Quaranta anys a l’avantguarda de la cultura

Si no existira, s’haguera hagut de crear. Clar i ras. Parlem de l’Associació Cultural Amics de Teulada, un referent a la comarca, i tant. I ho poden comprovar de primera mà perquè a l’antiga almàssera s’ha habilitat un espai que recull una exposició el títol de la qual ho diu tot: 40 anys treballant per la cultura d’un poble. Un dels fundadors, Joan Ivars Cervera, recorda que “a principis dels 80, no s’organitzava quasi res de caràcter cultural. Veníem de la llarga nit del franquisme immobilitzador i fosc que entrebancava totes les iniciatives”.

            Davant d’aquest negre panorama, un grup de joves va decidir crear una associació per a fer activitats de caràcter progressista, amb un respecte absolut per la tradició i la mirada posada en la modernitat i el futur. L’any 1984 va nàixer l’ACAT, una entitat que tenia per objectiu la protecció i defensa del patrimoni teuladí (històrico-artístic, natural, lingüístic, etc.) i l’organització d’activitats culturals per tal de sacsejar l’ambient (in)cultural del poble i despertar-lo de la seua sopor.

            La primera acció va ser la restauració de la Creueta de l’Ave Maria per tal de posar-li uns taulellets amb una inscripció que recordava l’estada de Sant Vicent a Teulada. Després va ser el torn de l’ermita de la Divina Pastora i del Pouet del Moro. L’ACAT va aconseguir la salvació del retaule de l’Adoració dels Reis, que estava a l’ermita de Sant Vicent. No va córrer la mateixa sort la casa dels Espinós a la partida de la Rambla. I, pel que fa a la defensa del patrimoni natural, l’entitat ha denunciant la destrossa de la costa, ha lluitat pel salvament de la zona humida de l’Ampolla i contra la contaminació d’abocadors incontrolats, ha celebrat setmanes ecològiques i ha fet diverses campanyes de reforestació plantant carrasques a diverses zones del terme.

            I no cal dir res de la recuperació de festes populars com les de la Divina Pastora, la Festa del Moscatell o el Mercat de Nadal, el més antic de la comarca perquè se celebra des de 1985. També renasqueren altres fites perdudes com carnestoltes, la Dama i Sant Joan. Les exposicions aparegueren ja des d’un principi, amb mostres de fotografies antigues, pintures d’autors locals, dibuix i pintura infantils, exposicions de raïms, de fotos sobre el moscatell, etc.

            L’ACAT va crear els Premis La Joanaina que donaren com a resultat tres importants obres de recerca: El Patrimoni arqueològic de Teulada, de Joaquim Bolufer; El paisatge vegetal de Teulada, de Baptista Banyuls i Jaume Soler; i Diagnòstic de salut del municipi de Teulada, dels doctors Immaculada Clemente i Vicent Villanueva. També es va donar a la llum l’obra El patrimoni artistico-monumental del municipi de Teulada, de Joan Ivars i Jaume Buigues, llibre del qual es van publicar dos edicions, la segona a cinc idiomes.

            En el camp musical, s’ha recuperat el patrimoni d’arrel popular com ara el cançoner tradicional de Teulada, de Pasqual Pastor, Joaquim Sastre i Josep Cendra. A més, cal citar l’edició de la revista La Belluerna, de la que tot just dijous es va presentar el número que fa 14. Els contes com El polp i la Dama, La Joanaina o El secret de les muntanyes, de Mila Bisquert, han fet les delícies del món infantil i juvenil.

            Els de l’ACAT són també els promotors de la Ruta dels Contes de Por que, dies abans de Tots Sants, recorre el centre històric a fi de donar a conèixer contarelles tradicionals. I d’una cita esperada, Poemes en una Nit d’Estiu que se celebra a la Font de l’Horta. També és recent l’encesa del castell de Moraira, des de fa dos anys, per a parar l’atenció sobre els drets humans. L’última gran activitat que duen a cap és la Mostra de Curts de Moscatell, que ha aconseguit -amb tan sols set edicions- un èxit extraordinari de participacions, tant procedents d’Espanya com d’altres part del món.

            Tot això i més és obra de l’ACAT. I el que resta perquè, com diu aquell, el millor està per vindre.