El calendari de l'IECMA: Joan Sala plasma en 40 imatges la bellesa i diversitat de les aus de l'Europa Central que viuen o passen per la nostra comarca

S’acosta el mes de desembre i l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) presenta el seu calendari per a l’any vinent. Des de fa un temps ens té acostumats a calendaris d’eixos que alegren la vista, amb imatges moltes vegades espectaculars, i que desperten la nostra curiositat, bé siga per desconeixement de la matèria o perquè són coses que restaven oblidades en el nostre cervell. Són, com ha dit Baptista Banyuls, “calendaris de col·leccionista” que ens permeten conéixer un poc millor el territori on vivim. Ell ha sigut el coordinador del calendari d’enguany i Joan Sala l’autor de les imatges i els textos. Està dedicat a les aus de la Marina Alta i ens endinsa en un món meravellós sobre el que cal però fer més d’una reflexió. Això sí, sense deixar d’assaborir la bellesa i les particularitats de cadascuna de les espècies.
El 50% de les aus de l’Europa Occidental viuen o passen un temps -mesos unes, dies les altres- a la nostra comarca. Ara bé, algunes espècies tan populars i fàcils de reconèixer per als neòfits com el teuladí estan en perill de recessió i altres es troben greument amenaçades. En tenim de noves, d’eixes que difícilment veiem volar per aquí, i volem recuperar-ne d’altres. Els canvis en els entramats urbans, en el món rural, l’ús d’herbicides, el soroll... Són molts els factors que han fet disminuir la població d’algunes aus i han fet possible que altres, com el puput, hagen canviat d’hàbits. El canvi climàtic ha afavorit que este depredador de la processionària es quede a la Marina Alta en lloc d’hivernar a Àfrica. Ell no està fotografiat en el calendari, on hagués sigut impossible incloure les 250 aus que podem veure volar ací. Les seleccionades són 38 i les fotografies, 39. Joan Sala ens convida a descobrir el calendari amb una imatge que arreplega el vol de l’àguila pescadora, una espècie que s’està intentant reintroduir a la comarca amb un ambiciós projecte que ell mateix ha impulsat. La veurem de nou en un primer plànol en l’interior, en  l’apartat de noves espècies d’aus. És el cas també del gall de canyar, que pràcticament va desaparèixer fa uns 70 o 80 anys i que en fa una vintena va començar a recuperar-se.
Les aus s’han agrupat per ecosistemes i no ha sigut fàcil triar. Entre les de les muntanyes figura l’àguila daurada, la reina de les espècies rupícoles, que es pot veure per l’interior de la comarca. És un exemple de les aus que han recuperat terreny però a costa d’un altra, en este cas l’àguila de la panxa blanca de la qual, segons Sala, només en queden quatre parelles a la comarca. El fórmula 1 de les espècies, el falcó -capaç de fer uns picats espectaculars de 300 quilòmetres per hora, matar a la seua presa i agafar-la abans que arribe al terra- apareix en altra de les fotografies d’este apartat. 
En les zones humides, preocupa la davallada de la població del cap roig a la marjal de Pego, una qüestió que està en estudi; en les platges, la del corriolet camanegre, que cria en l’arena i té en els humans, els gats i els gossos els principals enemics; i entre les aus nocturnes, és preocupant el descens de les òbiles, com ja hem informat recentment en estes pàgines. 
La guatla -cada vegada més escassa-, la rossarda -de la qual  només en queda una parella a Murla i que es pretén reintroduir a Jesús Pobre i Pedreguer- i la tórtora europea s’inclouen entre les espècies en perill. S’ha incrementat notablement en canvi la població de la tórtora turca, acostumada a viure amb persones, que va entrar els anys 60 per Santander i va colonitzar la península. Au urbana i descarada com ella és la merla, que també està en expansió. 
Entre les aus marines, la gavina de potes grogues -una ‘plaga’ sobre la que sobra fer qualsevol comentari- o el corb marí emplomallat, un gran bussejador que va començar a criar al Cap de Sant Antoni fa uns 15 anys i que té en determinat tipus de xarxes el principal perill. 
Cal fer esment també del tudó, el colom salvatge més gran d’Europa. És un au forestal que ha canvia els hàbits. “Fa uns anys no et podies arrimar a ell i ara cria al Carrer Campos”, com va indicar Joan Sala en la presentació del calendari, que ha estat maquetat per Josep Ferrer. 
L’abellerol -una de les aus amb més colors d’Europa- figura entre les aus dels conreus i la cua roja reial -que si és mascle llueix un plomatge nupcial preciós en primavera-, entre les de pas. Les aus de matollar tanquean el calendari i entre elles, la xacna d’esbarzer, l’espècie probablement més abundant a la comarca.  
    Joan Sala, un enamorat de la natura que en el seu temps lliure passa hores i hores fotografiant-la, aconsegueix transmetre a través d’estes històries i estes imatges la seua passió per les aus. Potser que a partir d’ara, quan veiem volar un pardal, el mirem d’altra manera.