L'adeu, ara sí definitiu, dels Bradmis 

El grup de Xàbia que va saltar a la fama al ritme dels Beatles penja les guitarres després de mig segle i una pròrroga de cinc anys

Ara sí que sembla la fi definitiva dels Bradmis, el conjunt javiense que va fer moure els malucs als joves dels seixanta i setanta de la comarca al ritme dels grups més famosos de llavors, amb que les seues inicials van compondre el nom del quartet: els Beatles, els Rolling Stones, The Animals, Duo Dinàmic, Mustang, Iracuñas i Shadows. Quatre músics que van iniciar la seua marxa en 1965 sent uns gallards adolescents que no eren conscients del destí al qual els anava a arrossegar la popularitat que van aconseguir. 

Pedro Andrés -guitarra, baixos i veus- va ser un d'ells, el que ha perdurat tots els cicles, fins a completar els cinquanta-cinc anys en els escenaris. Ja van dir adeu en 2015 després de complir mig segle, però va haver-hi una pròrroga forçada pels seus seguidors. “No van deixar de fer-nos encàrrecs”, assegura Andrés, “però ara sí que és la retirada definitiva”, assegura. 

Juan Torres -cantant, guitarra rítmica i compositor-, Pepe Mayor -teclats, guitarra solista i veus- i Pepe Buigues -bateria i veus-, van ser els seus altres companys, amb els quals va arrancar una aventura que va suposar el despertar de la música moderna i desenfrenada a la comarca i que va trencar amb els balls més convencionals de saló. 

L'enlairament dels Bradmis va ser espectacular. Ni tan sols el servei militar, que els va enxampar en ple procés d'expansió, va poder amb ells. Prompte trencarien fronteres per a fer el salt per tota el territori espanyol i aconseguir les televisions, participant en programes de gran audiència com el Club de Migdia o Estudi Obert, que presentava José María Íñigo. La fama els va obligar a instal·lar-se a Castelldefels -Barcelona- on van desenvolupar un calendari d'actuacions frenètiques, fins i tot alguns directes en diversos programes de ràdio. A la Ciutat Comtal van gravar el seu primer senzill, amb dues cançons, abans de tancar la seua primera etapa com a grup. Posteriorment, ja a meitat dels huitanta, van tornar com a orquestra, amb la incorporació de Juan Pons -trompeta- i Diego Fluxià -saxo-, i el nou bateria Juan José Gómez. Es van convertir llavors en una orquestra de carrer, com eren coneguts aquells grups que recorrien les revetles de les festes populars dels pobles. 

En els noranta el grup va prendre un nou rumb i es va reconvertir en trio, amb Juan Torres i Pedro Andrés, als quals es va sumar Antonio Catalá al teclat. Els Bradmis continuen donant guerra i animant les festes i noces de tota la comarca. Dues dècades després, en el 2012, Torres abandona i cedeix el testimoni al seu fill Juanvi Torres, amb el qual continua l'aventura fins a 2015, que decideixen posar fi al projecte, deixant arrere una trajectòria de fins a seixanta obres pròpies, totes elles compostes per Torres, amb títols insignes com el de Demà el meu Xàbia.

Superada la pròrroga de cinc anys, el tancament ja és ara definitiu. “No esperava mai arribar fins on hem arribat”, assegura Andrés, després de 55 anys sobre els escenaris. Se sent feliçment aclaparat i enormement agraït per l'afecte que ha rebut de la gent en tots aquests anys. En definitiva, tota la seua vida. “Ha sigut meravellós, m'he sentit molt volgut”, resumeix. La pandèmia els va enxampar amb els instruments preparats per a amenitzar el dissabte 14 de març unes noces en els Salons Carrasco. Va ser el dia que es va parar el món, el mateix en el qual es va posar en marxa el confinament que va durar llargues setmanes. Al final han conclòs que havien d'acabar d'una vegada. Encara amb un parell d'encàrrecs pendents en l'aire, i quedant-se amb aqueix regust que podrien donar més de si. 

A la fi de 2019 van rebre un últim homenatge públic, amb motiu de la presentació del llibre 150 anys de música i ball a la Marina Alta, una obra dirigida per Paco Carrió i coordinada per Toni Reig que dedica un ampli capítol als Bradmis. Va ser una de les últimes vegades que es va poder escoltar Demà la meua Xàbia interpretada per aquest mític grup.