El Picaporta, un relat entre París i Dénia

París-Dénia. Jean Philippe, el personatge principal de l’última novel·la de Joan Mascarell, descobreix dos mons i maneres de viure diferents en assabentar-se dels seus vertaders orígens. A través de situacions divertides i de vegades fantasioses, El Picaporta ens convida a reflexionar sobre qüestions tan diverses, però lligades al moment actual, com la multiculturalitat, la corrupció o l’aïllament a què ens aboquen les noves tecnologies. La novel·la tira molt d’ironia però també de reivindicació, la d’una vida digna i d’una societat on les persones deixen de mirar-se el melic i siguen capaços de pensar en els altres. La porta de la balconada que il·lustra la portada del llibre, disseny de Joan Bisquert, ens convida a endinsar-nos en una aventura que es desenrotlla en temps de pandèmia on assumeixen un protagonisme especial altres tres personatges.

            Joan Mascarell torna a publicar després de sis anys. I ho fa amb la publicació d’un relat que situa la trama entre París i Dénia. El protagonista és un xic francès de bona família que en morir els pares descobreix que sa mare havia nascut a Dénia. Havia marxat a París a treballar de jove i allí havia conegut a l’home que es convertiria en el seu marit, de classe benestant però de negocis foscos. Amagar els orígens potser li semblés la millor opció per introduir-se en la societat francesa, sense importar-li que ni tan sols el fill sabés quina era la seua vertadera identitat.

            Google permetrà a Jean Philippe conèixer el lloc on va nàixer la mare. Encuriosit però, emprendrà el viatge cap a Dénia i buscarà casa. El sorprendrà la pandèmia i des del seu pisset, al carrer Marqués de Campo, començarà a espiar, sense voler, els veïns. Cadascú és un món però acabaran fent amistat i botant-se el confinament i fent, fins i tot, tertúlies literàries.

            La novel·la ens presenta dos caràcters i mentalitats contraposades, la mediterrània i oberta dels deniers i la reservada i més ordenada del francès. És, en certa manera, un crit a la llibertat i al respecte a la diversitat. Però també a recuperar el contacte i el diàleg i la capacitat d’empatitzar i ajudar-nos uns als altres.

            Els amics del veïnat es reuniran en acabar la pandèmia al Baret de Miquel i alguns, els personatges principals, posaran en marxa el seu pla per a marxar a París, on tindrà lloc el desenllaç de la novel·la.

            Situacions i espais reals es mesclen amb altres d’imaginaris en un treball on els personatges són ficticis tot i que “majoritàriament es poden identificar”. “Quan un escriu”, diu Mascarell, “no inventa res”.

L’autor explica que la seua no és una novel·la local, “perquè la mateixa ‘fauna’ humana la podem trobar a tots els llocs”. Fa servir un llenguatge fresc i de vegades localista, amb expressions valencianes i molt denieres, i en la lectura es palpa eixa ironia tan mediterrània “que igual ens fa riure de la mort que de la nostra ombra”.

Joan Mascarell va travessar dos situacions difícils durant el procés d’escriptura, la pandèmia i la separació matrimonial. Escriure el va ajudar en la recuperació emocional, comenta, i conscient que el seu estat anímic es reflecteix en la novel·la -amb una part més realista i un altre més impressionista-, va decidir no modificar-la perquè eixa era la seua realitat en eixe moment.

La portada del llibre no ha estat triada a l’atzar. Reprodueix la balconada d’una finca de Marqués de Campo que sempre li ha cridat l’atenció. La forja dels balcons, les mallorquines... “sempre l’he trobada molt de capital, molt urbana”, indica Mascarell.

Apareix també un gavatxet, un insecte que l’autor associa als estius de la infantesa que passava en Les Bovetes i que té un protagonisme especial en El Picaporta. Quan va de viatge, el pare de Jan Philippe col·lecciona libèl·lules i les disseca. Serà també l’insecte que done color a un París gris i trist.