Bombes que van canviar el port i refugis convertits en trasters

El cicle de conferències sobre la guerra del 36 es tanca demà amb una nova visita guiada

Dénia va ser objectiu de les bombes del bàndol nacional durant la guerra. Les seues fàbriques de joguets reconvertides en fàbriques d'armament i el port feien d'ella un blanc desitjable. De les bombes que van caure i de la construcció dels refugis per a la protecció de la població parlarà demà diumenge l'arqueòleg Toni el Verger en l'última de les conferències sobre del cicle La Defensa en Temps de Guerra. Serà més aviat una visita guiada que arrancarà en la Plaça del Consell i finalitzarà en el port, on el director del Servei Municipal d'Arqueologia, Josep A. Gisbert, aprofundirà en la transformació que va patir aquest últim a conseqüència dels bombardejos. Allí, enfront del Museu de la Mar, els participants podran apreciar a través de diverses fotografies preses durant la República i després de la guerra alguns dels canvis substancials que ha patit la façana marítima, molts d'ells propiciats en bona part per les bombes.

El de demà serà un nou passeig per la memòria que posarà fi al programa de difusió iniciat a mitjan setembre dins d'un projecte més ampli sobre la República i la Guerra Civil, finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, CoopCooperación i Qualitat Democràtica. La iniciativa ha tingut molt bona acceptació i, pese al caràcter limitat dels grups, en tots els casos s'ha reunit a entre 35 i 50 persones. Com en les altres activitats, es requereix inscripció prèvia en el Museu Etnològic o al telèfon 966420260.

A través de les conferències i visites guiades s'ha donat difusió a les petjades arquitectòniques que va deixar la guerra, s'ha analitzat la situació en què va quedar el patrimoni després de la contesa bèl·lica i s'ha posat de manifest la importància del material fotogràfic per a reconstruir la història. Josep A. Gisbert ha insistit en aquest últim aspecte, ja que la memòria gràfica dels anys de la República i la guerra és molt escassa. 

Precisament, la seua intervenció de demà s'empararà en reproduccions d'imatges preses abans de la República i després de la Guerra del 36, en la dècada dels 40. En elles apareixen el port i l'esplanada i la comparació entre les unes i les altres permet observar com una part de les infraestructures portuàries, com els magatzems i les llotges, van desaparéixer.

De la mà de Toni el Verger, els participants recorreran algunes dels carrers més importants de la ciutat i recalaran en el lloc on va estar un dels refugis més recordats, a més del túnel del castell, és clar. Es tracta d'una construcció en forma de piràmide que va estar situada entre el conegut com Magatzem dels Anglesos (de la Cooperativa Wholesale Society) i la fàbrica de joguets de Sauquillo, en el que és ara el carrer Pintor Victoria. L'arqueòleg convidat parlarà també de les fàbriques de joguets col·lectivitzades i utilitzades com a fàbriques de municions, així com dels refugis que va haver-hi en comerços, negocis, fàbriques i cases privades. La majoria eren refugis subterranis i dels privats no queden evidències, ja que després de la guerra van ser amortitzats o utilitzats com a trasters. En el llibre Història i Memòria. La Guerra Civil Espanyola, editat per l'Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), apareixen diversos testimoniatges orals que al·ludeixen, per exemple, a l'existència d'un subterrani sota el Forn de Pons que era utilitzat com a refugi d'emergència per la gent. Però sens dubte, el més important va ser el del castell. Josep A. Gisbert recorda que es van projectar diverses galeries i solo es va acabar una, que hui coneixem com a túnel del castell. Aquest hauria d'estar creuat per una segona galeria la construcció de la qual es va interrompre amb la finalitat de la guerra. S'havien obert no obstant això les dues boques, una en la prolongació del Carrer Temple de Sant Telms i l'altra en Els Roques, al voltant del Carrer Santíssima Trinitat, que posteriorment va ser utilitzat com a embornal. 

Gisbert ha remarcat el paper de les imatges per a reconstruir tots aquells moments. Les fotografies són poques i els qui van viure aquells fets en primera persona són cada vegada menys. Per a avançar en el projecte, que contempla la catalogació d'immobles relacionats amb la guerra i la República, nius de metralladores i, en una segona fase, casernes de carabiners i arquitectures domèstiques o elements d'adorn, és de gran valor comptar amb material gràfic, del qual sí que es disposa per a l'època anterior, entre els anys 1870 i 1920, gràcies als àlbums de fotografies familiars.

Gràcies al col·leccionisme, explica Josep A. Gisbert, s'han salvat i s'està posant en valor l'adquisició de fotografies. Cita el cas d'un lot de 8 fotografies de Dénia preses al març de 1936, just abans que esclatara la guerra, extretes de l'àlbum d'un professor d'idiomes. En aquest cas, van anar a parar a una botiga de col·leccionisme, van eixir a subhasta per 149 euros però no van trobar comprador. Són imatges que parlen d'una època i ofereixen detalls importants sobre el moment. En el citat cas, per exemple, la densitat d'edificacions, l'estètica de la carretera de Les Rotes, la decoració interior i el mobiliari de les cases, la vida domèstica o les ‘trencades’ dels anys 30. Xicotets tresors que parlen per si sols.