La banda ofereix un concert per a cantar i ballar des de la cadira

El programa triat per l'Agrupació Artística Musical de Dénia per al concert de la Santíssima Sang de 2021 suposava una ruptura amb les propostes dels últims anys. El repertori va tirar de pop i de rock, amb picades d'ullet als anys 60, 70, 80 i 90, principalment. Va ser un concert fresc, amb ritme i melodies conegudes, d'aqueixes que conviden a corejar les cançons i moure el cos. I així ho va fer el públic, des de les cadires i amb les màscares posades, sense oblidar que estem en pandèmia però amb la il·lusió que un dia tot això passe i de nou puguem tornar a cantar i ballar temes que, com els que van sonar aqueixa nit, ens traslladen a un temps millor.

Frank de Vuyst va dirigir a la banda en un concert que va començar amb força, com en un intent per a superar una odissea, la que vivim, amb bon ànim i sense pors ni supersticions davant el desconegut. El programa va arrancar amb Odyssey, de Jay Chattaway, i els músics van acomiadar la nit amb Superstition, de Stevie Wonder. Principi i fi d'una vetlada pensada per a gaudir i retrobar-se amb el passat, però també amb la bona música, la de sempre, aqueixa que no morirà, amb cançons ja mítiques i que no poden faltar en les llistes d'èxits de tots els temps. 

Van sonar temes de The Beatles, Abba i Freddy Mercury, amb una Bohemian Rhapsody especialment aclamada i taral·larejada. Va haver-hi un buit per a l'òpera rock, amb Jesucrist Superestar, i també per a Eurovisió. De nou aplaudiments i públic en peus després de la intervenció de Sara Pérez Gomar, percussionista de la banda que va posar veu a Rise like the Phoenix. El popurri de Deep Purple va transmetre molta energia a un públic entregat que va tirar la resta amb els remember finals, dedicats a Mecano i Alaska.

Els espectadors, contents. Els músics, satisfets. I de regal, a més de Superstition, un dels temes més cantats del repertori de Michael Jackson, We llaure the world, tal vegada per allò que nosaltres som els qui tenim la responsabilitat de fer un món millor.

La banda, com sempre, va triomfar en el concert de la Santíssima Sang, la seua gran cita anual amb el públic. Aquesta vegada amb l'acompanyament de la guitarra elèctrica i amb una picada d'ullet final al món de l'espectacle. Perquè, no ho oblidem, a dalt de l'escenari hi havia bons artistes. I a baix, en l'extens pati de butaques -sort que es van col·locar dues pantalles gegants per a seguir el concert- ningú es movia. Tal vegada perquè calia esperar que se li donara l'eixida per rigorós ordre, pel tema de la seguretat, o potser perquè els dos bises li van fer gust de poc.