El Festival dels Humanitats tornarà a convertir a Dénia en capital del pensament

Experts de primer ordre reflexionaran durant tres dies a l'octubre sobre el món en què vivim i els reptes als quals ens enfrontem

Què som? Què volem? A on anem? Tres preguntes que l'home es planteja des dels orígens de la humanitat i que continuen buscant resposta. Experts en història, antropologia o biologia, filòsofs, escriptors, empresaris, economistes i politòleg reflexionaran, al costat de professionals d'altres àrees del coneixement, sobre el món en què vivim i els reptes que se'ns plantegen. Serà al Dénia Festival dels Humanitats, que se celebrarà entre el 27 i el 29 d'octubre de 2022. La iniciativa es llança com un punt d'inflexió en una societat de canvis constants i accelerats, una societat tal vegada més àvida que mai de respostes després de la pandèmia i que precisa de l'anàlisi, el debat i el diàleg -tres eines clau en l'evolució del pensament- per a compartir idees i experiències amb una mirada crítica. Les sessions, estructurades a manera de taules redones, estan obertes al públic en general. 

El Dénia Festival dels Humanitats naix amb periodicitat anual i, per tant, amb voluntat de continuïtat. És una iniciativa de la Generalitat Valenciana l'Ajuntament de Dénia, Baleària i la Fundació Dénia Ciutat Creativa. Compta amb el suport del món educatiu (UNED, Universitat d'Alacant, Universitat de València, CEFIRE), empresarial i cultural, amb la implicació d'institucions com el IECMA, la Fundació Rafael Chirbes o l’Agruapció Artística Musical de Dénia. 

Sota el paraigua de Mutacions: què ens espera en el futur pròxim?, el festival torna a fer les preguntes clàssiques de l'humanisme modern davant un món accelerat, sobre el qual a vegades fa l'efecte que hem perdut el control, i davant un futur fosc. Amb la finalitat d'aportar una mica de llum en les anàlisis i debats, per als tres dies del festival s'ha confeccionat una cura programa que reuneix primeres figures, com el neurobiólogo Rafael Yuste, l'economista Antón Costas, l'antropòleg Michel Agier, l'escriptora Sophy Roberts o la doctora Keshia Pollack Porter, una veu autoritzada per a parlar de la pandèmia.

Les seus del festival seran el Centre Social de Dénia i la Sala l’Androna de Baleària, on durant tres dies es plantejaran qüestions tan dispars com el tancament de fronteres, els canvis en el cos humà i les malalties, les lliçons del passat que ens poden servir per a mirar cap al futur, l'eixida del model patriarcal, la relació ciència-ideologia-creences per a entendre el món, l'ecologia, la relació dels humans amb altres espècies, com habitar el món, els límits del poder, passat i futur pandèmics o un possible canvi de sistema. Es dedicaran dues sessions especials, dins de l'anomenat Espai Lluís Vives, a les humanitats i l'empresa, amb una mirada a les noves dinàmiques econòmiques i socials i també cap a on muta el món empresarial.

La direcció del Dénia Festival dels Humanitats corre per compte de Jordi Alberich i Josep Ramoneda, directors de l'Escola Europea d’Humanitats. Aquest últim ha donat a conéixer els detalls del programa en la presentació del festival, que es va fer el dimarts a Dénia amb la presència del president de la Generalitat. 

Ximo Puig va remarcar la importància de participar en el debat per a donar resposta a les preguntes que la humanitat es planteja des de fa segles en un món on la ciència i la tecnologia semblen avançar a una velocitat i el pensament a una altra. El president va assenyalar la necessitat d'invertir en intangibles, va agrair la implicació de l'empresariat en la iniciativa i va assegurar que el festival no sols tindrà un impacte econòmic sinó que a més serà un atribut afegit “de pensament, reflexió i diàleg entre cultures” per a una ciutat com Dénia, “el millor entorn on es podria plantejar”.

L'ESPLENDOR DE LA TAIFA I UN TERRITORI D'OPORTUNITATS

En la presentació del Dénia Festival dels Humanitats va planejar l'esplendor de la Taifa, quan sota els regnats de Muyahid i del seu fill Alí la cort va reunir intel·lectuals, savis, científics, poetes i homes que van cultivar les ciències de la religió. Va succeir en el segle XI. Ara, deu segles després, com va dir l'alcalde, Vicent Grimalt, Dénia torna a ser un lloc on compartir idees, dialogar i reflexionar, amb una trobada anual d'experts com el del pròxim octubre i activitats paral·leles que s'organitzaran al llarg de l'any.

Grimalt va dir que tot això és possible pel compromís d'entitats privades compromeses amb la societat, com Baleària, al mateix temps que va advocar per una ciutat més culta, universitària i creativa, “un territori d'oportunitats” que disposarà en el futur de nous espais com a seu d'aquesta i altres iniciatives. Entre ells, l'edifici de Torrecremada o el Convent de Jesús Pobre.

La vicepresidenta de la Fundació Dénia Ciutat Crativa, Cristina Sellés, es va referir també a la col·laboració públic-privada com a “clau en la recuperació d'Espanya” i va animar al sector privat a facilitar el desenvolupament de projectes com aquest, “una oportunitat per a convertir a Dénia en epicentre del pensament crític de la societat actual”. 

Del paper de les humanitats en l'empresa va parlar a més Adolfo Utor, president de Baleària i un dels ponents del festival. Per a l'empresariat, va dir, “l'humanisme, l'art i la filosofia no han de ser només una convicció sinó també una conveniència”. Convertir a Dénia en capital del pensament, ens remunta al segle XI, a temps del rei Muyahid, va afegir Utor, “quan tindre a grans pensadors era motiu de prestigi i de grans debats, un prestigi que tractarem de recuperar”.