Aire, una metàfora de la resiliència entre dones que es miren unes a les altres

Elvira Cambrils guanya el premi Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea amb una novel·la “de les que volen ser escrites

“Hi ha novel·les que vols escriure i altres que volen ser escrites. Aire és de les segones”. Això deia Elvira Cambrils en recollir el Premi Altea de Novel·la Carmelina Sánchez-Cutillas. El seu nou treball parla de dones, set dones corrents “que poc a poc van despertant del somni patriarcal i se senten protagonistes de la pròpia història”, com explica l’escriptora de Pego, amb frustracions i esperances, com totes les dones. És una d’eixes històries que parlen dels humans -“de nosaltres, del (sobre la essa) món que construïm i de la nostra època”- i que no és més que una prova del plaer que experimenta l’autora quan escriu, el seu gust per contar històries.

        Elvira Cambrils ha confessat sentir-se molt afortunada per recollir el premi que porta el nom de Carmelina Sánchez-Cutillas, a qui admira per ser “una mare literària que m’ha mostrat la bellesa de la nostra llengua per expressar els sentiments i recrear els paisatges que ens conformen” (tancar cometes).

 “La novel·la és una metàfora de la resiliència que s’imposa poc a poc entre les dones que ens mirem les unes a les altres, que ens sentim compreses per les altres, que reconeixem i admirem les altres dones, que no veiem en l’altra una enemiga sinó molt al contrari, veiem una amiga que ha hagut de passar per on passem nosaltres en la societat patriarcal, i que ara poc a poc en tots els camps estem eixint, i nosaltres no ens veiem entre nosaltres com a competidores, sinó com aliades, com amigues que som un al·licient i un esperó per continuar cadascuna en el seu camí”.

Cambrils ha pretès enllaçar la perspectiva filosòfica que mira el món des de l’òptica de cadascuna de les set dones protagonistes de la novel·la amb la mirada poètica que busca la bellesa en les coses menudes, com ha declarat a Ràdio Pego.