Els 4 cantons: "El Dia Internacional de les Muntanyes" i l'"altra cara" (V)

En la nostra revisió sobre el Montgó i les pressions històriques rebudes ens havíem quedat amb la publicació en CANFALI MARINA ALTA, del 16 d'abril de 1978, d'un manifest de denúncia signat per una extensa representació de partits i sindicats d'esquerres i associacions culturals, d'esglésies catòliques i protestants contràries a la desfeta de tot tipus que representava la carretera del Montgó originada pel projecte del repetidor de TV. Ens alegrem de la bona repercussió que sembla està tenint per internet la difusió d'aquestes noticies, basades exclusivament amb documentació històrica i la presència de l'autor, és a dir, el que açò recorda. La "memòria històrica", creiem nosaltres, ens farà lliures. Continuem. La maquinària pesada que estava aplicant-se a l'execució de les obres de la carretera havia patit unes agressions, sembla que durant tres vegades. I per aquells motius se suspengueren, provisionalment, en altres tantes ocasions. Es deia que la seua maquinària havia patit uns desperfectes valorats en 200.000 pessetes. I l'empresa no volia continuar sense la protecció del F.O.P.

Per altra banda, el moviment ecologista, que anava creixent en la comarca, començava a celebrar-se a partir del 24 d'abril. Els defensors de la muntanya disposaven de l'informe d'un notable enginyer que afirmava que per a la instal·lació del repetidor no es feia necessària la carretera, ni la instal·lació d'energia elèctrica ni servei d'aigua, etc. Ell deia que el repetidor podia instal·lar-se amb la simple ajuda d'un helicòpter que el col.locaria per a funcionar amb bateries, i que, en el cas de produir-se algun dia una avaria, un tècnic podia reparar-ho ascendint al cim del Montgó amb una elemental maleta de fontaner. I tampoc s'entenia l'antena de 34 metres projectada. Científicament -l'enginyer venia dels EEUU - podia demostrar les seues informacions. Naturalment, el sector reaccionari "enamorat" del Montgó, que estava a favor de la seua destrucció històrica com a mostra de "progrés", no volia negociar amb el sector contrari a la carretera, malgrat que aquells recentment nats ecologistes manifestaven que no estaven en contra del repetidor, però sí en contra de la carretera. Així ho manifestava l'"Assemblea Ecològica de la Marina Alta". Estaven confeccionant la programació ecologista amb actes culturals, amb informacions als pobles. Sobre la planta asfàltica a Pedreguer, possibles muntatges nuclears a Orba, i el nostre Montgó a Dénia, entre altres. La comarca bullia aquell any. També, per al dissabte 29 d'abril muntaren una anomenada "marcha verde", informant que no tenia res a veure la que organitzaven els marroquís sobre el dissortat Sahara... En la nostra marxa persones muntades en bicicleta i vestides de verd, com a respectuosos amb l'ecologisme, desfilaren pel centre de la ciutat de Dénia. Diumenge 30 projectaren una marxa massiva, que eixiria de varis pobles amb una concentració final. També eixe diumenge se celebrava una assemblea ecològica en la plaçeta de Sant Antoni, amb la intervenció de persones expertes en distints temes de la matèria. També es muntava una mostra de pintura infantil al carrer Campo, i posteriorment una de fotografia ecològica. Tot això coincidint amb la celebració del "Dia Forestal Mundial". Per poder finançar les despeses d'aquestes actes de la Setmana Ecològica es va obrir un compte en la Caixa d'Estalvis Comarcal –la CAPA-. La Comissió d'aquesta Assemblea estava formada per Pepita Pedraza, Julio Palacios, Pau Reig, Carles Sala Marzal, Beatriz Watt, José Carrasco, Juan Garcia Guibert, Martí Muñoz i Pepe Segarra. Encara que existien -existíem- bastants persones més amb aquest moviment ecologista, que va voler acceptar la seua voluntat d'autèntica defensa del Montgó. El temps, com hem vist després, els va donar la raó contra la raó de la força i el poder polític. Però continuem parlant de tot açò. Es queixaven de la lentitud de l'Ajuntament en contestar als seus escrits, i, en canvi, informaven d'haver rebut una resposta del Consell de Parlamentaris del País Valencià, concretament del conseller d'Urbanisme, el qual manifestava haver donat obertura a un expedient sobre el tema. I la cosa anava rodant. Per cert que de l'extensa denúncia del Centre Excursionista de Xàbia, de la que ja ens referírem en un article del passat 2 de febrer, també decidiren enviar una còpia a les persones i organismes següents: a SM el Rei Don Juan Carlos I, al Excentíssim President del Govern Espanyol, a l'Excelentíssim President de la Generalitat de València, a l'Excelentíssim Governador Civil de la Província d'Alacant, a l'il.lustríssim Delegat Provincial de Cultura, a l'Il.lustríssim Delegat Províncial d'Educació i Ciència, a l'Il.lustríssim Delegat Provincial de la "Vivienda", a l'Il.lustríssim President de la Diputació Provincial d'Alacant, a la Federació Nacional de "Montañismo", a la Federació Valenciana de "Montañismo", al M.I. Ajuntament de Xàbia, la M.I. Ajuntament de Dénia, al Centre Emisor Aitana, al periòdic "Las Provincias", al periòdic "Levante" i al setmanari Marina Alta. Repetirem un comunicat publicat a CANFALI MARINA ALTA, el 16 d'abril de 1978. Es titula "Con humor y sin malicia", I diu així: "l "segundo trazado de la carretera, que partiendo del cruce de Jesús Pobre y pasando a través de los Poblados Ibéricos de Coll de Pous y Peña del Águila irá a buscar al cima del Montgó, en donde se colocará un repetidor de UHF (si el pueblo de Dénia lo permite), representa un coste aproximado de 7 millones de pesetas, en tanto que el primer trazado nacía y moría en los mismos puntos pero pasaba entre una pinada, de modo que quedaba perfectamente oculta la carretera, no rompía la estética del lugar, ni se cargaba los poblados ibéricos, y representaba un coste de 11 millones. Como se supone que antes de empezar las obras la Administración Central o Provincial debió aprobar este gasto de 11 millones y ahora el coste ral será de 7 millones, alguien ha dicho que la diferencia de 4 millones será adjudicada a la incipiente Comunidad de Hijos Bastardos de la Marina Alta. Desde estas páginas desmentimos rotundamente este rumor. Ahora bien: ¿qué se hace con esos 4 millones? En sus manos, apreciado lector y querida lectora, está que la ocupación de esos millones sea lo más útil posible. Mande sus sugerencias a la razón social de nuestra comunidad, y tenga en cuenta que la sugerencia ganadora obtendrá como premio... ¡Un viaje a Madagascar!, solo/a o acompañado del querido o de la querida, según se prefiera. Esperamos sus propuestas". Continuarem.