Crònica d’una desfeta: Un passeig per interpretar la Guerra de Successió a Dénia

1descobrir

Crònica d’una desfeta

Un passeig per interpretar la Guerra de Successió a Dénia

R. RIBES FORNÉS

Per entendre el present cal conéixer el passat. Visitar el castell de Dénia sense saber quins foren els seus orígens pot conduir a la decepció. L’estructura dels castells àrabs, com el nostre, poc té a vore amb la dels cristins. A la part alta es construïen les dependències de qui ostentava el poder i la part baixa s’utilitzava per a la defensa i també com a refugi de la població. Després de la conquesta de Jaume I, l’any 1304 es funda la vila de Dénia. Dins del recinte del castell, a la part de baix, en el que hui coneixem com a Vila Vella, residia la major part de la població. D’ella es conserva encara un camí empedrat i l’estructura d’algunes cases medievals. Però poc més. La vila fou arrasada durant la Guerra de Successió i quedà pràcticament despoblada. Molts dels seus habitants, aliats amb el ban perdedor, fugiren per por a les represàlies. La fam i les malalties, junt amb la misèria, campaven per un poble destrossat per les bombes. La destrucció de la Vila Vella és una de les conseqüències d’una guerra que tingué greus conseqüències per a Dénia. El castell ens ofereix un magnífic escenari per parlar del que va passar i fer-nos-en una idea.

Portal de la Vila. La ciutat al 1650. Un magnífic plànol descobert fa només dos anys per Ángel Campos a l’Arxiu Ducal de Medinaceli ens dona compte de com seria Dénia en temps de la Guerra de Successió. El plànol, datat el 1650, està col·locat a l’entrada del castell i ens ofereix una bona visió de la Vila Vella, situada dins de les muralles, com recorda Josep A. Gisbert, director del Museu Arqueològic de Dénia. Entre les cases, es reconeix el campanar de l’església de Santa Maria, del segle XIV. Les dependències del castell es veuen perfectament dalt de tot i fora de la muralla, algunes cases i magatzems del raval de Baix la Mar, així com el pont de fusta o embarcador.

Mirador de Foramur. Entrada de les Armes de l’arxiduc Carles – Carles III. Per fer-nos una idea de l’entrada de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria a Dénia, comandades pel general Joan Baptista Basset, cal desplaçar-se al Mirador de Foramur. Set embarcacions de la flota anglo-holandesa, que recolzava la causa austriacista, es col·locaren a primers d’agost de 1705 enfront de la ciutat. El dia 17 es proclamava rei, amb el nom de Carles III, l’aspirant a la corona. Dénia era la primera ciutat que el reconeixia com a tal i des d’allí, Basset organitzaria l’ofensiva contra Felip d’Anjou, l’aspirant Borbó a succeir al rei Carles II, que havia mort sense descendència.

Torre Roja. Primer Setge. Setembre de 1705. Les conseqüències serien terribles i Dénia sofriria tres setges abans de capitular. Durant el primer atac directe, el 9 de setembre, les tropes borbòniques cremarien cases del raval i cases de camp, tallarien arbres de soca-rel per evitar que donaren fruits i cremarien els camps de blat perquè la població no pogués menjar. Amb el coronel Rafael Nebot situat a Ondara, es bloquejava l’abastiment per terra. La ciutat només es podia abastir a través dels Socors per Mar. Un exemple, apunta Gisbert, la càrrega d’arròs que va enviar el Comte de Cardona el mes de maig de 1706. Durant el setge de Xàtiva, l’any següent, Dénia enviaria barrils de pólvora, planxes de plom i canons perquè els austriacistes pogueren resistir, veient minvar així les seues defenses. Des de la Torre Roja hi ha una bona panoràmica del terme, amb el Montgó, Segària i el mar envoltant la ciutat. La muralla que uneix la torre amb el Portal de la Vila sofriria les conseqüències de la guerra i hauria de ser refeta anys després.

Passeig entre la Torre del Cos de Guàrdia i la Torre del Consell. Segon setge. Juny de 1707. Un dels punts neuràlgics per a la defensa de la ciutat durant el segon setge seria el corredor que uneix les torres del Cos de Guàrdia i del Consell, sobre l’antic hospital medieval i sobre la Casa Consistorial; aleshores es deia La Sala i era el lloc on es reunia el Consell Municipal. Si girem la vista cap enrere, veurem el lloc on estava la Vila Vella, ara ocupada per pins i bancals de pedra en sec. Tot i la destrucció de la vila, es continuà utilitzant com a cementeri el fossar de l’església, de la qual després de la guerra només es conservava el campanar. Amb les restes del material del temple gòtic es construiria l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció, que s’inauguraria el 14 d’agost de 1754. Des d’on estem es divisa perfectament un dels únics camins empedrats de la vila que es conserven. La destrossa fou tal que amb el temps la Vila Vella i el castell es convertirien en un erm que acabaria passant a mans privades. Se li trauria rendiment com a explotació agrària per a l’elaboració de la pansa, el que explica l’origen de les terrasses i marges de pedra seca.

Torre del Consell. Tercer setge. Novembre de 1708. Dénia resistia després de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), que marcaria el triomf dels borbons. Xàtiva havia caigut i havia sigut incendiada i Felip V havia promulgat ja el decret de Nova Planta, que abolia els Furs Valencians (juny de 1707). A Dénia, bona part de la població havia pegat a fugir, entre ella els membres de les classes benestants que al principi de la contesa s’havien passat al ban de Basset. Les tropes atacants, formades per 15.000 homes i genets i comandades pel Baró d’Asfeld, arribaren a la ciutat l’1 de novembre. Cavaren trinxeres i feren bretxes a la muralla per col·locar l’artilleria en llocs estratègics. Un dels punts de mira fou la Porta de Socors, per on arribaven materials, municions i aliments, i per bombardejar-la farien una trinxera en la zona del Convent de Sant Antoni. Les guarnicions portugueses i angleses -austarcistes- es retiraren dins del castell. El 12 de novembre hi hagué un assalt general pel front meridional de la ciutat. La primera bomba destrossà l’església, només quedà el campanar. El 17 de novembre es produí la capitulació i els soldats que quedaven van ser fets presoners i traslladats a Castella. A les parets de la Torre del Consell es veuen encara els impactes de les bales de la guerra. Acabava així la Dénia foral, on quedaren una quarantena d’habitants. Les cases de la Vila Vella que encara estaven en peu es tombarien entre el 1707 i el 1713. Fins vàries dècades després no començarien a tornar els ciutadans, exiliats principalment a Eivissa i a Mallorca.

Passeig entre la Torre de les Puces i el Portal dels Reis o dels Socors. Per acabar el nostre recorregut, caldria detenir-se en els llenços de la part sud de la muralla -que van sofrir gravíssims impactes de l’artilleria- i vàries obres borbòniques característiques posteriors a la guerra. La zona del Portal dels Socors, com hem dit, era la connexió amb el mar i per tant un lloc estratègic per a l’abastiment de les tropes i la ciutat. Els murs àrabs, del segle XII, es van veure fortament danyats i tingueren que ser reconstruïts i remodelats posteriorment. Cal fixar-se en dues obres significatives. Una és el Baluard estelat del trinquet,  amb les troneres i espitlleres construïdes després de la guerra i la seua garita perfectament conservada, així com en el camí de ronda, amb la suficient amplària per poder passar els canons. La segona seria el Portal dels Reis o dels Socors no tornaria a utilitzar-se mai més. Una assignatura pendent tot i que el seu procés de restauració sembla estar a prop.

Experimentar amb el passeig i amb la paraula

Des del Servei Municipal d’Arqueologia s’han organitzat dos visites guiades per conéixer els escenaris de la Guerra de Successió a Dénia i els seus efectes. Les visites es faran demà diumenge, 25 d’abril, i el dissabte 1 de maig a partir de les 11 del matí. Tindran una durada de dos hores i estaran guiades per l’arqueòleg municipal, Josep A. Gisbert. El punt de trobada serà el Portal de la Vila del castell de Dénia.

Per raons de la COVID-19 es fa imprescindible inscripció prèvia. Els grups tindran un màxim de 15 participants. En cas que els número d’inscrits siga superior, s’oferirà una segona oportunitat durant el mes de maig. Inscripcions i informació en el Museu Etnològic de Dénia. Contacte: 966420260. De dimarts a dissabte, de 10.30 a 13 i de 16 a 19 hores.

Així mateix, s’han programat dos visites destinades a l’alumnat de Batxillerat de l’IES Historiador Chabàs de Dénia, que ha sol·licitat aquesta activitat. La primera es va fer dimarts passat.