Devocions marineres a terres valencianes
El pròxim dia 25 d'agost i emmarcat en les activitats que la Comissió de festes Mare de Déu de Loreto de Duanes de la Mar organitza amb motiu de les festes patronals, es presentarà en un lloc adequat, la Casa del Pescador de Xàbia, el llibre que ha escrit Pep Martorell i que va merèixer el premi 'Bernat Capó' de difusió de la cultura popular, en la 12a edició.
Pep Martorell i Damià és un cabanyaler assaonat en la història social i cultural del Cabanyal. Els seus diversos treballs ho avalen. Esta vivència li va fer endinsar-se en el món de les devocions marineres ja que com diu el refrany 'qui no sàpia pregar, que entre en la mar', pues tot mariner, encara que preferisca parlar del temps, de pesqueres o d'altres anècdotes, sempre en el seu cor té la seua devoció particular.
Si el pla de Pep Martorell era escriure sobre les devocions marineres en la ciutat de València, va poder constatar el fet que hi ha devocions marineres que no tenen presència sols en la costa, que seria el lògic, sinó que també s'aprecien en l'interior de les nostres terres, apareixent entre altres a Alzira, Catarroja, Elx, Gata de Gorgos, Mislata, Novelda o Villena.
Este fet li va fer ampliar la investigació en aquelles terres tant de la costa com de l'interior i per a això va demanar la col·laboració de moltes persones entre les que cap nomenar a Pere Abarques Ivars i Juan José Molina de Dénia i a Clara Sapena de Xàbia, aleshores presidenta de la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto.
Fruit de les col·laboracions aportades així com de l'extensa bibliografia utilitzada i de les seues investigacions particulars durant molt de temps és el llibre que es presenta en esta ocasió. Després de fer un poc d'història relativa a les devocions en la nostra Mar Mediterrànea passa a arreplegar les manifestacions que les devocions marineres tenen en els devots i es presenta en tres blocs: poblacions costeres, poblacions d'interior i la ciutat de València. En els dos primers apartats segueix l'orde alfabètic de les poblacions. Per ací veiem desfilar les festes, els gojos, els cants, les oracions, les romeries, les processons... que en cada lloc tenen presència.
El capítol final està dedicat a la religiositat popular, eixa forma d'entendre la religió pel poble que en el mariner té una especial i peculiar presència. Creences i rituals mariners són exposats per Pep Martorell amb gràcia acompanyant nombroses il·lustracions la seua obra, il·lustracions antigues tretes d'impresos de gojos, d'estampes i fins i tot de fotos antigues que il·lustren de forma gràfica el seu ric text.
Si va merèixer el premi 'Bernat Capó és perquè este llibre entronca amb encert en el coneixement dels nostres costums, de nostre costumari, i per això crec que el jurat que va actuar en la 12a edició va saber donar el premi a un llibre i a un autor que li mereixia. I si este llibre parla d'estes terres tan volgudes pel nostre amic Bernat Capó, millor que millor.
Els que no som mariners dependrem al llegir el llibre com treballen en la mar, com resen i com laboren i amb això apreciarem, inclús més, que quan estem alimentant-nos amb un producte obtingut en el mar, hi ha darrere un món de treball i d'esforç, de perill i de constant inseguretat, ja que un dia es pot pescar molt i un altre res; i no sempre el mar dóna el que se li demana i a vegades es cobra el seu òbol de forma manifesta i dolorosa.
Benvingut siga un nou llibre que parla de nosaltres, els hòmens, i de les nostres creences, costums i tradicions, èxits i pensaments.