D’oca en oca i tira que et toca

Els jocs populars i tradicionals tenen una importància cultural, social i educativa significativa, especialment en comunitats on han format part de la vida quotidiana durant segles. Són una expressió de la identitat cultural d'una comunitat i sovint es transmeten de generació en generació, mantenint vives les arrels i els costums. Per això fomenten la convivència i la cohesió social, s’estableixen llaços socials i s’aprenen normes de convivència i cooperació. Diuen els entesos que alguns jocs tradicionals posen a prova l'agilitat mental, la memòria i les estratègies, cosa que ajuda a desenvolupar habilitats cognitives. I, a més, també són un vehicle de transmissió de valors com l'honestedat, la perseverança, el respecte a les normes i la superació personal.

            Els jocs aporten identitat local i cohesió generacional i, en una època dominada per la tecnologia i els jocs digitals, ofereixen una connexió amb la natura i amb les formes de diversió més senzilles i essencials. Alguns jocs típics que es mantenen vius són el sambori, la corda, les birles o bitlles, la pilota valenciana, etc. En resum, els jocs populars i tradicionals són molt més que una forma d'entreteniment perquè, de fet, són una eina fonamental per mantenir viva la cultura, fomentar les relacions socials i promoure valors positius dins de la societat.

            Un dels jocs de taula més populars és el parxís i l’oca. De segur que han jugat a allò d’oca en oca i tira que et toca. A Benissa, el passat dissabte, es va jugar al carrer, al Parc de Dolors Piera, però en una versió diferent. L’oca valenciana té la mateixa estructura del tauler però cadascuna de les caselles correspon a una de les comarques de la Comunitat Valenciana. En el cas de Benissa es van fer tres equips -roig, verd i blau- on els més menuts compartien protagonisme amb el pare o amb la mare. No guanya qui arriba primer a l’oca final sinó aquell que acumula més punts.

            La dinàmica és la típica del joc de l’oca. Es tira un dau i avances segons el número que ix. A la casella corresponent de la comarca valenciana es fa menció a la capital, Dénia, en el cas de la Marina Alta. I després, els participants competeixen en un joc de carrer, dels de sempre. Un cursa amb gots plens d’aigua o encistellar en un got una xicoteta pilota de tennis taula que portes subjectada amb les cames, per posar un parell d’exemples.

            Tothom vol guanyar, això està clar, però el més important és compartir un temps d’oci amb els amics i amb els pares. Sociabilitzar, clar i ras, i jugar al carrer en temps de moltes presses i de tecnologia digital.