L'IROX reclama la declaració del Saladar de Xàbia com a aiguamoll per a reforçar la seua protecció 

L'Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia (IROX) demana que la zona del Saladar passe a formar part del catàleg d'aiguamolls de la Península Ibèrica per a reforçar la seua protecció, i basant-se en les seues característiques física, geològiques, culturals i botàniques. L'IROX entén que la seua preservació ha d'anar més enllà de la la catalogació com a Zona Rural Protegida que defineix l'Ajuntament dins de la revisió de l'actual Pla General, ja que “no hi ha normativa específica que regule els usos d'una zona tan sensible, i amb tant valor mediambiental com és el Saladar de Xàbia. 
    Aquesta àrea ha sigut des de fa dècades un punt de controvèrsia i polèmica que enfronta a promotors immobiliaris amb ecologistes i proteccionistes. L'IROX es basa en un extens informe que realça les particularitats d'aquest entorn i que reforcen la necessitat de protegir-la enfront de l'avanç de la construcció. Uns arguments que s'han posat en relleu a més amb aquest últim episodi de pluja, en el qual “hem pogut comprovar com la zona té una gran capacitat de retenció d'aigua”. 
    L'institut xabienc es basa en diferents informes que sostenen els valors ambientals d'aquesta mena d'aiguamolls. Entre ells, que ajuden a afavorir la biodiversitat. De fet, en ells conviuen més de 100.000 espècies conegudes d'aigua dolça, a més que són essencials per a molts amfibis i rèptils, així com per a la reproducció i migració dels ocells. “Els valors ambientals contrasten amb la seua extremada fragilitat”, ja que són “particularment sensibles a les alteracions del seu règim hídric”, aclareixen des de l'IROX. 
    La particularitat del Saladar ha condicionat l'ús i aprofitament per part de l'home d'aquesta àrea que originalment va constituir una zona de marjal alimentada per fonts i barrancs.