El públic es rendeix a l'Orquestra de Cambra de València amb el dianense Pere Molina com a director 

Una llarga i efusiva ovació del públic va posar fi a l'extraordinària gala lírica de l'Orquestra de Cambra de València (OCV), celebrada el dissabte a l'auditori del Centre Social de Dénia. Els espectadors, posats en peus, van ovacionar als músics i especialment al seu director, el dianense Pere Molina-González, així com als cantants Teresa Albero i Rodrigo Esteves. 

El director titular de l'OCV va agrair l'aposta realitzada per la Regidoria de Cultura i va afirmar sentir-se molt content per “jugar a casa”. L'aforament de l'auditori estava complet i, després del primer bis, l'aplaudiment del públic va ser veritablement molt calorós. Pere Molina va voler oferir una especial dedicatòria mitjançant l'últim bis a qui va ser un dels seus mestres, Robert Sanchís. professor del Conservatori Tenor Cortis, que va morir recentment. L'aplaudiment del públic va ser veritablement clamorós.

L'energia de l'OCV ja es va sentir des de l'inici. Amb una Obertura de les Bodas de Fígaro vibrant i amb un acurat treball en l'articulació, frasege i estil mozartià, la batuta de Molina-González va resultar elegant i apassionada. Dit d'una altra manera, va anar d'una qualitat indiscutible. Totalment coneixedor del repertori, detallista i amb un frasege polit, va saber fer de l'orquestra i dels solistes una conjunció immillorable.

La versatilitat dels cantants va ser admirable. Amb un repertori molt exigent vocalment, tots dos van demostrar una gran complicitat en l'escenari, de la qual també era partícip el mestre Molina-González i els músics de l'orquestra. Aquest repertori ja és marca de qualitat per a l'OCV.

La vellutada veu de Teresa Albero i el seu domini vocal fan d'ella una de les més exquisides del moment. Va brillar en tots els gèneres, demostrant una versatilitat absoluta i una enorme cura per l'estil. Va esglaiar al públic amb la seua interpretació de l'ària de la comtessa de les Bodas de Fígaro -Dove sono- en la qual va posar de manifest la seua marca més personal, la línia de cant i el seu meticulós treball dels matisos. Això li permet afrontar reptes tan extraordinaris com la interpretació de la voix humaine, de F. Poulenc, que ja va per la seua sisena representació. Albero també va regalar al públic un moment màgic amb María l'O, del cubà E. Leucona. 

L'imponent timbre de l'hispà-brasiler Rodrigo Esteves és sempre fascinant, i deixa veure un domini propi de la seua experiència en els millors teatres i auditoris del món. Esteves va destacar amb la romança Luche la fe pel triomf, un gènere, el de la sarsuela, en el qual sobreïx. Prova d'això és la seua pròxima participació en la producció de La tabernero del Puerto en el Teatre de la Zarzuela de Madrid.