El llibrell i els seus usos en la societat tradicional
Per JAUME BUIGUES I VILA
Hi ha oficis, els fruits dels quals, amb el pas dels anys, l’evolució dels materials i la tecnologia, acaben per convertir-se en productes i objectes fora d’ús o amb un ús limitat, obsolet, pot ser, o amb una utilitat parcialment destinada a convertir-se en elements decoratius o de col·leccionista, com és el cas que els ha passat als llibrells, un producte terrisser que ha tingut una gran importància per a la cultura tradicional, amb una gran varietat d’usos, dels quals en parlarem després, i que ha estat progressivament arraconat i substituït per altres estris de materials més lleugers. A fi de valorar-lo en la seua justa mesura, el llibrell, recipient singular de la terrisseria tradicional, ha estat el protagonista de la II setmana del fang d’Orba celebrada enguany.
Els llibrells, per a qui no ho sàpiga, són recipients de terrissa comuna vidriada a l’interior, tot i que en trobem de completament vidriats, redons, de poca alçària, la qual no excedeix, en cap cas, la mesura de la base; són de parets gruixudes i resistents, de forma troncocònica invertida, més amples a la boca que a la base, i que han estat utilitzats per a coses d’allò més inversemblants i se’ls ha tret un rendiment extraordinari.
Ara bé, no a totes les zones del nostre domini lingüístic els llibrells s’anomenen llibrells, hi ha indrets del nostre parlar en què al llibrell se li diu gibrell, com és el cas del català oriental, o ribell, que és com se l’anomena al Camp de Tarragona, al Priorat, o a Mallorca i a Menorca. També hi ha qui el denomina librel o fins i tot gibell. No obstant això, considerem que la forma més idònia d’anomenar-los, en base a l’evolució etimològica del terme llatí labrĕllu, és la genèrica que utilitzem a les terres valencianes de la Marina. No obstant això, en parlar de la denominació d’aquest recipient que ens ocupa, hi ha persones que, per extensió, anomenen llibrell a recipients de metall, vidre, plàstic, etc., en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinats principalment a posar-hi aigua, vi o altres productes, però açò no són llibrells, sinó plateres, safes, tines o cossis. Per exemple, una tina, posem per cas, és un recipient de poca alçada, en origen fet de fusta i modernament de metall, que serveix per a tenir aigua, per a fer bugada, per a rentar qualsevol cosa, per a banyar-se, com es pot observar en la imatge adjunta, però, una tina no és un llibrell.
Segons les dimensions, els llibrells reben diferents denominacions. Si el llibrell és molt gran, se’l denomina amb els augmentatius, llibrellàs o llibrellarro, no obstant això, tenim la llibrelleta, que tot i ser un diminutiu, és la modalitat de llibrell més gran fabricada a Orba. Els de poca grandària se’ls denomina llibrellet, i els més menuts, llibrelliu. Per altra banda, hi ha qui parla d’aquest recipient de manera pejorativa i els diu llibrellot.
A la comarca de la Marina, la població d’Orba ha estat el principal centre de producció de llibrells, i en segon lloc, subsidiàriament, Xaló. No obstant això, de llibrells se n’han comercialitzat als diferents pobles que integren la comarca, d’altres centres de producció com Potries, Agost, Paterna, Manises o l’Alcora.
ELS USOS DEL LLIBRELL
En la societat tradicional la funcionalitat dels llibrells ha estat molt diversa, han estat destinats a tasques relacionades amb usos culinaris, decoratius, comercials, d'higiene personal i domèstica, cosa que sovint es troba descrita en els inventaris de la documentació testamentària.
A la cuina, els llibrells, alguns dels quals esmaltats per complet, amb un diàmetre que oscil·la entre els 15 i els 35 cm, s’utilitzaven, i en algunes cases encara s’utilitzen, per al rentat de les verdures, posar en remulla llegums... i preparar mescles d'aliments, cosa que els ha valgut, segons la seua funció, rebre un nom determinat. Per exemple, tenim el “llibrell de pastar”, també dit pastador, que és un llibrell de dimensions grans, de fins a 60 cm de diàmetre, que s’usava per pastar la farina i elaborar la massa del pa o de les coques.
Dins l’ús culinari, no ens podem oblidar que en la matança del porc eren de gran utilitat. Es feien servir llibrells molt amples de base per a tal de facilitar la tasca de pastar la massa de carn per a l’elaboració d’embotits, i segons les poblacions i les cases particulars se’ls qualifica com a "llibrell de la sang", perquè s’utilitzava per a l’arreplega de la sang del porc quan el degollen, llibrell de fer botifarres o botifarrer, llibrell llonganisser… i en algunes comarques l’anomenen amb el castellanisme llibrell mondonguero , açò és, de farcir botifarres i llonganisses.
I ara, com que les persones ja no pasten a casa, ni tampoc fan l’embotit, la majoria d’aquells llibrells magnífics han passat a convertir-se en ornament de l’habitatge, i més concretament de les segones residències, de les cases de camp, on els podem trobar penjats a les parets de la cuina o del riurau.
En altre temps, no tan llunyà, els podíem trobar en alguns comerços, farcits de queviures a l’abast de la clientela, ara solen fer-ne ús d’ells alguns venedors de mercat de plaça i, com no, són recipient imprescindible en els mercats medievals.
En altre temps, abans que les cases es modernitzaren, la nostra societat tradicional ha fet ús dels llibrells com a element imprescindible per a la higiene personal i domèstica, s’han utilitzat per rentar-se les persones els peus i el cos, i fins i tot, qui no tenia palanganer, per rentar-se la cara. També, pel que fa a la higiene domèstica, s’ha utilitzat per escurar la vaixella, fer la bugada i rentar la roba, fer sabó o posar objectes i coses en remulla, etc.
ADOBAR ELS LLIBRELLS
Avui es parla de les 3R de l’ecologia, reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest orde d’importància, però la societat tradicional no en sabia res d’açò. No obstant això, en la seua vida quotidiana posava en pràctica les 3R avant la lettre. Quan un llibrell o qualsevol dels atifells d'obra es badava, les persones no el tiraven, se’l guardaven per tal de reparar-lo, i bé el portaven al llanterner, si n’hi havia a la població, bé esperaven el dia que l’adobador de cossis i llibrers visitava la població. Un personatge singular, qui amb els seus crits avisava el veïnat de la seua arribada, “el llanterneeer, adobe cossis i llibrells!”, aleshores, les dones treien el llibrell o l’estri badat a la porta de casa a fi que l'adobador, amb la seua tasca reparadora, tornara a donar vida a aquells productes espatllats i envellits. Era una altra època, la de la societat tradicional, anterior a l’arribada generalitzada del plàstic i a la societat de consum; i una professió, la del llanterner i adobador, no solament desapareguda, sinó desconeguda per a moltes persones d’avui. Coses de l’evolució de la vida quotidiana.
El llanterner ambulant, qui portava tots els estris de la seua feina, generalment, dins d’un sac, anava de poble en poble a adobar llibrells, en el llenguatge de les 3R diríem reciclar, per a la seua reutilització. Al llibrell badat li feia, a cadascun dels costats de la línia de ruptura, uns forats (menuts) que arribaven fins a la meitat del gruix de la paret clevillada, per a la qual cosa usava un trepà manual, després hi col·locava unes grapes en forma de “U” que prèviament havia posat a roig viu en un pot de ferro ple de carbó encès. Una vegada es refredaven les grapes, les dues parts del badat quedaven unides perfectament, i aleshores el llanterner acabava d’adobar el llibrell amb una pasta refractària feta a base d’argila, òxid de plom i oli llinós. Ara el llibrell, ple d’aigua o de vi, no perdia ni una gota.
Si voleu saber més coses dels productes terrissers i de les terrisseries de la comarca de la Marina Alta us recomanem consulteu dues publicacions monogràfiques, una, “El Fang”, fruit de l’estudi realitzat pel Seminari de Cultura Popular Manuel Sanchis Guarner, de Dénia, i l’altra, “La ceràmica tradicional a la Marina Alta”, estudi i catàleg de l’exposició homònima organitzada per l’Escola Taller Castell de Dénia i coordinada per l’investigador Víctor Aranda.
I com a cloenda, podem cantar la cançoneta popular dedicada a la trencadora de llibrells més famosa de la Marina i de terres de més enllà, Maria la Xirivia:
Maria la Xirivia
trencadora de llibrells
sa mare la mormolava
davant de tots els xiquets.
Maria la Xirivia
trencadora de llibrells
sa mare la mormolava
son pare no deia res.