El jove Josué Labios guanya un premi amb un estudi d'investigació sobre la subhasta de peix de Dénia

El jove dianense Josué Labios Serrano ha guanyat el primer premi Res és Gratis, que es concedeix a treballs de fi de grau i màster. Llavis ha aconseguit el guardó amb un estudi d'investigació sobre el funcionament de la subhasta de peix de Dénia. En realitat, el seu treball gira entorn del sistema subhasta holandesa, o a la baixa, en el preu final. Per a demostrar la seua hipòtesi de treball, va fer un experiment a la Llotja de la seua ciutat natal. 

És la primera vegada que es convoca el premi Res és Gratis i un universitari de Dénia ho ha guanyat. Josué Labios, que pertany a una coneguda família dianense vinculada a la mar, ha explicat que "aquest tipus de subhastes, l'origen de les quals es remunta als mercats de flors a l'Holanda del segle XVII, el subastador fixa un preu màxim de partida alt, que anirà descendint fins que un comprador decidisca acceptar el preu suggerit en aqueix instant. El primer a detindre el que es coneix com a rellotge de preus, es converteix en el guanyador de la licitació, a diferència de les subhastes tradicionals ascendents, o a l'anglesa, on el subastador cada vegada proposa un preu més alt". La hipòtesi que defensa en el seu treball està relacionada amb la informació que ofereix el subastador mitjançant el preu d'eixida. Llavis argumenta que "és possible que en casos on els compradors desconeixen l'oferta, aquesta informació posseïsca valor de senyalització i per tant tinga un impacte en els preus finals".

Respecte al seu experiment en la Confraria de Pescadors de Dénia, explica que "les embarcacions pesqueres venen les seues captures mitjançant una subhasta holandesa. Compradors de tot el país acudeixen cada vesprada per a realitzar les seues licitacions amb la finalitat de distribuir peix i marisc a restaurants, comerços locals i grans superfícies. La figura del subastador en aquest mercat és fonamental per al propòsit de la meua investigació, ja que aquest coneix l'oferta diària (els compradors no) i fixa els preus d'eixida en conseqüència, mitjançant una cerca d'equilibri entre oferta i demanda. En els dies on l'oferta d'una determinada espècie és escassa, el preu d'eixida marcat tendeix a ser alt, i viceversa. De la manera en la qual està plantejada aquesta subhasta es podria mitigar la maledicció del guanyador, situació en la qual la licitació guanyadora supera el valor del ben subhastat. Aquest fenomen es considera una de les febleses d'aquesta mena de subhastes segons la literatura econòmica. Si la meua hipòtesi que el preu d'eixida té valor de senyalització és certa, cap comprador arribaria a pagar un preu desproporcionat a conseqüència de licitar en una subhasta d'informació incompleta gràcies al preu d'eixida. L'objectiu principal és, doncs, esbrinar si el preu d'eixida influeix o no en les licitacions realitzades o, en altres paraules, si els compradors donen credibilitat al preu d'eixida i l'incorporen en la seua valoració del bé a l'hora de licitar".

Afirma que "el mètode utilitzat per a la meua investigació és el de A/B testing. He recopilat informació de totes les caixes subhastades durant el primer semestre del 2021 per a constituir el meu grup de control. Per al grup de tractament, vaig comptar amb la col·laboració de la subastadora de la Confraria de Pescadors de Dénia. Per a algunes espècies determinades, va marcar preus d'eixida exageradament alts en contra del seu criteri habitual (el que avalua l'oferta i la demanda diària). El preu d'eixida per a aquestes caixes subhastades en els dies de tractament va ser de dues desviacions típiques per damunt la mitjana habitual per a aqueixa espècie. Per exemple, si habitualment l'el preu d'eixida de la gamba roja de primera categoria és de 190€/kg, en els dies de tractament on la subastadora no va seguir el seu criteri, els compradors van veure en pantalla 390€/kg. Si la meua hipòtesi no fora certa, els compradors hagueren ignorat aqueix preu tan elevat i simplement hagueren esperat una mica més fins que el preu anara un que s'ajustara a la seua valoració del bé. No obstant això, tal com mostre en la taula 4, la diferència de preus finals entre el meu grup de tractament i el meu grup de control és estadísticament significativa per a tres de les cinc espècies analitzades (gamba blanca de primera categoria, rap i lluç)".

I com a conclusió, Llavis especifica que "els resultats del meu experiment demostren que el preu d'eixida en una subhasta holandesa amb informació incompleta com la de Dénia, posseeix un valor de senyalització que és tingut en compte pels compradors. Aquest estudi reforça la idea que l'ús de subhastes holandeses és una bona opció per a dur a terme la venda d'uns certs béns i serveis. Un subastador imparcial i ben informat pot contribuir mitjançant el preu d'eixida a reduir els riscos que ocórrega un fenomen com el de la maledicció del guanyador, com és el cas que analitze en el meu treball de fi de grau. Per contra, si aquest fenomen es dona d'igual forma en una altra mena de mercats on també s'empren subhastes holandeses com en les subhastes d'espectre radioelèctric, lletres del tresor, e-commerce o IPOs, s'hauria de tindre molt en compte la necessitat de controlar que el subastador siga imparcial i no tracte d'afavorir a oferents o demandants". I adverteix que "aqueix poder mal emprat podria traduir-se en pràctiques anticompetitives d'una forma que la literatura econòmica encara no ha explorat".