La curiosa troballa d'una relíquia del Nazareno de Xàbia 

La persistència d'un veí es combina amb la casualitat per a recuperar una peça que va desaparéixer juntament amb la túnica després de la Guerra Civil

La relíquia, l'estat de deterioració de la qual impedeix la seua restauració, serà donat al Museu a nom d'Ángeles Diego

Sent un xaval Bartolomé Bas, conegut afectuosament com Tolo Aspirina, un veí de Xàbia jubilat com a empleat d'una farmàcia -a la qual va dedicar tota la seua llarga carrera professional- havia sentit parlar precisament en el seu centre de professió sobre l'existència del cíngulo de la imatge original del Nazareno que va ser regalada pels Medinacelli al poble de Xàbia en 1767. Es tracta d'una especea de cinturó en format de cordó amb unes borles en els extrems amb la qual la túnica se cenyia a la cintura de la imatge. Va quedar gravat llavors en la seua ment el nom de Pascual Diego, el veí que se suposava havia recuperat i amagat aqueix cíngulo perquè no fora pastura de les flames durant la Guerra Civil, com ocorreguera amb la imatge originària del Nazareno. Una sort, la del cíngulo, similar a la que va córrer la túnica, que va ser rescatada del foc també per un altre veí per aquells temps de convulsió.

Aquell comentari que havia escoltat va dormisquejar durant llargues dècades com un record llunyà en la memòria de Tolo, que en els seus anys de joventut va arribar a conéixer a Diego. No obstant això, aquell comentari sobre el cíngulo va reviure fa poc després d'una trobada casual amb descendents d'aquest a través d'una vella amistat. Resulta que la filla d'una amiga del matrimoni de Tolo, establida a França, anava a contraure matrimoni amb un net de Pascual Diego, en concret el fill de la qual va ser la seua única filla, Ángeles.

Va pensar i va tornar a pensar que s'havia retrobat amb la família que, segons havia escoltat de xicotet, tenia en el seu poder el cíngulo i que allò suposava una ocasió per a recuperar tan preuada peça. I probablement, com així va ser, la família desconeixia que la mantenien en lloc segur guardada entre les seues pertinences. Perquè Ángeles Diego, que va formar part de la junta directiva de les mestresses de casa que va col·laborar en la restauració de la túnica del Nazareno a la fi del segle passat, òbviament haguera donat a conéixer el fet, d'haver-lo conegut. 

Tolo, gran devot i apassionat del venerat Nazareno, patró i alcalde perpetu de Xàbia, es va il·lusionar i va obstinar, al mateix temps, amb la hipòtesi de localitzar la peça. Va inquirir i va insistir, a través de Marion, la filla de la seua amiga, que havia mort anteriorment, per a intentar donar amb el cíngulo a través dels descendents de Diego, que ara formaven part de la seua família. 

En principi les respostes van ser desfavorables, però Tolo no va donar el braç a torçar i preguntava i insistia perquè Marion motivara a les seues cunyades a buscar el que considerava un gran tresor.

Al final es va produir la troballa, de manera casual, del cíngulo, ben amagat en un fals sòl d'una antiga còmoda que va pertànyer a la mare de Pascual Diego, i que els seus descendents tenien en un xalet del Puchol, quan el moble anava a ser traslladat. Es tractava, quasi amb tota certesa, de la peça original que va lluir el Nazareno, el mateix que figura en una de les estampes que Tolo guarda amb tot afecte i cura del patró i que data, amb tota probabilitat, de principis de 1800 -suposadament la primera imatge impresa del Nazareno de Xàbia-. 

DONACIÓ AL MUSEU

Tant la família com Tolo no van dubtar un moment en què aquella peça hauria de passar a ser patrimoni del poble de Xàbia. Llavors van arrancar les gestions amb l'Ajuntament per a procedir a la donació de la peça. Un gest que es duria a terme a nom d'Ángeles Diego, per decisió expressa de la família. Els tràmits segueixen el seu curs i s'espera que en pròximes dates el cíngulo passe a engrossir el depòsit del Museu Soler Blasco. En principi es descarta una restauració de la peça, pel seu delicat estat de conservació.

L'aparició d'aquest sacre objecte, quasi un segle després, té un halo de miracle místic, com quasi tot allò que envolta al tan venerat Nazareno de Xàbia, com aquell episodi que va protagonitzar en 1885 lliurant al poble de la xacra del còlera morbositat.