Els 4 cantons: Sobre Johannes Bernhardt, altra vegada (I)

D'aquest "impressionant" personatges ja vàrem parlar 10 anys enrere en aquestes mateixes pàgines -puntualment el 26 de juliol de 2003, dins la sèrie Personatges populars-. En sabíem molt de la seua trascendent participació al curs de dues guerres: la "nostra" i la II Guerra Mundial, consecutives. Per raons d'espai en la publicació en CANFALI MARINA ALTA vàrem sintetitzar el seu contingut, malgrat que havíem aconseguit un bon grapat de referències sobre aquest personatge nazi. Però ara hem pensat tractar les seues vivències amb una major intensitat, després d'haver llegit algunes croniquetes més sobre el personatge, de la mà del periodista d'investigació José María Irujo, autor també de La lista negra, que ens va servir fa deu anys per a tractar la intensa activitat del personatge en una etapa de postguerra que va viure aquí apaciblement com un turista qualsevol més. Comencem.

Fem memòria. S'enrecordeu què va significar la data del "18 de julio"? I tant que sí. Puix el nostre personatge va tenir una forta responsabilitat en aquest esdeveniment històric, amb una forta i dramàtica vinculació. A Dénia no en sabíem d'açò; la seua presència aquí naixeria a la postguerra, com hem dit. Vivia al camp, a la partida del Tossalet, a una gran finca coneguda com el Tossalet de Girona, i, popularment, com la "casa dels alemans". Estava rodejada per una muralla. Cohabitaven amb una família de Dénia -els Contrí-, treballadors de la seua terra, com a casers o encarregats. Molts anys després, pel 2002 o 2003, s'havia avivat el record en aparèixer un descendent seu -dels alemanys, a la recerca d'una informació que necessitava per a uns tràmits burocràtics, a la recerca d'una informació que necessitava per a uns tràmits burocràtics que ara no venen al cas-. Aleshores em va venir a la memòria la presència del Bernhardt, d'origen alemany. I varen revisar la cita d'Emilio Oliver Sanz de Bremond en el seu llibre La guerra civil española. 1936-39, publicat el 1974, quan en la pàgina 126 l'historiador deneir diu el següent: "La cantidad y calidad de armamento que tanto influyó en el desenlace final de dicha batalla (parla de la batalla de l'Ebre) debióse a la directa intervención de un alemán que residió al término de la guerra y durante más de diez años en Dénia. Su nombre era Juan Bernhardt, que posiblemente muchos habrán conocido al igual que yo. Fue enlace de ventas de armamentos entre el gobierno de Berlín y el de Burgos, desde los mimos comienzos de la contienda civil. En trances difíciles de la guerra, su ayuda hacia la España nacionalista –parla, clar, de l'Espany de Franco- fue de un valor inestimable. En la finca "El Tosalet" residió hasta 1953, en que marchó a la Argentina. Ninguna de las historias que tratan de aquel período omiten su nombre. Fue en parte decisiva su actuación, y al existir una relación entre aquella batalla y un hombre que residió luego en Dénia y que fue amigo personal de máximos dirigentes del III Reich, es por lo que me he detenido más de lo usual en puntos de aquella operación militar distante de nuestra ciudad". I Oliver continua la història, ja sense cap altra relació amb el nostre protagonista d'avui. Però nosaltres, providencialment, si que hem pogut recollir una extensíssima informació del Juan Bernhardt recordat pel nostre ja desaparegut historiador i paisà. I anem a treure-li suc a les diverses cites que apareixen del protagonista que ens ocupa a hores d'ara.

La persona que va aparèixer volent informació de Bernhardt era, segons va manifestar un net seu que va manifestar que ell no estava en la línia política del seua avi, però que volia saber alguna cosa d'ell, del seu possible empadronament o altra informació sobre la seua presència. Però en els documents de l'arxiu municipal de Dénia no trobaren cap referència del personatge, possiblement perquè no va existir cap necessitat. Però informació n'existeix, intensa i minuciosa en el citat llibre del periodista d'investigació José María Irujo i Amatria, titulat La lista negra i subtitulat Los espías nazis protegidos por Franco y la Iglesia. Encara que l'autor no fa cap referència sobre la presència de Bernhardt a Dénia, suposem que per desconeixement del periodista. En el llibre és on no fa cap referència de l'etapa. Posteriorment, sí. Concretament en El País del 8 de setembre d'enguany dedica un extens treball dedicat a Bernhardt, parlant de la vinculació amb Goering, i de la finca "La Elena" en Tandil (Argentina). Pel 1958 Bernhardt manifestava a Göyz Dyckerhoof un adolescent de 16 anys, i a son pare sobre un possible "greco" dient que aquell quadre procedia d'un regal de Franco, en agraïment per les importants ajudes dedicades al franquisme en la guerra civil. Així ho manifesta el periodista José Marái Irujo en la crònica citada. El mateix que ja s'ha dit en diversos escrits actuals sobre la gran finca dels Tossalets. El franquisme podia fer això i molt més perquè el nazi del qui estem parlant va significar una gran ajuda per a la victòria franquista en el conflicte bèl.lic. Irujo també diu que Bernhardt, durant al I Guerra Mundial ja havia guanyat la Creu de Ferro en combatre contra els fronts francés i rus. Després es trobava al Marroc dedicat a negocis d'exportació i importació, amb subminsitrament a la Legió i els Regulars. Mantenia contactes amb el franquisme sublevat contra la II República, fins al punt que el 23 de juliol de 1936, és a dir, cinc dies després de l'alçament oficial feixista, el "nostre" Bernhardt es va dirigir en un avió de la companyia Lufthansa fins a Alemanya, per tal d'entrevistar-se amb Hitler i fer-li arribar l'ajuda que Franco li demanava. Per aconseguir-ho hagueren d'obligar el pilot els militars espanyols rebels. En la carta, Franco li demanava al Fürer 10 avions de transport, sis caçabombarders Heinkel, 20 bateries antiaèries, fusells, ametralladores i municions. Els 10 avions es transformaren en 20, enviats, immediatament per Hitler. Per donar-li una imatge de normalitat a aquella maniobra ho disfressaren com si fos una importació d'una empresa privada hispano-alemanya del Marroc, empresa que hagueren de constituir a propòsit. Tot, segons La lista negra, llibre esmentat. No volien comprometre el govern alemany i l'empresa fou denominada Carranza y Bernhardt, S.L. El nostre protagonista, el veí del Tossalet de Girona va jugar molt fort l'alçament militar franquista. Estava incondicionalment al costat de Hitler i el nazisme i en contra dels demòcrates republicans. En un no res va ascendir de tinent coronel de les S.S. al grau de general: una carrera meteòrica. Continuarem.