El llibre d’actes de les VII Jornades d’Estudi Carmel Giner de Pego recull el 95% dels coneixements al voltant del Castell d’Ambra

La presentació del llibre d’actes de les VII Jornades d’Estudi que porten el nom del cronista pegolí Carmel Giner Bolufer ha posat de relleu que les ponències dels set conferenciants participants recullen el 95% dels coneixements adquirits a través dels estudis portats a cap al voltant del Castell d’Ambra.

        Aquest extrem ha estat ressaltat pel coordinador del projecte i director de l’Arxiu Municipal de Pego, Joan Miquel Almela, per a incidir en la dificultat que suposa reunir en unes mateixes dates a especialistes de renom en matèries com la història, l’arqueologia o l’arquitectura per tal de configurar un esdeveniment de referència en la preservació del patrimoni a la Marina Alta. “Quan un fa la feina a gust no li pesa, i més quan té un resultat satisfactori” ha manifestat Almela per a recordar que les jornades celebrades en 2020 van ser concebudes com una monografia de la fortalesa en homenatge al ja desaparegut arqueòleg Pierre Guichard.

        L’acte ha estat introduït per la regidora de Cultura, Laura Castellà, ha agraït la, segons ella, “impagable tasca” de l’arxiver municipal per a consolidar any rere any una activitat que han convertit a Pego en una referència en matèria històrica a partir de la publicació de continguts per tal de perpetuar aquest llegat cultural de cara a la posteritat.

HUIT ESPECIALISTES EN HISTÒRIA, ARQUITECTURA I ARQUEOLOGIA

La monografia en qüestió ha estat configurada per les reflexions de l’arquitecte Rafael Soler per a justificar el Pla Director com a guia per a la conservació del monument i del seu entorn des de la premissa que cal conservar i no restaurar. Els paràmetres d’aquest Pla Director van ser abordats en detall pels arquitectes Joan Pons, Enric Paredes i l’arqueòleg José David Busquier amb la utilització de noves tècniques i l’ús d’un dron per a plasmar la planimetria destinada a la conservació i dinamització cultural de la fortalesa que abasta també la seua difusió.

Per la seua banda, el professor Rafael Azuar es va centrar en un síntesi del context del castell islàmic fortificat construït per andalusins i reutilitzat pels cristians durant poc de temps.

Aquests aspectes han estat complementats per un estudi de les monedes trobades en l’indret per part de l’especialista en Numismàtica, Carolina Doménech; de l’instrumental de ferro i altres metalls trobats a les rodalies; de l’ossari de la fauna per a fer una comparativa entre les costums agropecuàries islàmiques i cristianes a càrrec del professor den arqueozoologia Miguel Benito; i de l’anàlisi de la ceràmica pel llicenciat en arqueologia, Javier Martí. A banda, l’arqueòleg municipal de Dénia, Josep Antoni Gisbert ha emmarcat la fortalesa dins de la trilogia d’oppidums ibèrics que junt a ella integren les edificacions defensives de Segària i El Castellar; mentre que Josep Torro va focalitzar la seua intervenció en la curta vida de la fortalesa d’Ambra amb la fixació de l’acabament de la seua activitat en 1290.