Dos pegolins participen en el projecte “Cuineres de territori”

El catedràtic d’Història, Josep Bernabeu Mestre, i el restaurador i professor de cuina, Evarist Miralles, són els dos pegolins que, junt a la dietista-nutricionista, Maria Tormo, per a presentar la publicació “Cuineres de territori” a la Casa de la Cultura de Pego.

        El projecte, segons ha explicat Miralles a CANFALI MARINA ALTA, ha esta configurat com un recopilatori de les receptes de les dos Marines en els anys seixanta i setanta del passat segle per part de Francisco Feijoo Alonso, que té com a característica la utilització del producte de proximitat com l’anguila, els arrossos i les salmorres.

        L’acte ha esta introduït per la regidora de Cultura, Laura Castellà, que s’ha congratulat de dos il·lustres pegolins en una iniciativa que tracta de salvaguardar la memòria dels menjars.

Castellà ha donat pas a també escriptora pegolina Elvira Cambrils, la qual s’ha dirigit al nombrós públic congregat per a afirmar que “els éssers humans som culturals tant pel gust com per la necessitat”. Afirmació que ha posat en relació amb la tradició que sorgeix d’un tempos i d’unes circumstàncies que, al seu entendre, resulta positiva en la mesura que s’adapta a les creences, costums i aspiracions, encara que requereix ser revisada cada cert temps.

Amb això ha valorat el llibre des d’una consideració global que, al seu judici “va més enllà d’un simple receptari, pel fet de suposar un acte de resistència en un moment en que tots ens sentim vulnerables”. En eixa dinàmica, ha elogiat que l’obra haja encertat a contextualitzar la gastronomia en el marc històric amb la preservació dels valors nutricionals i dietètics de cadascuna de les receptes posant-la en relació amb la moderació i l’estacionalitat.

Per a la llorejada escriptora el volum convida a fer memòria de la gastronomia de la seua infància, segons apunta, proliferava l’arròs a tota hora, amb la costum de la cadireta al carrer per a ofertar l’excedent de verdura fresca, la carn poca i de corral, i la fruita del temps como a part d’aquella dieta que tenia el plàtan com a llepolia extraordinària en dates assenyalades. Característiques aquestes que, assenyala, en la seua majoria són els antecedents de la cuina de proximitat que hui torna a reivindicar-se com a valor afegit.