tracta del discurs del 29-XI-1966, tot considerant l’interés per als nostres lectors exposant amb brevetat però documentalment quina és l’actitud de l’Església en aquest respecte. L’interés temàtic, i, sobre tot, la confusió creada a l’entorn d’aquestes qüestions en el període postconciliar, ho fan quasi indispensable. Transcrivim, doncs, a continuació un fragment del discurs pronunciat per S.A. a l’esmentat Congrés. “Ens referim al problema de la regulació de la natalitat; problema vastíssim i delicat en el qual “Nos mismo”, per les seues implicacions religioses i morals, tenim títol, més encara, obligació de prendre la paraula. Problema d’actualitat. Sabem que ens espera de Nos una paraula decisiva sobre el pensament de l’Església en este problema. Però com és obvi, no el podem pronunciar en aquestes circumstàncies.

            Recordarem aquí, sols quant exposàrem en el nostre discurs del 23 de juny de 1964; és a dir, que el pensament i les normes de l’Església no han canviat; són les vigents en l’ensenyament tradicional. El Concili Ecumènic, fa poc celebrat, ha aportat alguns elements de judici molt útils per a integrar la doctrina de l’Església en este tema tan important, però no suficient per canviar els seus termes substancials.

            Arribats a quests punts hem de recordar que encara continuem referint-nos al discurs de Pau VI dirigit al Congrés de Ginecologia del 29-XI-1966. I l’Església encara no s’havia pronunciat en nova paraula que s’espera sobre el problema de la regulació de la natalitat. Podem dir que l’Església catòlica s’oposa a qualsevol tipus de tractament de reproducció assistida i els rebutjà per antinatural. Per a l’Església tota fecundació fora de l’acte sexual comporta una forma no humana, no natural i incompatible amb la dignitat del nou ser concebut. Per això es planteja com a objectiu intervenir amb llei en el camp de la fecundació artificial, per tal de contrarestar la permissivitat actual. Els ensenyaments de l’Església sobre la fecundació artificial deixen ben clar que el mètode utilitzat no pot substituir l’acte conjugal. L’Església el condemna “fecundació heteròloga és el adulteri en probeta”.

        L’Església rebutja aquestes tècniques de fecundació per considerar-les contràries a la moral, perquè intervenen en la masturbació i la fecundació artificial. El Papa Pío XII va ser un dels primers en condemnar-les per immorals. Des de 1949 el Papa Pío II va condemnar la inseminació artificial i en 1956 la fecundació in vitro. També la donació d’esperma.

            Per al Papa Benedicto XVI el do de la vida humana s’ha d’utilitzar en el matrimoni mitjançant els actes específics exclusius dels esposos d’acord amb les lleis inscrites en les seues persones i en la seua unió. El fort rebuig de l’Església va fer que alguns sacerdots rebutjaren el sagrament del bateig a xiquets nascuts mitjançant l’ús de la reproducció assistida adduint que l’Església no admet que se subministre el bateig en aquestos casos. El matrimoni no confereix als cònjuges el dret a tenir un fill, sinó sols el dret a realitzar els actes naturals que s’ordenen a la procreació. És moralment il·lícita la fecundació d’una dona casada amb l’esperma d’un donador distint del seu marit. La fecundació artificial heteròloga és contrària a la unitat del matrimoni, a la dignitat de la parella, a la vocació dels pares i al dret dels fills a ser concebuts i portats al món en el matrimoni i pel matrimoni.

El recurs a l’esperma d’una tercera persona constitueix una violació del compromís recíproc de la parella i una alta falta greu contra aquella propietat essencial del matrimoni que és la unitat perquè priva a la fecunditat conjugal de la seua unitat i de la seua integritat. Constitueix una ofensa a la vocació comú dels esposos a la paternitat i a la maternitat. Però la inseminació artificial homòloga (amb semen del propi marit) dins del matrimoni tampoc és admesa.

        El Papa Pablo VI digué en Humanae Vitae: “L’acte conjugal significa no sols l’amor, sinó també la fecunditat potencial, per això no pot ser privat del seu pleis adequant significat mitjançant intervencions artificials”.

        En cardenal arquebisbe de Sevilla, Carlos Amigo Vallejo, en referència a l’aprovació en el Congrés dels Diputats de la Llei de Tècniques de Reproducció Humana Assistida en 2006, que “hay algunas cosas que desde la consciencia cristiana no se pueden aceptar”. La Conferència Episcopal Espanyola havia animat als diputats catòlics espanyols a no recolzar aquesta llei amb el seu vot. I pensem ara que hauríem de fer alguna cita del Papa Francisco, contra la fecundació in vitro.

            El 15 de novembre d e2014 deia: El Sumo Pontífice considerà que aquest procediment és “jugar amb la vida”. I qüestiona que un fill siga considerat “un dret i no un don”. En el mateix sentit es va expressar sobre els estudis amb cèl·lules mare, l’avortament i la eutanàsia. El Papa Francisco ha manifestat també el seu rebuig a la fecundació in vitro i a l’estudi amb cèl·lules mare, al considerar que “es jugar con la vida” i un “pecado contra Dios, el creador”. També ha dit: “Estamos en un tiempo en el que se hacen experimentos con la vida, se hacen hijos en lugar de acogerlos como don de Dios”, comentà el “Sumo Pontifíce” en un discurs als professionals de l’Asociación de Médicos Catlólicos Italianos, reunits al Vaticà.

            El Papa Francisco ha qualificat la fecundació in Vitro com la “producción científica de un niño”. I criticà que es prenga com “una conquista científica producir un hijo considerado como un derecho y no como un don”. “Eso es jugar con la vida”, I va afegir “Cuidado, porque es un pecado contra el creador, contra Dios el creador”.

            El mateix sentit es va expressar sobre els estudis amb cel.lules mare. “Usan a seres humanos como experimentos de laboratorios para presumiblemente salvar a otros”, va qüestionar.

        A més, criticà l’avortament i l’eutanàsia, considerant que són dutes endavant per “falsa compassió”. “No es un problema religioso ni filosófico sino científico” porque “es una vida humana y no es lícito liquidar, matar una vida humana para resolver un problema” ha indicat. Referint-nos al problema de la regulació de la natalitat, problema vastíssim i delicat en el qual s’impliquen moviments religiosos i morals es pren la paraula decisiva en nom de l’Església, en el discurs del 23 de juny de 1964. Res no ha canviat de l’actitud anterior. Són les mateixes indicades abans. El pensament i les normes de l’Església són les del Concili Ecumènic celebrat fa poc. Aquest fet indica que s’espera la intervenció de l’Església davant al seua complexitat.

        Però la presència de l’Església no es produeix. Pablo VI, al gener de 1964 augmenta a 12 el nombre de membres d’una comissió i tot continua com abans. Aquesta comissió d’experts no avança com s’esperava. Està composta la Comissió per set cardenals i nou bisbes. La majoria d’aquesta missió condemna l’avortament i l’esterilització. Tot continua el mateix que abans. Continuarem.