Articles per a fer pensar

“Escriure m’ajuda a aclarir-me”, deia Antoni Prats dimecres en la presentació del segon volum d’El nom i la cosa, un recull d’articles publicats entre 2015 i 2023 amb textos sobre esdeveniments encara actuals. En este segon lliurament, inclou una novetat junt amb els articles, una mena d’aforismes, màximes o apunts. Puntetes de paper és el nom que rep este apartat, col·locat al final del llibre i amb el qual convida el lector a fer un exercici de reflexió sobre qualsevol tema de possible interès.

            Recollir els articles en un llibre és una manera d’incitar al lector a pensar. Alguns es queden oberts o inciten més bé a una conversa distesa que a una discussió. Antoni Prats reflexiona sobre el referèndum català, la crisis climàtica, el problema de la immigració i les comeses en marxa. Però també sobre els assumptes de cada dia com el treball, l’oci, les vacances, la salut, les festes populars, la música o les lectures, com deia Josep Vicent Mascarell, que el va acompanyar durant la presentació del llibre a la Biblioteca Municipal de Dénia.

            Els articles que l’autor ha publicat en revistes i periòdics han estat escrits amb la intenció de recollir-los en un llibre i han sigut un mètode de treball. “Un pretext per a fer una divagació intemporal”, deia Mascarell, que ha esdevingut en “reflexions i pensaments”.

El nom i la cosa (noves aportacions) (2015-2023) forma part de la col·lecció la Medusa, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat, com el primer volum, que va vore la llum en 2018. En ell arreplegava els articles publicats entre 2004 i 2006 a CANFALI MARINA ALTA i a Serra D’Or el 2007.

Prats, que ha publicat recentment les seues obres poètiques completes amb el títol Vora l’esfinx, va llegir durant la presentació del llibre alguns dels pensaments inclosos en l’apartat Puntetes de Paper.

L’escriptor va parlar també dels seus inicis en el món de la literatura, dels referents literaris, de com va començar a escriure en valencià i d’aquells que el van influenciar. Entre altres, va citar el cantautor Raimon -“el seu primer disc és un compendi de l’existencialisme, per a mi ha sigut un mestre”- i un professor de filosofia que va ser deixeble de Mossén Espasa.

            Professor d’institut durant molts anys, Antoni Prats va fer un balanç molt positiu de la seua professió -“si havia de guanyar-me la vida d’alguna manera havia de ser amb l’ensenyament”-, al temps que va parlar de la influència que ha tingut d’escriptors i filòsofs com Jaspers, Camus, Unamuno, Heidegger, Ortega y Gasset o Fuster. “La frontera entre la poesia i la filosofia no està massa clara”, va afegir.