Els 4 cantons: Conte mediterrani

Això diu que era una població vora mar, molt apreciada per raons del seu clima i paisatge, i per la seua situació geogràfica que l'havien convertida en un far per als antics navegants. En aquell territori, al llarg del temps, anaren acomodant-se diverses civilitzacions que la convertiren en terra ideal per a fer allí el seu niuet i arrels, abandonant el nomadisme. Els espais plàcids també anirien donant pas a situacions de violència, dures, de destrucció, perquè el lliure albir que ens va ser donat quan la Creació ha permés tot açò que massa sabem. Però també aparegueren moments idíl·lics, romàntics, de tolerància i fraternitat, de respecte en eixe Edén mediterrani, perquè el poble va nàixer i créixer a la voreta del Mare Nostrum i al caliu d'una mítica serralada i un pujolet que prompte es convertiria en fortalesa per a defensa de la seua digna integritat.

El desenvolupament mercantil del poble d'aquest conte el va conduir a una etapa de progrés que impulsà la seua classe mitja a autoproporcionar-se els elements necessaris per continuar el seu creixement econòmic i les infraestructures per a la Cultura i el temps d'oci. Això passaria cap les acaballes del segle XIX: el gas, el telèfon, el telègraf, el correu, la navegació, el ferrocarril anaren fent camí per l'impuls de les classes privades. I el teatre trobà la seua adequada iniciativa, i el cinema, i l'esport -el futbol, la pràctica nàutica-. I els casinos... També, clar, les sales de joc, la ruleta, els cabarets, el sexe... Moltes vegades, en etapes d'un poder estatal repressiu. Aquest poble es va convertir en un espai modèlic de felicitat, unint el plaer material amb el que podríem considerar més espiritual, dins d'un agnosticisme militant, amb diverses opcions religioses al seu abast, i amb la presència de moviments llibertaris.

Una forta primera crisi va incidir en l'abandó de les infraestructures teatrals, de la presència d'alguns centres per a la cultura, de les modestes atencions de contacte amb la Naturalesa, de la tradició periodística, que va produir nombrosos periòdics locals, modestos però on s'expressaven les opinions ideològiques i el divertiment de les diverses opcions socials, etc. I també les publicacions d'un important intel.lectual de l'Església compromès amb la Història i el nostre Patrimoni cultural. Bé, tot açò se'n va anar en orris amb una gran crisi econòmica. No té res a veure amb l'actual, tan publicitada: era molt anterior. Aquella malifeta ja no es va refer, i quan ho va aconseguir ja havien desaparegut els elements d'una burgesia guanyadora de diners, però també amb sensibilitat per rodejar-se de comoditats i elements per a la cultura i l'oci. Per desgràcia, després apareixia un sistema de govern nascut de l'odi contra els elements positius d'una República que volia adequar el poble a les corrents modernes europees superant una llarga història autocràtica. El militars africans ofegaren la tricolor amb la força de les armes. I començà de nou el poble del conte. Les noves classes dominants ja anaren fent camí amb mètodes més egoistes, donant pas a l'especulació salvatge i al marge d'anteriors sensibilitats que havien destinat temps i diners a la creació d'algunes infraestructures dedicades al progrés i també l'embelliment a la cultura i l'oci, del que, directa o indirectament, s'havia beneficiat tot el poble. Els descendents del sector liberal ja no eren els mateixos en eixe camp. Ara havia nascut una nova generació: la que des d'aquest racó ens ha vingut de gust dir "Los malhechores del bien", en record, com ja hem dit alguna vegada, d'una obra de l'autor teatral Jacinto Benavente. Estan ahí i no paren de parir "grandes eventos" en eixa històrica i quasi ideal població mediterrània. Damunt, en aquesta última etapa, els ha caigut la "Loteria" d'ajudes supramunicipals destinades a la realització d'obres públiques que intentaven ajudar la sortida de la situació d'atur obrer, a mitigar la manca de treball. I "Los malhechores del bien", tan plens de supèrbia ells i sense consultes a tècnics i polítics, sense consensos, posaren en marxa la seua creativitat, cremant les ajudes econòmiques sense el més mínim trellat. La seua estètica mussoliniana els va conduir al part d'una entrada a la ciutat d'allò més "Hollywoodenca", amb llarga desfilada de palmeres i balafiament de fonts i lluminàries. (Ho dien molts tècnics). A l'intent de "rendibilitzar" l'antic castell amb la instal.lació d'un restaurant modern i altres coses, com la d'un ascensor, aturades per la intervenció de l'Administració superior, etc. I després vingué l'obra faraònica que pretenia donar-li uns valors moderns a dues places de divers origen: la de l'Església i una pròxima més rocambolesca. I allà que es ficaren "Los malhechores del bien", fent i desfent, com el matalafer. La imatge de la històrica plaça de l'església d'aquell poble va desaparèixer, fins i tot, les escales de pedra obra dels seus avantpassats picapedrers, i aparegueren al seu lloc geometries modernistes, tot amb un to grisenc, però creant diversos nivells que poden produir més d'un rebolconet. La plaça germana, la del Consell, és on pensem que "Los malhechores..." han tret la major nota de despropòsit, perquè han volgut fer un treball mixt, entre jardí i anfiteatre per a espectacles, amb escassa imaginació, com s'ha demostrat en unes actuacions de dansa que han obligat a muntar l'escenari al carrer de davall per recuperar l'espai perdut en les seues elucubracions urbanístiques. Damunt, tot ha quedat en un to gris i amb diverses altures de les grades que dificulten els moviments per la nit i creen cert perill. Així mateix disminueixen la visibilitat perquè s'han de crear, per a compensació de l'aforament, 5 o 6 files de cadires en la part baixa, tota plana, sense inclinació. Per rematar la malifeta, han aparegut a la plaça dos pegots urbanístics -un sembla que per a un ascensor de misteriosa utilitat, i l'altre també per alguna altra funció-; que li lleven qualsevol mèrit estètic, al temps que tapen un poc la figura del castell i d'altre edifici de la zona. L'"evento" s'ha completat amb una intervenció irrespectuosa en la zona de l'antic refugi antiaeri. Ja no respectem ni la història. "Xapó", missatgers de la modernor.