El 23 d'abril es casaran de nou els llibres amb les roses

Llibreries i biblioteques han fidelitzat a molts d'aqueixos lectors que van acudir a elles durant el confinament

L'índex de lectura entre els valencians segueix la tendència a l'alça dels últims anys

Les comunicacions breus i amb molta emoticona van en detriment de la concentració necessària per a gaudir d'un llibre

A les portes del Dia del Llibre, el 23 d'abril, les grans editorials preparen ofertes i llançaments, les biblioteques organitzen tot tipus d'activitats i les llibreries es visten de festa. El divendres que ve és el dia de la gran festa dels llibres, de la lectura, de la imaginació, del descobrir i el viatjar amb les lletres, les paraules i les històries. Hi ha moltes maneres de celebrar-ho i també coses que celebrar. L'últim Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres elaborat per a la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) revelava fa unes setmanes que l'índex de lectura en la Comunitat Valenciana s'acosta a la mitjana nacional i continua la seua tendència a l'alça dels últims anys. La pandèmia va tindre a més conseqüències positives per a la lectura. Major demanda en llibreries i biblioteques, que han fidelizado a molts d'aqueixos lectors, i la cerca de noves fórmules per a acostar-se als llibres que van arribar per a quedar-se. També entre els joves, per als qui en la majoria dels casos el confinament es va traduir en moltes més hores de pantalla, va haver-hi tanmateix un interés major per matar el temps llegint. I això és bo: ells són els lectors del demà.

El percentatge de lectors en temps lliure es va situar en 2020 en la Comunitat Valenciana en el 63%, una mica més d'un punt per damunt de 2019 (61,9%) però encara per davall de la mitjana espanyola (64%). En totes les comunitats autònomes va haver-hi un augment de lectors generalitzat amb el confinament i els valencians ens quedem lluny dels primers: Madrid, amb el 73,8%; País Basc, 66,9%; Navarra, 66,5%; i Catalunya, 65,9%. 

No obstant això, no sols les xifres no són dolentes sinó que han arribat lectors nous, com declarava el president del Gremi de Llibrers de València, Juan Pedro Font de Mora. Des de la llibreria Publics de Dénia reconeixen que hi ha hagut qui ha recuperat l'hàbit amb la pandèmia però “també molta gent que s'ha enganxat a la lectura”. Com molts altres, ells van posar en marxa el servei d'enviament a domicili, “que va funcionar molt bé i que ara continua funcionant”, explica Esther Mallol. La pàgina web o plataformes com todostuslibros.com (que et possibilita realitzar les comandes directament a la llibreria) o bookshop.org (que ha iniciat la seua marxa aquesta mateixa setmana a Espanya) faciliten a les llibreries independents vendre per internet. En elles es poden consultar llistes de recomanacions i de vendes. “Són fórmules que ens permeten anar contra els grans depredadors que, com Amazon, que es mengen tot el comerç electrònic i sagnen bastant als venedors”, explica Mallol. 

El baròmetre d'Hàbits de Lectura posa de manifest que les llibreries són els llocs preferits pels lectors per a accedir als llibres. A la llibreria tradicional li segueix Internet com a canal de compra (incloses les plataformes de les llibreries), que va ser triat pel 38,4% dels compradors en alguna de les seues adquisicions. Entre la població amb edats compreses entre 25 i 44 anys, aquest percentatge puja fins al 49%.

Esther Mallol anima a celebrar el Dia del Llibre anant a les llibreries. “El nostre valor és que no som algorismes -assenyala- i ens diferenciem de les grans superfícies i d'internet que ells no interactuen, no tenen a algú que et recomane, que et done consell”. Encara que, com ella reconeix, “també hi ha lectors que tenen les coses molt clares, busquen alguna cosa en concret o saben que alguna cosa ha eixit quasi abans que tu”. En aquest cas, afig, “el teu també aprens d'ells”.

UN DESCOBRIMENT

La pandèmia ha canviat rutines i ens ha fet adquirir hàbits nous. A la Biblioteca Pública Municipal de Dénia es nota. L'abundància de temps lliure va fer que molts reprengueren l'hàbit de llegir i que uns altres l'adoptaren. “Encara que es crea el contrari”, diu Llúcia Signes, la bibliotecària, “la gent és molt lectora”. Per a alguns, com ella diu, la biblioteca ha sigut alguna cosa així com un refugi “davant tanta sèrie i tanta pantalla”. Han tirat mà d'ella moltes famílies amb xiquets que buscaven oferir-los una distracció diferent i també persones majors o segons residents sense Inernet a casa que necessitaven matar el temps. “Per a alguns ha sigut un descobriment, s'han adonat que les biblioteques no són ja aqueixa caverna de la seua època d'estudiants que tenien al cap”, matisa. A més de les novetats, una aposta important que està donant el seu rèdit és que han trobat a la biblioteca pública revistes, tot tipus de llibres, accés a internet, un lloc on estudiar i una àmplia oferta de còmics i literatura juvenil i infantil. La suspensió de les activitats -que precisament es reprendran ara, a partir del 17 d'abril, amb les celebracions del Dia del Llibre- va obligar a tirar mà de la imaginació, amb vídeos i continguts digitals. Va ser alguna cosa així com “posar-se les piles”. Cal “estar a l'última en tot”, sobretot en el material, i per a aconseguir-lo es treballa a demanda. “La nostra prioritat és l'usuari i si alguna cosa no ho tenim, ho demanem i ho avisem immediatament quan arriba”, remarca Signes. El lector, és obvi, ho agraeix.

La bibliotecària convida a descobrir aquesta casa dels llibres a qui no la conega i recorda que els que es donen en préstec passen tres dies de quarantena quan són retornats. “Les normes covid es respecten al cent per cent”, afig.

JOVES LECTORS

Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres, el tram d'edat amb major població lectora és el comprés entre els 14 i els 24 anys (73,8% de població lectora en temps lliure). A partir dels 25 anys es produeix una caiguda en els índexs de lectura (64,2%). Es recupera entorn als 35 anys i torna a caure de manera significativa entre la població amb edat superior als 65 anys (49,2% de la població). Susana Heras és professora de Llengua Castellana i Literatura en l'IES Maria Ibars, on també imparteix espanyol per a alumnes estrangers amb els quals, com amb altres grups, organitza lectures col·lectives. Per la seua experiència amb joves i adolescents prefereix no generalitzar en parlar d'hàbits lectors: hi ha qui llig molt i hi ha qui llig poc. Ara bé, “els lectors són molt lectors -diu- i tenen accés a materials que jo no vaig tindre quan tenia la seua edat”. Fins i tot hi ha els qui parlen de llibres en les xarxes socials. A alguns, en canvi, llegir “els costa la vida”, assegura. I llavors organitza lectures amb ells i les comenten. Entre els lectors, sembla que la balança s'inclina pel costat de les xiques. 

Susana Heras opina que un lector es fa des de la infància. “El fet que els pares els lligen als seus fills un conte des que són xicotets fa molt”, sosté. A l'aula es detecta moltes vegades si en una casa hi ha hàbit de lectura. Però també s'ha trobat amb “alumnes superlectores” en la casa dels quals “no ha entrat un llibre en la vida”. 

Es confessa “optimista” respecte a l'hàbit lector de l'alumnat. Durant el confinament, van ser els propis alumnes de Batxillerat els qui demandaven llibres per a llegir. Ella els anima a continuar llegint al marge de les obligacions escolars, si bé considera que “una vegada fet el lector és difícil que no continue llegint”. 

Per als joves, i també per als xiquets, assegura que “es publica moltíssim i coses molt bones”. Als detractors de la literatura per a adolescents els convida a descobrir-la. “Has de buscar -afig-, i hi ha coses de molta qualitat que poden ser la porta d'entrada per a arribar a llegir un altre tipus de literatura”. 

La falta de comprensió lectora, una de les causes del fracàs escolar, la intenta combatre amb lectures comunitàries i tertúlies literàries. Acostumats a usar les xarxes socials, amb comunicacions breus i molt emoticona, per a alguns joves és quasi impossible mantindre la concentració i gaudir d'una lectura solitària, subratlla la professora de literatura. En les seues classes, tira també mà de l'animació lectora i premia la lectura voluntària.

Com a responsable de la biblioteca del centre, Heras procura estar al dia en les novetats editorials. A vegades són els propis alumnes els que fan el paper de tastadors, fins i tot la seua filla adolescent, perquè hi ha molt on triar. “Ampliem constantment amb noves adquisicions”, comenta, “que van més enllà dels clàssics”. Llibres que aborden la igualtat de gènere o el paper de la dona a través d'històries d'amor o intriga, com ocorre en L'Efecte Frankenstein, d'Elia Barceló, tenen presència en ella. “A alguns els ha agradat tant que després s'han llegit el Frankenstein de Mary Shelley. La seua és una biblioteca molt dinàmica en la qual tenen cabuda tots els llibres que es demanen per a llegir en alguna de les assignatures a fi que ningú tinga problemes d'accés a ells per qüestions econòmiques. “La nostra biblioteca tira fum des de principi fins a fi de curs”, postil·la satisfeta.

El costum de regalar roses amb els llibres va lligada a la llegenda de Sant Jordi i el drac. En ella, el sant va salvar a la princesa de ser devorada per un drac i de la sang que aquest va vessar va nàixer una rosa. Existeixen moltes llegendes associades a la figura d'aquest militar que seria proclamat sant i que va morir el 23 d'abril de l'any 303. Aquesta data va ser també la triada molt més tard, en el segle XX, per a celebrar el dia del llibre a Catalunya. La seua elecció no és casual, ja que es diu que dos importants escriptors van morir aqueix dia: Miguel de Cervantes i William Shakespeare. La celebració es va universalitzar a la fi de segle quan la UNESCO ho va declarar Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor. Això de la rosa es remunta al s. XV, quan ja se celebrava a Barcelona una Fira de Roses amb motiu de Sant Jordi, en la qual principalment participaven les parelles de joves que estaven a punt de casar-se. Llibres i roses segueixen lligats.