VICENT BALAGUER/ Els quatre cantons: Sobre sexe i prostitució ( CCLXXXI)

Continuem parlant sobre la importància del període de la pubertat i el que s’anomena “edad del pavo”.

            Volem ara, amb diferents parlaments, demostrar com la virilitat de l’home es va generant a partir de correspondre a les mostres de coqueteria de les jovenetes, típiques de la seua edat. Sense adonar-se del fons sexual sobre el que assenten el seu canvi. Ells i elles noten que els seus comportaments respecte al sexe contrari no són els mateixos que fins ara, i es manifesten per una falta de seguretat que condiciona la seua conducta, un tant singular, sobretot en els joves mascles, en presència dels seus camarades.

            Ella vol agradar per refermar la seua personalitat i està decidida a l’encontre amb una persona del seu grup a la que potser que li troba la voluntat d’estar disposada als seus desitjos i a les seues voluntats, que conscientment percep.

            Altre aspecte percebut psicològicament per l’adolescent és l’ànima, que el mateix que el cos progressa a impulso. La seua vida sentimental i les seues disposicions anímiques estan més desequilibrades i experimenta successivament èpoques d’activitat desbordant i fases de depressió total, podent passar de l’explosiva alegria de hui al total descoratjament de demà; del complex d’inferioritat de hui a les idees de grandesa del dia següent. I quan apareixen les realitats de la vida, els nostres protagonistes poden perdre el difícil equilibri entre la seua vida interior i aquest món al que desitgen adherir-se.

LA POSSESSIÓ DEL “JO”

            Una de les escoles de la moderna psicologia crida a aquest període pel que tots els éssers humans han de passar, com el de la segona fase de la formació del “JO”. Aquesta segona fase, entenent per la primera el procés durant el qual el xiquet aprén a diferenciar el seu cos d'allò que el rodeja, és el moment en què l’ésser humà es dóna compte que constitueix un individu per ell mateix, que posseïx un “JO”.

            En aquesta segona fase desperta el sentit crític que dóna per resultat tractar de sostraure’s de la dominació i de la subordinació familiar. Es desperta un gran desig de ser independent i tot açò s’exterioritza en un canvi significatiu en les relacions de l’adolescent amb els seus pares i germans.

            Fins aleshores, el xiquet vivia en secreta relació amb els seus pares, l’autoritat dels quals era indiscutida però des de la iniciació de la pubertat un gran anhel d’independència tracta d’obrir-se camí. Al mateix temps, l’instint sexual es fa més potent i ell desitja i busca la presència de l’altre ser i de l’altre sexe. Eixes ànsies de llibertat poden provocar la rebel·lió contra l’autoritat paterna com a conseqüència de què la voluntat de sentir-se i manifestar-se adult condueix a l’individu en evolució cap al conflicte amb aquell que persisteix en considerar i tractar l’adolescent com un infant.

            En el curs d’aquests conflictes els llaços familiars semblen als joves un obstacle per aconseguir la seua llibertat.

            Per a tot adolescent, les idees dels seus pares i educadors són caduques, estan passades de moda i són un obstacle dels seus impulsos sexuals. A ell i a ella li sembla sempre superior i preferible el seu punt de vista, perquè és un punt de vista més modern i lliure que el que li proposen els seus progenitors.

            I quan aquest combat amb la vida i amb els seus pròxims els aporta desil·lusions i derrotes, la rebel·lió es posa en marxa.

            Hostils, els joves es rebel·len contra qualsevol persona revestida d’autoritat: pares, professors, polítics, església... i contra tot allò que signifique tradició i normatives sense raonar.

            Cal no sobreestimar ni subestimar aquestes actituds. Als pares i educadors els resulta difícil i incòmode adoptar l’actitud apropiada. És precís prendre a l’adolescent seriosament i descobrir l’origen dels seus canvis de comportament i saber-los valorar amb discreció, mesura i comprensió.

            En aquesta època la severitat hauria de reemplaçar-se per una tolerància relativa, perquè les prohibicions absolutes i rigoroses solen fallar en el seu objectiu d’ajudar i acompanyar, amb la distància  necessària, en aquest trànsit cap a la possessió del “JO” personal i social dels nostres adolescents.

            Un pare o educador conscient mai contraria el desig d’independència del seu fill o filla, sinó que tractarà de regularitzar-lo, mostrant-li nous camins que ajuden en la seua tasca socialitzadora i de construcció del “JO” dins del seu grup d’iguals. Els esports, les associacions juvenils, la ciència, l’art, la literatura... ajudaran a obrir els ulls d’aquest home o dona futura.

            Sense cap dubte, una de les millors vàlvules d’escap per a disminuir la pressió psíquica de la pubertat és proporcionar a l’adolescent una ocupació i unes activitats que li agraden en les que s’ajunten allò útil i agradable amb allò que el prepare des de l’agradable dels jocs i dels somnis juvenils a la realitat d’un treball sòlid, seriós i segur.