Dos obusos per a la història

La defensa enfront dels bombardejos per mar durant la guerra es va articular en una sèrie de bateries costaneres com les dels Gires o el Portitxol

Es van erigir en Els Gires, en la zona de la Venda del Ruc, en el Montgó. Van tindre una dotació de 49 soldats i estaven destinats a defensar el litoral enfront de possibles bombardejos per mar. Hui, d'aquells dos búnquers de la Guerra Civil queden encara en peus algunes restes que poden ajudar a fer-nos una idea de com la República va articular la defensa enfront dels atacs de l'armada a través d'una sèrie de bateries costaneres disposades al llarg del litoral, com les del Portitxol de Xàbia o, més al sud, el Cap de l'Horta o Santa Pola.

            De tot això es va parlar el diumenge passat en una de les rutes guiades del programa La Defensa en Temps de Guerra (1936-1939). L'historiador José María Azcárraga va acompanyar als participants en la visita i va donar a conéixer detalls de com es va organitzar la defensa en tota la franja Mediterrània i, en particular, sobre el funcionament de la plataforma dels Gires.

La bateria de defensa de la zona de la Venda del Ruc estava dotada de dos obusos -que no canons- la missió dels quals era defensar el port dels possibles atacs de vaixells enemics. A diferència del que molts creuen -i encara que altres bateries costaneres pogueren tindre-les- no es tractava de plataformes antiaèries. De fet, com ha explicat José María Azcárraga, els obusos no tenen abast suficient per a derrocar un avió. Són una arma de tir corb o parabòlic que, en aquest cas, per la seua ubicació -just darrere d'una lloma- no es veia des de la mar. Evidentment, des de les plataformes on estaven col·locats els obusos tampoc es veien els vaixells de l'enemic. Per a ajustar el tir, hi havia un altre búnquer situat més a baix -a uns 100 metres descendint pel vessant- anomenat de telemetria. La seua missió era localitzar les embarcacions enemigues i donar les coordenades sobre la seua posició als de dalt.

Moltes de les bateries costaneres es van alçar ja avançada la guerra. Un document de la Defensa de Costas constata que la dels Gires encara no havia sigut construïda en l'estiu de 1937, quan el creuer Canàries va bombardejar la ciutat (13 d'agost) i les bombes es van emportar per davant la vida de tres civils. El document citat, explica l'historiador, data de novembre d'aqueix mateix any i descriu el pla d'actuació i la funció que tindran carda una de les bateries. En el cas de Dénia, que es trobava en construcció i a l'espera de pressupost, tindria entre 15 i 49 soldats, 2 oficials i 2 sotsoficials, que s'allotjarien en cases de les proximitats. Compte Emilio Oliver en la seua Història de la Guerra Civil -recorda Azcárraga- que els soldats destinats a la bateria dels Gires eren forasters i relata la seua afició pel trinquet. En una de les pàgines del llibre fa una àmplia descripció de les bateries i parla dels soldats, dels qui afig a manera d'anècdota que molts “eren castellans i anaven millor vestits” i a més, “solien acompanyar a les xiques més boniques”.

Un document de 1938, en aquest cas del bàndol franquista i amb informació obtinguda a partir de la cinquena columna, constata que la bateria de defensa de la Venda del Ruc estava ja operativa en aqueixa data i recull fins i tot el nom de qui estava al capdavant.

            La bateria s'estructurava en tres peces: un polvorí amb pas subterrani on s'emmagatzemaven la pólvora i els projectils; un refugi de formigó per a la tropa i dues plataformes sobre les quals es col·locaven els obusos. Es completava amb un altre búnquer, el de telemetria, situat més a baix per a informar sobre la posició de l'enemic.

Es desconeix si els obusos van arribar a disparar mai. Però sí que se sap, com diu Azcárraga, que tenien més de quaranta anys i provenien del front d'Extremadura, després d'haver sigut utilitzats també a Àfrica. El catàleg de l'exposició Dénia en Guerra recull entre altres el testimoniatge de Francisco Espí, qui recorda com els soldats que feien pràctiques des de les bateries. El blanc, uns bidons flotants en la mar.

L'historiador precisa que les bateries tenien poc abast comparat amb els canons de vaixells com el Canàries, per la qual cosa haguera sigut fàcil escapolir-se. Però constituïen al costat dels nius de metralladores -pensats per a evitar l'èxit d'un intent de desembarcament- la base de la defensa de la costa. Les posicions fixes es reforçaven, si era necessari, amb destacaments mòbils.

            De tot això queden encara restes en peus, com el polvorí, el refugi per a soldats, el búnquer de telemetria. Una de les plataformes dels obusos va ser utilitzada posteriorment per a fer una piscina, aprofitant la seua forma circular i el mur circumdant, però s'aprecia que la grandària i la forma són idèntics als de l'altra plataforma. I queden també moltes històries, amanides en alguns casos amb aportacions que poc o molt -qui sap- tenen a veure amb el que va ser.

El cicle d'activitats sobre La Defensa en Temps de Guerra, organitzades pel Museu Arqueològic de Dénia, continua demà diumenge amb una xarrada sobre l'organització de la defensa de la costa de Dénia, la logística i l'armament, a càrrec de Vicente Larios Bertomeu, membre de la Comissió d'Economia de Defensa del Col·legi d'Economia de Madrid. Serà al castell a partir de les 10.30 h. El cicle es tancarà el diumenge 24 d'octubre amb una xarrada sobre bombes i refugis de la ciutat a càrrec de l'arqueòleg José el Verger i la intervenció de l'arqueòleg municipal, Josep A. Gisbert, qui parlarà de la façana marítima i el port de Dénia abans i després de la Guerra del 36.