Es presenta el pla d'acció Dénia Marina Alta Tastinglife, una aposta per reconstruir un sistema agroalimentari local i sostenible a la comarca

El pla d'acció Dénia & Marina Alta #Tastinglife que desenvoluparà els objectius del projecte Dénia Ciutat Creativa UNESCO de la Gastronomia s'ha presentat hui dilluns en el CdT de Dénia amb la participació del secretari autonòmic d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, l'alcalde , Vicent Grimalt, i els responsables tècnics del document, Floren Terrades i Vicent Martín, de l'Oficina de la Innovació i la Creativitat.

Les actuacions recollides en el pla d'acció Dénia & Marina Alta #Tastinglife són resultat del diagnòstic elaborat amb les aportacions de tots els sectors implicats i coordinat també per l'Oficina de la Innovació i la Creativitat de l'Ajuntament de Dénia. En la seua elaboració s'ha partit d'una divisió per àrees temàtiques i s'ha recorregut a tècniques d'investigació qualitatives com tallers, panell d'experts o entrevistes personals. Fruit d'aquest estudi "sabem quin territori gastronòmic tenim a la comarca, què volen i què necessiten els seus protagonistes, on és la fortalesa i on la debilitat", ha afirmat l'alcalde, Vicent Grimalt, qui ha afegit que el diagnòstic "dissenya un full de ruta, que no dubto a qualificar d'estratègica, per a l'economia de la nostra comarca ".

A l'àrea de producció agroalimentària, el diagnòstic reflecteix que el mapa agrícola de la Marina Alta està format, majoritàriament, per cítrics (un 48% del cultiu total), vinya, olivera, ametller i tot just un 1% d'hortalisses. L'estructura de la terra és principalment el minifundi, "una debilitat i un valor a la vegada", ha matisat el tècnic d'estudis de l'Oficina de la Innovació i la Creativitat de l'Ajuntament de Dénia, Vicent Martín. Un altre punt feble resideix en la mitjana d'edat del productor, que és superior als 50 anys, i l'existència d'escàs relleu generacional. L'abandonament agrícola i la pèrdua de coneixements i usos agrícoles de gran valor que convé salvaguardar són altres dels reptes a què s'enfronta la comarca.

Davant d'això, el pla d'acció proposa el disseny d'un mapa de producte on participin els productors i els consumidors de manera que es pugui establir un marc de beneficis comuns. També aposta per promoure els intercanvis de coneixement i experiències, les estructures col·laboratives per abaratir costos de producció i comercialització o la innovació en el model de producció.

La segona àrea abordada en el diagnòstic és la comercialització de productes locals. Aquí es detecta una manca de coneixement de l'existència del producte local i on comprar-lo, la desconnexió entre el sistema productiu i la demanda, o la manca de marcadors que diferenciïn el producte local de la resta d'oferta agroalimentària i que li aportin un valor afegit com producte de proximitat.