Tambors per a la inclusió

Mon Bloc afronta una nova etapa amb les mires posades a oferir les seues primeres actuacions com a batucada estable

Va ser allà per 2019, fa a penes dos anys, quan Víctor Rodríguez, percussionista amb un ampli bagatge professional en temes socials, va posar en marxa la idea de crear un grup de percussió afrobrasileña a Dénia. Mon Bloc, com ho va anomenar, no seria una batucada comuna. Seria un grup heterogeni, un espai on trencar tabús i etiquetes en el qual tindrien cabuda tot tipus de persones, també aquelles amb alguna diversitat funcional. La idea va quallar, van arrancar els primers tallers i va arribar la implicació d'entitats públiques i privades. Va haver-hi contratemps que superar i que van allargar el procés, sobretot els derivats de la situació de pandèmia, però hui dia el grup s'ha consolidat i prepara el retorn als tambors al setembre. La il·lusió està ara posada a mantindre aqueixa estabilitat aconseguida i actuar en públic. Almenys això és el que espera el seu director, qui està convençut que es poden crear sinergies molt interessants amb altres col·lectius que permeten, per exemple, tindre un grup de ball associat. Per què no? Si hi ha ganes, tot és possible.

Per a Víctor Rodríguez, treballar amb persones amb diversitat funcional no és cap problema. “Tots som diversos i tenim les nostres coses”, respon, “i no, no és difícil encaixar els uns amb els altres”. Per això Mon Bloc està obert a tota mena de col·lectius, famílies i persones que vulguen relacionar-se, els agrade la percussió i vulguen ser partícips d'un projecte comú. “No es requereix ser percussionista professional ni llegir partitures per a tocar en una batucada, no implica una formació prèvia”, explica, “cal tindre ganes”. Amb una trajectòria musical àmplia i més de 20 anys de treball en l'àrea social -menors, diversitat funcional, recursos residencials, habitatges tutelats-, es va plantejar en arribar a Dénia donar continuïtat al que feia a Granada, on va residir durant molts anys. Allí va ser professor de l'Associació Cultural Sambiosis i va treballar durant diversos anys amb grups de percussió heterogenis. Ací treballa en una empresa d'atenció a la dependència i, com això de la música li tira, s'ha proposat aconseguir que Dénia tinga la seua pròpia batucada. 

Amb una aportació del Rotary Club es van impartir els primers tallers en 2019. Va haver-hi dues sessions per a cadascuna de les associacions amb diversitat funcional que van participar i també per al col·legi Raquel Payá. Van arribar les primeres mostres d'interés per sumar-se a la seua particular aposta i es va posar a la feina per a consolidar el grup. En aquesta segona fase, ja en 2020, Mon Bloc va rebre un dels premis Impulsa Cultura de la Fundació Salom Sabar per a impartir altres 12 tallers. El compromís, quant a la temporalitat, es va veure afectat pel virus, “que no va alterar les ganes de tocar i de fer grup”, precisa. Es comptava també amb la implicació de l'Ajuntament de Dénia, que havia cedit un espai de Joventut en Llunàtics per als assajos. Al final, es van poder impartir tots els tallers compromesos i es va aconseguir l'objectiu perseguit, afirma el director del grup: més de 35 persones han mostrat interés i al voltant de 30 han participat de manera contínua en els assajos. Això sí, dividits en dos grups per a complir amb el protocol sanitari i les mesures de seguretat del covid.

Només va quedar una cosa pendent, l'exhibició de fi de curs que s'ha deixat per a setembre. S'obrirà llavors una tercera fase en aquest procés de consolidació. “Volem crear un grup estable, tindre un lloc fix per als assajos i per a guardar el material, aconseguir que les classes no siguen tan espaiades”, explica Víctor, “que tinguen periodicitat setmanal o quinzenal i capacitar a algun dels participants perquè puga exercir també com a monitor”. Entusiasme no els falta, “perquè ens ha anomenat gent interessada de tota la comarca i fins i tot ens han oferit suport, per exemple, des de la Xara”. 

El seu és un projecte ambiciós que passa també per aconseguir que Dénia tinga una escola de batucada, per participar en la trobada de batucades inclusives de Granada o per integrar-se en el Bloco Suca (Sumant Capacitats), una xarxa de grups de percussió inclusiva a nivell nacional. De moment, amb la idea d'integrar-se en una proposta més ambiciosa en procés de gestació denominada Xarxia -amb objectius mediambientals i artístic culturals-, Mon Bloc s'erigeix com una eina per a la inclusió capaç de connectar actors públics i privats i crear noves sinergies, noves connexions, entre col·lectius diferents.

CONSISTENT I PER A TOT HOM

Que la batucada porte el nom de Mon Bloc no és casualitat. Tot té el seu perquè. Mon de Montgó, a l'ombra del qual es gesta el projecte; de món (món en valencià) i també d'alguna cosa que se sent com a propi (meu). La paraula Bloc va lligada estretament al bloco de la batucada brasilera (el conjunt de músics que es mouen i toquen tots a l'una) i fa referència també a alguna cosa fort, compacte, consistent. 

Ha començat a rodar amb material propi, setze tambors que el director va adquirir fa un temps, una inversió prèvia per la qual no espera reembossament i que respon més aviat a “una inquietud personal”. Té també el seu propi logo, dissenyat per Nina Llorens, que també s'ha acostat al grup. Els seus integrants llueixen unes boniques samarretes amb ell estampat. Fins ara funciona amb aportacions de col·laboradors i associacions i la idea és mantindre-ho amb finançament extern, seguint la fórmula d'una col·laboració públic-privada, si bé molts dels seus integrants s'han mostrat disposats a fer alguna aportació. Víctor agraeix la implicació de les entitats de l'àmbit social que han recolzat l'activitat, com Amadem, Ludai, Condemnats a la Vorada, TDAH Dénia i AFIMA, així com l'empresa Integrament S.L per a l'atenció a la dependència en salut mental, el Rotary Club, Impressionar-te o el Bar Noray, que han col·laborat de manera altruista.

De moment no es cobra per participar en els tallers. Només et demanaran “compromís, que cuides el tambor i que et compres unes genolleres per a secundar-lo”.