Caleti Marco presenta La Barquera, una novel·la de contrastos amb un rellevant pòsit històric

No és una novel·la històrica, ni una novel·la autobiogràfica. Però té bastant de les dues coses. Caleti Marco presenta a Dénia dimarts que ve, 7 de desembre, el seu últim treball, La Barquera. En ella fa de nevo una incursió en el món rural, un poble del nord amb pescadors i cacics, i s'endinsa a l'Espanya dels anys 60, en la qual estan representades repressions i conviccions en contraposició a un moviment estudiantil en plena efervescència, una classe obrera ben definida i la lluita per les llibertats. Com en totes les seues novel·les, hi ha diversos canvis d'escenari. I de nou també en aquesta, la tercera, una dona com a protagonista: Carmina. 

El nom no és casual. Com explica Mª Carmen Marco, que signa les seues obres amb el nom de Caleti Marco, en Carmina hi ha molt d'ella, sobretot en la primera part del llibre. Les seues vivències de la infància, la manera en què va ser educada, el poble on estiuejava de xiqueta… Al costat de tot això fa aflorar fites històriques “entre cometes”, com ella diu, que li han cridat l'atenció i que no necessàriament ha viscut en primera persona. Alguns sí. D'uns altres ha tingut coneixement a través de segones persones, la qual cosa no lleva que en algun cas “m'haguera agradat viure'ls”. Posa com a exemple l'educació conservadora de què van ser objecte moltes dones de l'època, reflectida en una novel·la que té veu de dona però que podria perfectament estar centrada en un altre dels seus personatges.

És el cas del propietari de la fàbrica, reflex de moltes de les coses que ha vist en la vida, entre elles com una persona en la qual era difícil creure ha sigut capaç de superara, donar un gir a la seua existència i prosperar.

Els seus personatges, com ella, viatgen d'ací per a ella, “es mouen molt”, reconeix. És el reflex tal vegada d'una persona emprenedora i activa, que va treballar en el món del màrqueting i la publicitat fins que es va prejubilar i li va arribar el cuquet de l'escriptura. Sense voler, o tal vegada volent, “projectes molt de tu en la novel·la”, assegura Mª Carmen Marco. Tria tres escenaris que li són especialment familiars: Suances, aquell xicotet poble de pescadors on no hi havia ni aigua corrent quan ella passava allí els seus estius amb la família; el Canadà, que li va semblar un bon lloc perquè es desfogara algun dels personatges i que va conéixer quan va estar allí estudiant un dels seus fills; i Madrid, on resideix. 

Encara que l'època d'estudiant la va viure a Saragossa, trasllada a Madrid les històries sobre revoltes universitàries, grises, detencions i conflictes d'aqueixa època convulsa prèvia a la mort de Franco que van ser els anys 60 i primers 70 del segle passat. Hi havia, explica l'autora, “una part de la societat reivindicativa i sana, que pretenia moure les coses i propiciar canvis històrics”. Ara, amb la visió de la distància que dona el temps considera que “analitzant-lo bé, va ser un activisme una mica ingenu, no s'era conscient de fins on es podia arribar i quines eren les conseqüències, però era una rebel·lia necessària, fa falta aqueix vigor juvenil”.

Caleti, com l'anomenaven a casa de xicoteta, creu que és important recalar en això que anomena ‘fites del passat’, en els quals també es mesclen històries de l'exili i de cèl·lules secretes, perquè els joves d'ara siguen conscients del perquè la nostra societat és la que és. “Les fites del passat expliquen el present i condicionen el futur”, afig l'escriptora. 

Si la seua primera novel·la, Seda i pinzell, va anar un homenatge a la seua àvia paterna, una dona de la burgesia menorquina, filla d'indians, que es va rebel·lar contra els cànons de l'època en qüestions amoroses, i la segona, Ressons de llum a la vall, està inspirada en el negoci que ella i el seu marit van tindre al Pirineu i la història d'una dona del món rural, tal vegada la quarta, que encara no està però tal vegada sí que se li espera, tinga alguna cosa a veure amb Dénia. Ací passa llargues temporades, i no precisament a l'estiu. Van descobrir la ciutat amb uns amics, amb els quals solien vindre de vacances, i van acabar comprant un apartament. “Ens ha generat una inclinació especial, em sent molt a gust, com a casa”, confessa. De moment, escriu relats que publica en el seu web i en el Facebook i el dimarts 7 estarà en Publics, de 18 a 20 h., signant exemplars de la Barquera.