Abel Soler presenta dijous a la Biblioteca de Dénia la història de Joan-Jeroni de Vilaragut, el fill secret de la reina Margarita de Prades

Va ser fill d’una reina, un fill no reconegut i amagat la història del qual ha passat desapercebuda durant molts anys. L’historiador Abel Soler l’ha dona a conéixer ara en una novel·la basada en fets històrics, on narra les aventures d’un personatge que en el seu temps donà molt a parlar i sobre qui fins ara se sabien molt poques coses. Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). El fill secret de la reina Margarida de Prades és el títol del llibre que la Biblioteca de Dénia presentarà dijous 18 de novembre, a les 19.30 hores, amb la presència de l’autor, qui descobrirà alguns detalls més sobre la vida d’un cavaller valencià que morí sense descendència però que tingué una vida de pel·lícula.

Margarida de Prades, segons esposa del rei Martí l’Humà, fou la mare de Joan-Jeroni de Vilaragut. El fill nasqué d’un matrimoni posterior celebrat en secret després que la reina quedés vídua. El rei s’havia casat amb ella, una dona jove, bella i culta, en busca d’un hereu després que morira el seu fill Martí el Jove. El matrimoni no tingué descendència i la reina, en haver enviudat i per por a perdre les rendes i privilegis, mantingué en secret la seua relació amb el cavaller Joan de Vilaragut, “un noble molt desitjat per les dones a València”, explica l’autor del llibre. El matrimoni tingué lloc en una cambra secreta del Palau del Real de València -desaparegut en la Guerra del Francés- i al poc temps Margarida es quedà embarassada.

La novel·la és una història d’amors, rumors, intrigues, aventures i desventures que gira al voltant del fill d’eixe matrimoni, oficiat per un sacerdot i totalment legal. Però com diu la dita, el prenyat no pot ser amagat. Així que la notícia del naixement de Joan-Jeroni de Vilaragut va arribar a Barcelona i la reina va ser expulsada del palau. La família es refugià en un convent i el xiquet, poc desitjat per tots els problemes que comportaria, acabaria en el Monestir de Santes Creus. Allí es criaria i allí es convertiria en monjo. En el llit de mort, un frare li confessà quina era la seua vertadera procedència i, a partir d’eixe moment, comença una nova etapa en la seua vida que vindrà marcada per la busca de la seua família (els pares ja havien mort), la tornada a València, el pas per la presó i les seues aventures cavalleresques.

Els fets, explica Abel Soler, són reals i transcorren per moltes comarques valencianes, el que ens pot donar una idea de com era la València d’aquella època. Joan-Jeroni de Vilaragut viatja fins i tot a Roma per vore el Papa i demanar-li que l’absolga del vot de frare i, amb la mateixa finalitat, visita també el rei a Nàpols. En el llibre apareix un altre personatge, un parent anomenat Jaume de Vilaragut, potser el corsari més famós de l’època i lligat en certa manera a Dénia, on estigué entre 1440 i 1444. Sobre ell va escriure també un assaig Soler, un personatge que segons Martí de Riquer podria haver inspirat el Tirant lo Blanc.

Conjectures a banda, cal destacar que la novel·la sobre el fill secret de Margarida de Prades aporta informació nova que l’autor va trobar en l’Arxiu dels Comtes d’Olocau als afores de Palma de Mallorca. Un document relata el procés celebrat a València on es va demostrar que Joan-Jeroni era fill del cavaller Joan de Vilaragut. El procés se celebrà arran una disputa sobre l’herència, que era reclamada també per una cosina, Caterina, que a més era cosina de Sor Isabel de Villena. El plet donà la raó al nostre personatge. I fins ací, no siga cosa que ens acusen de fer spoiler.

El fill secret de la reina Margarida de Prades ens conta una història del Segle d’Or valencià, lligada a l’última reina de la dinastia que descendia de Jaume I i on es parla d’amors, cavallers, aventures i maltractaments en les més altes instàncies d’una societat masclista per naturalesa. A bon segur, un relat que paga la pena llegir.