A pel tercer disc!

La banda The Soulomonics encara el seu desé aniversari amb el propòsit de traure un vinil amb temes del nou EP i dels dos anteriors

Tres actuacions en tres caps de setmana. I totes a la comarca. The Soulomonics ha començat bé l'estiu. I a casa, on són una banda de referència i estimada pel públic. Per a l'actuació de Festival Música al Castell del divendres que ve han penjat el cartell de no hi ha entrades i el diumenge passat a Pedreguer, on van debutar fa 10 anys, van omplir també. Demà actuen en la Plaça de Bous d'Ondara, on la banda interpretarà principalment temes propis, com sol fer, i també alguns dels seus covers, que poden anar des d'Otis Reading a Stevie Wonder o Sharon Jones. Tot amb la vista posada en el seu tercer disc, que podria veure la llum a principis de l'any que ve

The Soulomonics és una banda de la Marina Alta que s'ha guanyat un buit en festivals de tota Espanya i que compta en el seu haver amb el premi del concurs nacional de bandes de música negra Imagina Funk 2016. En el seu repertori hi ha temes que casen amb el soul, el funk o el Rythm & Blues, clàssic i contemporani, amb alguna pinzellada rock. “Fem música autèntica americana, la de tota la vida”, comenta José Domingo García, bateria del grup i un dels seus fundadors. No és la música que habitualment sentim en les emissores de ràdio convencionals “però sí una música que li agrada a tothom”, afig. Les lletres de tots els seus temes estan escrites en anglés, la qual cosa no lleva que utilitzen el castellà quan versionean temes de Nino Bravo o de Joan Manuel Serrat, per exemple. La raó, “perquè aqueix tipus de música ha de ser així”. El bateria del grup explica que es podria cantar en una altra llengua, “però és clar que si vols donar a les cançons el color i el matís que té aqueix tipus de música, has de cantar en anglés”. No obstant això, no descarta traure algun tema en castellà més endavant. 

El seu repertori es nodreix ara dels seus dos primers discos, els EP The Soulomonics (abril 2018) i Stop the Time (febrer 2021). Van començar a treballar en aquest últim abans de la pandèmia, que com José Domingo diu els va obligar a ficar-se en l'estudi. Ho van acabar, no sense alguna complicació, per a enguany i ho van traure al mercat al febrer. Van fer 500 còpies en cd, que ja estan pràcticament esgotades, i van continuar component. 

Encara que hui dia tot està en les plataformes digitals i és per elles per on més circula i s'escolta la música, hi ha qui encara demanda el format en compact disc i fins i tot pregunta pel vinil. Això els va fer plantejar-se la possibilitat de traure un vinil amb temes del seu primer i segon EP i incloure alguns dels nous, d'aqueixos que han anat component en aqueix temps de sequera de concerts que hem viscut fins fa poc. Les lletres són clares i, mancant ultimar detalls i arranjaments, les noves cançons podrien recopilar-se en un tercer EP que, si tot va conforme està previst, veuria la llum l'any que ve. 

Això del LP ha passat a la història. Qualsevol tema es puja immediatament a plataformes com Spotify i no s'escolten discos amb més de 5 o 6 temes. “No val la pena, els mateixos productors t'ho diuen”, indica el músic de The Soulomonics. 

El que sí ha valgut la pena ha sigut retrobar-se amb el públic. Sense directes des de l'estiu passat, van obrir la temporada al maig en La Mar Serena, a Dénia. El diumenge passat van actuar en el BonaventuraFest, -a Pedreguer ens tenen molt amor”, diu José Domingo- i han rebut ja diverses propostes per a agost. El difícil ara és ajustar dates i hores, per les limitacions i horaris, “però és increïble veure com les sales s'omplin fins i tot quan actues a mitjan vesprada”, apunta. 

Haver nascut a la Marina Alta, lluny dels grans circuits, no és un obstacle per a tirar avant. És clar, com diu el bateria del grup, que en una gran ciutat les coses són més fàcils, va molta gent als concerts i no costa tant donar-se a conéixer. Ells van tocar molt en els primers anys en el Paddy O’Connell, un pub on van passar “més hores que un rellotge”, fa broma García. Va ser ell qui va plantejar a Mathias Coblenzer (guitarra) la possibilitat de formar una banda de soul. “Ell de seguida em va dir, tinc el cantant, Héctor Demà”. Van quedar amb el baixista José Luis Villar i amb el guitarrista argentí Tata Bats -que més tard deixaria el grup- i van començar a rodar. 

La veu d'Héctor havia sigut tot un descobriment. De pare natural de Guinea Equatorial i criat entre València i la Llosa de Camatxo -d'on és originària la seua mare-, era sens dubte el cantant que necessitava la banda. Dos anys i mig després es van incorporar al grup Miquel Gayà (trompeta), Jaume Pineda (saxo tenor i baríton) i poc després Ángela (saxo alt i baríton). Van vindre els concerts en escenaris més grans, els festivals, i es feia necessària una secció de vent potent. Va ser així com va arribar Alfredo Ripoll. 

Són ells, al costat de Manolo Recio que substituiria a José Luis Villar al baix, els qui donen vida a The Soulomonics, una banda amb lletres que parlen d'amor i de l'existència i amb so propi.