El pes de l'artilleria en la batalla

La Marina Alta i la Safor ofereixen els escenaris perfectes per a recrear a través de visites guiades la revolta de la Germania 

A principis del regnat de Carles I es va desenvolupar la guerra dels Germanies a València i Mallorca. La Marina Alta i la comarca veïna de La Safor van ser escenari de la revolta i de cruentes batalles i enfrontaments. Les diferències quant a dotacions d'efectius i armament entre un exèrcit i un altre -el fidel als nobles i la corona i el dels agermanats, integrat per representants dels gremis i les classes mitjanes i baixes- no van tindre sempre un reflex fidel en el camp de batalla. Un ús inadequat de l'artilleria -tal vegada per desconeixement i falta de preparació- va donar peu a la derrota de les tropes del virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, en la batalla de Vernissa. Va buscar refugi a Dénia, on es viuria algun enfrontament virulent i des d'on va fugir cap a Penyíscola amb la seua família i el seu seguici. Es commemoren ara cinc segles dels Germanies (1519-1523) amb actes i activitats en molts municipis i ciutats i la recuperació d'una part de la història desconeguda per a molts valencians.

La Torre del Consell del castell de Dénia exhibeix una col·lecció d'armes i armadures de la mena de les utilitzades en la Germania valenciana. La col·lecció va ser adquirida en els anys 2008-2009 i suposen, en opinió de l'arqueòleg Josep A. Gisbert, “un luxe” per a conéixer com ser organitzaven els exèrcits. Entre el conjunt de peces que es van incorporar al patrimoni municipal figuren casquets, petos, protectors d'esquena, espases i alabardas. Tots ells, precisa, i encara que les modes hagueren canviat, molt similars als utilitzats en 1609 durant l'expulsió dels moriscos.

De les armes i armadures utilitzats durant la revolta de la Germania va parlar ahir Gisbert en una conferència a l'Olleria. “La majoria eren milaneses o alemanyes”, explica, “i eren un producte de luxe absolut que estava en mans de la noblesa”. Com en tot, hi havia també modes en les armadures. I qui liderava les últimes tendències eren els italians. 

Un dels trets més característics de la guerra en la primera meitat del segle XVI és que es generalitza l'ús de l'artilleria, que pràcticament va començar a utilitzar-se en els exèrcits en temps dels Reis Catòlics. Si tirem mà de la bibliografia, comenta l'arqueòleg, veurem que en la batalla del Vernissa, guanyada per l'exèrcit agermanat comandat per Vicent Peris, la clau per a derrotar al virrei va ser l'artilleria, que va poder amb la potent cavalleria de l'exèrcit real. Acampat al costat del Convent de Sant Jeroni, ho van formar 120 nobles, 250 cavallers, 450 homes a cavall, 2.000 homes a peu (mercenaris, moros, castellans i catalans) i 13 peces d'artilleria, algunes d'elles procedents del castell de Dénia -on es va refugiar el virrei- i entre elles probablement algun canó, i altres que van arribar de les muralles del comtat i del palau d'Oliva, bàsicament peces xicotetes. No era el seu per tant un exèrcit potent en artilleria, com tampoc ho seria de ben segur el del bàndol contrari, acampat a Palma i Ador i que comptava tan sols amb 1.000 efectius. Què va ocórrer llavors?

La teoria de Josep A. Gisbert és que l'exèrcit real no les apanyava bé en el maneig de l'artilleria, per al que es requeria tindre bones nocions d'aritmètica. Va ser probablement això el que li va oferir un fracàs estrepitós que va obligar a Diego Hurtado de Mendoza i Lemos i al seu seguici a refugiar-se de nou al castell de Dénia.

En la batalla del Vernissa, el virrei va comptar amb el suport incondicional del Duc de Gandia, Joan II de Borja, i el comte d'Oliva, Serafín de Centelles -en aquesta acarona pàgina reproduïm una representació iconogràfica en algeps a la romana on apareix l'armadura del comte d'Oliva d'al voltant de 1530, poc després de la Germania-. 

Gisbert explica que, malgrat l'equivocada notícia de l'historiador Martín de Viciana, Dénia va ser absolutament fidel al virrei, com va relatar Marco Antonio Palau en el seu manuscrit Diana Desenterrada. “El seu avi i el seu besavi van tindre relació directa amb el virrei”, com indica, i per tant fonts directes. Dénia no sols va acollir al virrei, a la seua família i a la cort durant mesos, sinó també al Tribunal i a la Real Audiència de València. 

La ciutat va ser escenari d'una confrontació directa amb els agermanats que es va saldar amb la crema i saqueig d'algunes cases del raval. Recorda l'arqueòleg que dins de la casa on s'allotjava el virrei, segons va comptar Palau, hi havia un lloc secret on s'amagava tota la plata que es va portar de València. La casa va ser incendiada però la plata no va ser trobada. A conseqüència del foc, s'havia fos i el virrei va autoritzar que s'encunyara moneda amb ella. Així, durant la Germania de va encunyar moneda de Dénia a la ‘torre del Cubillo’ del castell, com la va denominar Palau, al costat del mirador. 

El dia de Santa Ana, el virrei i el seu seguici van embarcar rumb a Peníscola en la nau genovesa Bartholoto, que havia sigut confiscada per l'exèrcit real i es trobava atracada en el port de Dénia.

Dénia, i també Ondra, van ser escenaris directes d'aquests fets, com també municipis de La Safor com Palma i Ador, la qual cosa en opinió de Josep A. Gisbert podria donar peu a una sèrie de visites guiades que donaren difusió al que va esdevindre.

La derrota definitiva dels agermanats arribaria al maig de 1522, però la pacificació total a València hauria d'esperar fins a 1528.